Lliçó de benjamí
Publicat en el periòdic Berria el 8 de desembre de 2023
Benjamín és el nom d'un crani de 430.000 anys. Va ser descobert en 2001 en el Pou de les Barreres d'Atapuerka (Burgos) juntament amb altres fòssils. Pertanyien a l'espècie Homo heidelbergensis, els avantpassats més directes dels neandertals. Van recollir fòssils d'individus de totes les edats, de nens a majors, d'una nena. Des del principi van veure que era diferent dels altres: tenia clares petjades d'alguna patologia.
El seu estudi va ser liderat per l'experta en evolució, Ana Gracia Téllez. L'estudi va revelar que tenia craniosinostosi, és a dir, que les articulacions cranials es van unir prematurament. Això provocaria que l'individu tingués la cara totalment distorsionada i capacitats cognitives i físiques molt limitades. I, no obstant això, van calcular que va viure uns 10 anys.
Així, Gracia li va donar el nom de Benjamina, l'hebreu més volgut. Perquè, segons la llei de selecció natural, aquell individu estava condemnat a morir. Exigia una gran labor de vigilància, i era clar que en arribar no podria valer-se per si mateix i no aportaria res al grup. Però els seus afins van decidir cuidar-ho. Va ser considerada pels arqueòlegs com un senyal de mataisun.
Aquest enfocament coincideix amb una anècdota atribuïda a l'antropòleg Margaret Mead. Pel que sembla, li van preguntar quin era el primer indicador de la civilització. Les respostes típiques d'aquesta pregunta eren un recipient per a cuinar el menjar, un ham o una arma. Però, segons Mead, un fèmur format després de la seva ruptura era el principal exponent de la civilització. I va donar la mateixa raó: els animals salvatges, en trencar un os d'aquestes característiques, no poden sobreviure, tirar endavant significa que ha estat cuidat.
Asier Gómez Olivencia, expert en esquelets neandertals, també ha trobat moltes evidències de cura. És més: Segons va explicar en un article de la revista Elhuyar, els símptomes de les malalties són molt útils per a comprendre millor la vida i el comportament dels neandertals.
Entre els fòssils analitzats es troba La Ferrasie 1 (Dordonya). Aquest individu va trencar de jove el trocànter gran del fèmur, la qual cosa li va provocar un desequilibri en la pelvis i una escoliosi a la llarga. A més, en ossos llargs s'observa un creixement ossi anormal que indica infecció pulmonar. No obstant això, va viure més de 50 anys. Després de la seva mort va ser enterrat.
No obstant això, Gómez recorda que en la naturalesa, en els primats i en molts altres grups de mamífers s'han vist casos de supervivència després d'una malaltia o accident. I en l'home, estar limitat per a alguns treballs no significa que no puguin fer res; qui no podia anar a caçar, potser, podia recollir fruits, ensenyar a treballar o a elaborar instruments, o cuidar als nens. Però en alguns casos és evident que tenien una gran dependència i que no anaven a tirar endavant, si no haguessin estat atesos.
Aquests casos posen de manifest que la cura està molt arrelat en l'evolució de la humanitat. Paradoxalment, el moviment feminista ha organitzat una vaga general per a reivindicar el dret a la cura.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
