Raigs de llum en la recerca de la metàstasi
Després de deu anys de treball, l'equip de l'investigador Joan Massagüé ha descobert un mecanisme imprescindible en la metàstasi de cèl·lules canceroses. Els resultats de l'estudi s'han publicat en la revista especialitzada Cell, en la qual s'explica com els càncers de pulmó i mama provoquen metàstasi en el cervell. Si s'aconseguís inactivar aquest mecanisme, Joan Massagüé espera evitar la metàstasi i reduir les morts per càncer. “Els resultats són esperançadors, però l'objectiu és difícil i l'èxit no està assegurat”, reconeix Massagüé.
L'investigador català, que treballa en el Sloan Kettering de Nova York, ha començat a treballar en la creació d'anticossos que podrien fer front a la metàstasi. Després vol assajar amb els ratolins.
Segons Joan Massagüé, la metàstasi és la causa de la mort en la majoria dels casos de càncer. En molts casos, els tumors inicials no afecten els òrgans superiors, però sí a la metàstasi. Per això, l'equip investigador va decidir a principis de segle deixar de costat les recerques sobre els tumors inicials i començar a investigar la metàstasi.
En parlar del seu descobriment, Massagüé afirma que sembla un mecanisme general de colonització de la metàstasi. Sembla que vol demostrar en els pròxims mesos que el mecanisme de metàstasi que afecta una altra mena de tumors i a altres òrgans és el mateix. “Si això fos així —afirma el català—, podríem desenvolupar fàrmacs específics per a combatre la metàstasi”.
La peça fonamental del mecanisme que ha identificat el grup de Massagüé és l'enzim denominat plasmina, un enzim que impedeix la coagulació de la sang. En el cervell, a més, té una funció protectora enfront de les cèl·lules canceroses que arriben a través de la sang. Els investigadors del centre Sloan Kettering han descobert que el plasmón evita l'adhesió de cèl·lules canceroses als vasos sanguinis i impedeix la formació de nous tumors i afavoreix l'autodestrucció de cèl·lules tumorals.
Aquest mecanisme és capaç de destruir la majoria de cèl·lules canceroses, però no totes. Aquestes cèl·lules que no es destrueixen recuperen la seva capacitat d'adherir-se als vasos sanguinis gràcies a una molècula anomenada L1CAM, que té propietats adhesives. Si es generés algun medicament per a bloquejar aquesta molècula, les cèl·lules canceroses no tornarien a adherir-se als vasos sanguinis i no podrien formar nous tumors.
No obstant això, abans de començar a generar fàrmacs és necessari comprovar que el mecanisme que provoca metàstasi en el cervell és el mateix que el que actua en altres òrgans. Si es verifica la hipòtesi, si es demostra, en els mesos posteriors s'iniciaran assajos amb els ratolins fins a trobar un medicament que sigui efectiu i que no tingui efectes secundaris greus. “Però sense triomfalisme, la metàstasi és un mecanisme molt complex”, adverteix Massagüé.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
