Per l'economia ecològica del País Basc després del covid-19
En plena crisi del COVID-19, més de quatre-cents científics bascos han sol·licitat apostar per l'economia ecològica. Volen promoure el debat social sobre el futur sostenible d'Euskal Herria. Aquí teniu el manifest:
COVID-19 està generant una crisi sense precedents en el món i a Euskal Herria, generant costos destructius per a les persones, la societat i l'economia. Mentre una part important de la comunitat científica està tractant de comprendre l'origen i desenvolupament de la pandèmia i de frenar l'expansió del virus sense interrupció, sentim la necessitat d'aportar la nostra visió des de l'àmbit acadèmic de la situació actual, així com de proposar línies de treball que evitin la repetició dels greus errors comesos en el passat i que permetin abordar adequadament la construcció d'un nou futur.
La ciència ha advertit que en la irresponsable relació amb la naturalesa s'arrelen les crisis que patim en l'actualitat. No podem oblidar que aquesta crisi que estem vivint coincideix amb altres crisis globals que són greus per al medi ambient i la societat, com la pèrdua accelerada de la biodiversitat o el canvi climàtic, que segueixen sense una solució clara a causa de la poca ambició política. La possibilitat de completar-la a partir de les conclusions del COVID-19, tant individual com col·lectivament, dependrà de la nostra resiliència i capacitat de transformació. Estem davant un encreuament històric: seguir pel mateix camí equivocat o canviar de direcció.
El COVID-19 està tenint una forta influència, tant a nivell humà com econòmic, degut en gran manera a un model global de desenvolupament arrelat també al País Basc. Aquest model, per a mantenir-se, necessita destruir la naturalesa, generant cada vegada majors impactes i desequilibris ambientals, augmentant els greus costos socials associats. Les febleses de l'actual model econòmic són clarament observables a través de la presència de miralls: les grans borses de desocupació i la precarietat laboral, l'imaginari d'una falsa dicotomia entre salut i desenvolupament econòmic, la creixent pressió sobre els sectors públics necessaris (com la salut, l'educació o la ciència), els sectors laborals feminitzats i la crisi profunda del sistema de cures, l'augment de la dependència del sector financer i de les corporacions del sector financer i les corporacions, el risc de les noves tecnologies de la distribució, etc.
Canviar direcció
Una altra de les febleses importants de l'actual model socioeconòmic és la necessitat de mantenir un creixement econòmic sostingut per a aconseguir la possible estabilitat de la societat, que accentua les crisis socials i ambientals derivades del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. La biodiversitat és necessària per a mantenir importants funcions dels ecosistemes i evitar la propagació de virus com el covid-19 a les persones. Els científics porten dècades alertant de la pèrdua de la biodiversitat i de la degradació dels ecosistemes com una llavor perfecta per a futurs brots de virus.la conservació de la biodiversitat, des d'aquest punt de vista, és una assegurança de vida per a la nostra societat i per tant una inversió estratègica, mai una despesa.
Som conscients que en aquest període de pandèmia, encara que sigui a curt termini, són evidents els efectes positius que es poden detectar en l'entorn, com són la reducció de la contaminació de l'aire en pobles i ciutats, la reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle o la disminució de la pressió que exercim sobre el medi natural. Però aquests efectes positius poden desaparèixer en tornar a la “normalitat”. Es requereixen esforços concertats sostinguts en el temps i planificats segons paràmetres de justícia social, que permetin mantenir en el temps la millora dels indicadors socials i ambientals.
Davant aquest diagnòstic, necessitem una visió integral per a planificar un món resilient, sostenible i just després del covid-19, fins i tot a Euskal Herria. No podem quedar-nos enrere. Un error estratègic de cost incalculable seria no abordar aquests reptes. La crisi que vivim en l'actualitat és una oportunitat única per a fomentar valors positius en la societat, com la solidaritat o la cura mútua són dues qualitats imprescindibles per a aconseguir la necessària transformació. Aquests valors, d'altra banda, els podem percebre des dels nostres balcons, quan la societat ha volgut agrair a les persones que treballen en els sectors bàsics, des de la sanitat, sense oblidar a totes les persones que ens ofereixen cures, serveis bàsics i productes i serveis essencials. Paradoxalment, les condicions laborals de molts d'aquests treballadors solen ser pitjors i gairebé sense reconeixement.
