El Museu Sant Telmo de Sant Sebastià ha celebrat l'acte de lliurament dels premis CAF-Elhuyar 2011. A l'església, els dantzaris de la companyia Kukai han donat principi a l'acte, a través de la dansa han volgut ser més ràpids que la ploma i enfrontar-se a la gravetat. La pàgina blanca ha estat la metàfora de l'edició d'enguany i els reptes han estat l'eix. Els reptes de la societat, les respostes de la ciència i la tecnologia i, de nou, els nous reptes creats per la ciència i la tecnologia. Barrejat amb l'espectacle multimèdia i en directe, els dantzaris, científics, personal de la Fundació Elhuyar i els assistents han ofert els primers minuts de l'esdeveniment a la reflexió, sota la direcció d'Oihana Jauregi.
“Demostra el que pots fer amb una pàgina en blanc” ha estat el lema dels Premis CAF-Elhuyar 2011, i en l'acte d'avui han estat premiats els millors d'entre els atrevits: Patricia Navarro, Alfredo Sarmiento i Jone Omar, químics de la UPV; Jon Makibar, enginyer i investigador d'IK4-Ikerlan; Gorka Zabaleta, periodista de la revista Baleike; i Jose Mari Elortza, professor de la Facultat de Química de la UPV.
Patricia Navarro, Alfredo Sarmiento i Jone Omar han titulat “L'art de la química i la química de l'art” en l'article atorgat pels químics del Departament de Química Analítica de la UPV. Segons el jurat, “encara que clàssica, és una obra ben estructurada, amb bon punt de partida i que els autors defensen perfectament la tesi de l'article”.
De fet, es tracta d'un exercici per a combatre la quimiofobia que es considera molt estesa en la societat: “La societat actual té cert temor a tot el relacionat amb la química” —subratllen— “hi ha productes ecològics i “bio” en l'actualitat, i se sent molt que els productes químics afecten el càncer i altres malalties. Però, de debò, tot és química”.
Per a defensar la ubiqüitat de la química, els tres autors fan un recorregut per la història de l'art, posant l'accent en el paper que ha jugat la química en cada època. Una de les àrees de treball de l'equip de recerca dels autors és l'anàlisi del patrimoni, per la qual cosa aquest article ha estat una manera de compaginar el seu treball amb la divulgació.
L'enginyer eibarrés Jon Makibar ha compaginat la seva labor investigadora amb la divulgació i ha rebut el premi a l'article de divulgació basat en la tesi doctoral de l'autor pel seu article “Piròlisi i biorefinerías”.
Makibar ha realitzat la seva tesi en la Universitat del País Basc i Ikerlan. L'objectiu ha estat desenvolupar un procés de transformació energètica de residus del sector de la biomassa, que ha consistit en la presa d'un reactor de recerca dissenyat en la universitat i el seu trasllat a l'escala d'una planta pilot de piròlisi.
Makibar ha reconegut la dificultat d'escriure l'article: “Després d'escriure la tesi en un euskara molt tècnic, has d'escriure en un altre euskara que qualsevol entengui. Has d'ensenyar el resultat a la teva núvia o germà per a preguntar-li si s'entén o no. I si diuen “és una mica dur per a entendre”, has de canviar-ho. Han estat quatre o cinc esborranys”.
Malgrat la dificultat de traslladar la tesi doctoral a un nivell divulgatiu, enguany s'han presentat més treballs que mai en aquesta categoria, i els membres del jurat han assenyalat que han tingut més dificultats que mai per a decidir a qui concedir-li el premi. El jurat ha valorat especialment positivament els treballs d'aquesta categoria quant a contingut i forma. “És una satisfacció i una felicitació veure que la tesi se centra cada vegada més en investigadors capacitats per a comunicar-se així en basc”, ha subratllat la candidata Itziar Alkorta.
A més de la categoria d'articles de divulgació, els premis CAF-Elhuyar premien també treballs de periodisme científic. I en l'edició 2011 el periodista zumaiarra Gorka Zabaleta ha estat el millor, “Itsas hondoa eskura. Un món que no apareix en els mapes”.
El jurat ha destacat sobre aquest treball “l'estil directe del periodista, l'extensa documentació, la capacitat de reunir diferents punts de vista, les belles gràfiques utilitzades i la seva habilitat per a relacionar-se amb l'actualitat”, i amb això, “l'esforç de l'autor per compaginar els temes locals amb la ciència”.
Segons Zabaleta, la idea del reportatge sorgeix de l'esforç per conjuminar temes i ciència locals. “En conèixer el mapa d'AZTI –diu–, la primera idea va ser que havíem d'aconseguir-lo, almenys la part corresponent a Zumaia. Però després pensem que, tirant d'altres fils, podríem donar una lectura més àmplia al reportatge. Fins ara no hem tingut aquesta precisió del fons marí, però vivim en la costa i la gent s'ha mogut en la mar, ha treballat en la mar, s'ha beneficiat de la mar. Se'ns va ocórrer comparar el coneixement acumulat durant segles amb el mapa realitzat per AZTI”.
El reportatge està disponible en la web de la revista Baleike.
Per a finalitzar l'acte, el químic i professor de la UPV/EHU Jose Mari Elortza ha rebut el Premi de Mèrits 2011. José Mari Rodríguez Ibabe, president de la Fundació Elhuyar, ha rebut el premi.
Amb la creació del bergarés, Elortza va estudiar química en la Universitat de Valladolid i es va incorporar a la Facultat de Químiques de Sant Sebastià en 1976. En aquella època va començar a escriure llibres de text de química en basca. Els seus escrits són llibres de Química Física Macromolecular i Termodinàmica utilitzats per moltes generacions d'estudiants.
Amb José Ramón Etxeberria, meritori de 2010, i al costat de Jazinto Iturbe i uns altres, Elortza va ser pioner en la producció de textos per a l'ensenyament en basc. A pesar que com a pioners els va tocar fer “l'impossible amb acció”, Elorza no té el sentiment d'haver fet un treball laboriós. “Va ser un treball bonic”, diu.
Elorza recorda les dificultats inicials: “Imagina't, quan comencem nosaltres, el problema d'escriure ciència era la referència que havíem de prendre. Només coneixíem dos llibres, tots dos escrits abans de la guerra espanyola, en 1936: Quimia i Pisia de Jauregitar Gabriel. En la Facultat de Química ens ajuntàvem uns alumnes i jo”, continua, “i decidíem com anava a dir les coses en la Facultat. També ens posàvem en contacte amb els de Leioa, amb els quals tancàvem la situació i després en la Universitat Basca d'Estiu. Passàvem molt de temps per a decidir i moltes vegades no es prenia cap decisió, però es parlava d'això”.
No obstant això, Elorza creu que les dificultats s'havien superat fa temps. “Des de fa més de 20 anys, potser –diu– no he sentit cap dificultat per a impartir l'assignatura en basca i explicar el que cal explicar”.
En els Premis CAF-Elhuyar 2011 s'han presentat un total de 48 treballs: 23 en la categoria d'articles de divulgació general, 14 en la categoria d'articles basats en la tesi de l'autor, 9 en la categoria de treballs de periodisme científic i 2 en la categoria de narracions científiques dirigides a joves. El jurat ha deixat desert el premi de narracions científiques per a joves.
El jurat de l'edició 2011 dels Premis CAF-Elhuyar ha estat compost per vuit persones: