Retornant el propi blat de moro mitjançant transformació genètica
A pesar que les noves varietats de blat de moro són més fèrtils que les antigues, se centren en els vulnerables als insectes i altres patògens, que han perdut la capacitat de combatre'ls. Ara, utilitzant tècniques de transformació genètica, els investigadors de la Universitat de Neuchâtel (Suïssa) han aconseguit retornar aquesta facultat.
En concret, han retornat al blat de moro la capacitat de produir E-beta-cariofileno. Segons els investigadors, aquesta molècula era originada pels avantpassats del blat de moro actual en les seves arrels. Aquesta molècula atreu als bons nematodes del sòl, que maten a un cuc (Diabrotica virgifera virgifera), un dels majors enemics del blat de moro.
No obstant això, les varietats actuals no tenen la capacitat de generar l'E-beta-cariofileno, la qual cosa provoca enormes pèrdues en la collita de blat de moro, especialment als Estats Units i el Canadà. Així, per a potenciar el blat de moro, se li ha introduït el gen de l'E-beta-cariofileno, pres de l'orenga. I han demostrat que és eficaç: el blat de moro transgènic produeix contínuament E-beta-cariofileno i el cuc no el perjudica tant.
Els investigadors han afirmat que l'ancestre salvatge del blat de moro, el teosinte, està sent investigat per a saber quins altres protectors s'han perdut en el camí de la domesticació del blat de moro i, en definitiva, per a retornar-la mitjançant una transformació genètica.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