Aquesta declaració, subscrita per persones de l'àmbit acadèmic en el qual treballem a Euskal Herria i/o en altres països en el qual desenvolupem la docència i la ciència, té com a objectiu suggerir unes bases per a avançar cap a un model socioeconòmic realment sostenible a Euskal Herria, tant durant la crisi com després. Proposem cinc línies estratègiques bàsiques per a impulsar aquesta transformació. Les següents propostes haurien de concretar-se i aplicar-se sense demora amb la finalitat de consolidar una direcció més sostenible després de la crisi sanitària:
1. Eliminar el model de desenvolupament basat en el creixement agregat del Producte Interior Brut (PIB). En aquest sentit, alguns sectors que han de veure's reduïts per la falta de sostenibilitat o per l'excessiva potenciació del consum insubstancial, especialment associats a l'ús de combustibles d'origen fòssil o nuclear, la mineria, etc., han de diferenciar-se d'aquells sectors productius que poden créixer i, per tant, requereixen inversió (per exemple, sectors públics clau, com els relacionats amb l'educació, la salut, l'energia i els materials sostenibles). Per a això és necessari substituir el PIB per altres indicadors basats en sistemes integrats de comptabilitat ambiental i econòmica, en lloc de com a principal indicador, i per indicadors que tenen com a objectiu marcar una via de desenvolupament sostenible. Tots ells han de tenir en compte els efectes del creixement econòmic sobre el benestar humà i el benestar del planeta i, en la seva accepció més àmplia, sobre la societat i el medi ambient, per a poder enfocar-lo cap a un futur que garanteixi la sostenibilitat de la vida.
2. Promoure des de les institucions públiques polítiques de producció, inversió i consum que tinguin en compte les limitacions ecològiques i evitar un deute injust i inacceptable per a les generacions futures. De la mateixa manera, a través de la Renda Bàsica Universal, s'ha de desenvolupar un sistema de cures que impliqui les persones en el centre, reconeixent la nostra vulnerabilitat i interdependència. A partir d'aquí, el model productiu ha de tenir com a objectiu assegurar béns i serveis essencials que garanteixin la salut i el benestar de la ciutadania, basant-se en la resiliència en la proximitat, la publicitat i l'aposta pel bé comú. D'aquesta forma es minimitzarà la dependència del mercat global, de la seva variabilitat i de la seva especulació, que depèn en gran manera d'estratègies de deslocalització productiva d'aquests béns i serveis essencials. Aquest repte consisteix a ampliar i materialitzar el concepte de km 0.
3.Dissenyar i implantar una fiscalitat ambiental progressiva, evitant la sobreexplotació dels recursos naturals i combatent la crisi climàtica i la degradació dels ecosistemes.Aquesta serà també una eina estratègica per a finançar la transició ecològica mitjançant inversions obligatòries en ciència i tecnologia. Com a país econòmicament avançat, en part pel deute ecològic que històricament hem contret, hem de situar-nos en la part davantera d'Europa impulsant polítiques reals de desenvolupament sostenible, posant en el centre de tota acció política el repte de la crisi climàtica.
4t Eliminar un model de mobilitat basat en grans infraestructures i maneres de transport insostenibles que generin costos ambientals, econòmics i socials excessius. Les grans inversions en infraestructures requereixen una moratòria, tant en aquest moment com en el futur, per a prioritzar els serveis essencials necessaris. És necessari dissenyar un nou model de mobilitat que perjudiqui menys el medi ambient i dissipi menys energia, amb un major pes de la mobilitat no motoritzada i el transport públic, i que se centri en la creació de xarxes de proximitat.
5. Transformació del sistema agroalimentari per a avançar en la sobirania alimentària basada en l'agroecologia. Això garanteix la conservació de la biodiversitat, la producció d'aliments sostenibles i locals, sempre sota condicions de treball dignes. Per a això és necessari reordenar el territori i reubicar les cadenes globals de producció i distribució d'aliments per a afavorir la relació de proximitat entre productors i consumidors, i equilibrar la biodiversitat, l'aigua i el medi natural amb els nuclis urbans i rurals i els seus processos. Així mateix, respectar, protegir i garantir el dret a una alimentació sana i nutritiva, especialment en situacions de crisis com la que vivim en l'actualitat.
En l'actualitat, més que mai, la concreció del principi de provisió de béns i serveis essencials basats en la proximitat ens porta a prioritzar la territorialització de les nostres activitats mitjançant noves formes de govern. Entre ells, els ecosistemes locals es converteixen en la base de l'adaptació al clima a la crisi, com a nivell global la descarbonització està associada a la mitigació.
Com a persones compromeses amb el futur soci-ecològic d'Euskal Herria, creiem que aquestes pautes portaran una societat més sostenible i justa, perquè estan pensades per a respectar a la naturalesa i a totes les persones des de valors positius. Estem convençuts que és la millor inversió per a les generacions futures, ja que hauran d'afrontar situacions difícils. Creiem, a més, que les bases proposades són una alternativa al model insostenible actual, per la qual cosa hem de treballar com més aviat millor en Auzolan per a construir un nou futur, aprenent a gestionar les incerteses. És un bon moment per a obrir noves oportunitats a Euskal Herria. Demanem als agents i grups socials i territorials, als representants institucionals de tots els territoris d'Euskal Herria i a tota la societat basca en general que no deixin passar aquesta oportunitat.
A què esperem? Signatura el manifest.
Atentament a Euskal Herria, maig de 2020
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
