Expliquen l'origen de la funció terapèutica dels somnis
Investigadors de la Universitat Berckeley (els EUA) han demostrat que somiar té una funció terapèutica. De fet, han descobert que durant la fase REM del somni el cervell processa experiències emocionals i que al mateix temps s'inhibeix el mecanisme de l'estrès. Gràcies a això, a pesar que en somiar es revisquin dolorosos records, en el cos no sorgeix una resposta fisiològica que de per si mateix es derivaria d'aquestes vivències. Per tant, les emocions associades a aquests records se suavitzen i el dolor s'alleuja.
Segons els investigadors, la recerca ajuda a comprendre per què algunes persones sofreixen alteracions post-traumàtiques. En dormir, pel que sembla, no se'ls inhibeix el mecanisme de l'estrès, per la qual cosa no poden superar els mals records, tenen malsons i tenen problemes per a dormir. També es comenta que les persones amb depressió tenen problemes similars.
Per a arribar a aquestes conclusions, s'han analitzat 35 joves adults sans. Es van dividir en dos grups i a cadascun d'ells li va fer veure 150 imatges d'impacte emocional, dos en dos, amb una franja de 12 hores. Mentrestant, mitjançant l'escàner MRI es van recollir imatges del funcionament del cervell. El primer grup va veure les imatges al matí i a la nit i l'altre a la nit i al matí després de dormir.
Les imatges van provocar una resposta emocional molt més baixa en els quals dormieron que en els altres. En les imatges amb MRI van veure clarament que l'amígdala, part del cervell que processa les emocions, va tenir una reacció més lleu en els quals dormieron i que l'aspecte "racional" del cervell (cortex prefrontal) tenia control de les emocions. En canvi, en els quals no van poder dormir entre les dues visites, l'amígdala va mostrar una activitat més violenta.
A més, en el grup dels quals dormieron, es van adonar que la concentració d'un neurotransmissor relacionat amb l'estrès, la norepinefrina, es reduïa en la fase REM. D'aquí es dedueix que el mecanisme de l'estrès s'inhibeix en aquesta fase.
Cal destacar que en altres estudis també es va detectar el descens de la norepinefrina i el seu efecte favorable. El descens es produïa com a efecte secundari d'un fàrmac de control de la pressió sanguínia, i es concloïa que els afectats per alteracions post-traumàtiques no sofrien malsons i que la qualitat del somni era clarament millorable. En aquest sentit, els investigadors han suggerit que el control de la concentració de norepinefrina pot ser una bona oportunitat per a tractar aquest tipus d'alteracions.
La recerca ha estat publicada en la revista Current Biology.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
