Andre-Marie Ampere
Elhuyar Fundazioa
Aquest físic i matemàtic va veure per primera vegada a Lió la llum d'aquest món el 22 de gener de 1775. El seu pare era un comerciant retirat que va ser assassinat per guilotina durant la revolució francesa quan els republicans van prendre la ciutat en 1793. Andre-Marie va sofrir llavors una gran depressió.
Des de petit va intentar aprendre pel seu compte literatura, ciències naturals, filosofia, matemàtiques, etc. Tenia una gran facilitat matemàtica i per als tretze anys havia escrit un tractat sobre talls cònics.
En 1801 va ser nomenat professor de Bourg per a impartir Física i Química. En 1802, utilitzant el càlcul de probabilitats, va publicar un treball sobre la teoria del joc.
En 1804 mor la seva dona, jovençana. Va haver de sofrir una nova depressió.
No obstant això, va continuar ensenyant física i química en Bourg i en 1809 va ser professor de matemàtiques a l'Escola Politècnica de París. En 1814 va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Ciències en matèria matemàtica.
Però també es va ocupar de la química. En una carta enviada a Berthollet en 1814, per exemple, s'indicava que tots els gasos d'igual pressió, volum i temperatura tenen el mateix nombre de molècules. Cal aclarir que, encara que Ampe no ho sàpiga, Avogadro ho va fer un any abans.
No obstant això, va realitzar els seus majors avanços en el camp de la física. Quan en 1820 l'Acadèmia de Ciències de París va informar del descobriment d'Oersted, un conductor de corrent elèctric que desviava la brúixola, Ampere i Arago van començar a treballar. Una setmana després, Ampe va demostrar que la desviació de l'agulla es produïa segons el que avui es coneix com a “regla de la mà dreta” o “regla del corchero”. La mà dreta es col·loca agarrant al conductor el dit polze marca la direcció del corrent i els altres dits indiquen el pol nord de l'imant. Segons la norma, l'imant es desviarà en la direcció de l'observació. Era l'inici del concepte de línies de força de camp magnètic.
Per a aplicar la regla de la mà dreta calia decidir quina era la direcció del corrent elèctric. Segons les idees de Franklin, semblava normal considerar la direcció del corrent des del pol positiu cap al negatiu perquè pensaven que el pol positiu tenia massa fluid elèctric i el negatiu massa poc. Ampe també va considerar aquesta direcció, encara que avui se sap que els electrons van del pol negatiu al positiu.
Ampere indicava que per a veure les atraccions i repulsions magnètiques no era necessària la presència d'imants i pólvores de ferro. Va col·locar dos fils conductors paral·lels, que un es podia acostar o allunyar. Quan els dos fils tenien el corrent elèctric en el mateix sentit, s'atreien entre si, mentre que quan tenien el corrent en el sentit contrari es comparaven.
Ampe també va investigar els camps magnètics creats pel corrent a través del fil circular. Al costat d'Aragó, el fil en forma d'espiral cilíndrica es comportaria com un imant amb corrent elèctric. El fil en forma d'espiral es diu solenoide.
Si el corrent elèctric podia desviar l'agulla magnètica, mesurant la desviació a escala graduada es podia analitzar la quantitat o intensitat de corrent. Ampe va aplicar per primera vegada les matemàtiques d'alt nivell als fenòmens elèctrics i magnètics, i es pot dir que és el creador d'un camp anomenat electromagnetisme.
En 1823 va publicar una teoria sobre les característiques de l'imant. Deia que hi havia petits corrents elèctrics que circulaven contínuament per l'imant. Per això, també es pot considerar com el precursor de la teoria electrònica, encara que els científics de l'època d'Ampere no van fer molt de cas a aquesta idea.
Ampe, a la fi de la seva vida, va començar a classificar tots els coneixements humans, i ho va deixar inacabat en el seu “Assaig sobre la filosofia de les ciències”.
Va utilitzar per primera vegada les paraules “corrent” i “tensió”, ja que distingia entre intensitat i diferència de potencial, i el telègraf elèctric també és inventat per ell.
Actualment la intensitat del corrent elèctric es mesura en amperes en honor al físic francès.
Va morir gairebé sense glòria a Marsella el 10 de juny de 1836.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
