Aquest petit arbust o mata, de 60 cm d'altura, és l'arbust més abundant de les dues espècies que apareixen dins d'aquest gènere limitant-se a Euskal Herria. L'altre es limita a les muntanyes pirinenques més altes (més de 1.500 m — Vaccinium uliginosum). El Nabiu està dispers pel territori, sobretot entre altituds de 500 i 1.500 metres. El sòl àcid té oculars, apareixent principalment en boscos i bruguerars, encara que a vegades colonitza també granges silícies.
El nabiu és una mata caduca, amb tiges erectes (nascuts d'un rizoma reptant) i nombroses branques. Fulles, ovadas, afilades i launas. Normalment s'obté d'abril a juny, amb petites flors llenties (verdoses, tenyides de rosa). El fruit és una baia arrodonida, de verda cansalada i sabor molt dolç.
El gènere Vaccinium té unes 450 espècies a les regions temperades i fredes de l'hemisferi nord i a les regions tropicals de muntanya, algunes d'elles conreades pels seus fruits comestibles (V. corymbosum). Quant a la península, només hi ha 3 espècies. A Euskal Herria apareixen dos d'aquests tres, segons s'ha indicat anteriorment.
El nabiu ha estat utilitzat en nombroses ocasions com a planta medicinal. D'una banda, diuen que si les baies d'aquesta planta es mengen crues o seques, és un bon remei per a curar la diarrea i la disenteria gràcies als tanins que contenen aquestes baies.
Segons alguns científics, una substància que conté aquestes baies impedeix el creixement dels bacteris. Cal destacar la confitura d'aquests fruits. Les fulles, per part seva, assenyalen que, tenint en compte els seus tanins, arbutinas i glicosos, alleujarien la diabetis, atribuint a aquests elements propietats astringents.
FITXA TÈCNICA Nabiu Família: Ericáceos |