Goma autoreparable
Els materials de goma són generalment molècules llargues en forma de cadenes. Per a la seva formació s'uneixen unes molècules més petites (monòmers) mitjançant enllaços covalents. A més, són elàstics, és a dir, que si es deforma recuperen la forma original. No obstant això, si la cadena es talla en algun punt, és impossible amarrar aquests dos extrems, almenys en condicions ambientals normals. Un grup de químics parisencs, liderats per Ludwik Leibler, ha sintetitzat una goma que es talla i es repara pel seu compte.
El secret són els monòmers que ha utilitzat per a formar la goma. En lloc d'unir-se entre si mitjançant enllaços covalents, formen ponts d'hidrogen. Els ponts d'hidrogen són molt més febles que els enllaços covalents. No són enllaços químics, sinó forces d'atracció derivades de la interacció intermolecular.
A diferència dels enllaços covalents, els enllaços d'hidrogen poden realitzar-se i descompondre's a temperatura ambient. Això confereix unes propietats especials al material que han generat. Es tracta, entre altres coses, d'un material molt elàstic (es pot allargar fins a cinc vegades la grandària natural i en un minut torna a la grandària original) i, si es trenca, es poden reparar les unions trencades. La simple juxtaposició dels extrems trencats permet la reconstrucció dels ponts d'hidrogen, recuperant així la goma que teníem abans del seu trencament.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
