Quan la mare està estressada, als chites els creixen més les ales
Tenir ales llargues i cossos petits els poden ajudar a escapar més fàcilment dels depredadors.
Si durant l'ovulació de la seva mare observen depredadors, els descendents d'aquests òvuls tenen ales més llargues. A aquesta conclusió arriba un equip d'investigadors de la Universitat de Berna, que han donat a conèixer en la revista Functional Ecology.
No és la primera vegada que s'analitza la influència de la presència de depredadors en les generacions esdevenidores. Investigadors de la pròpia Universitat de Berna, per exemple, van comprovar en un estudi realitzat en 2005 que la presència de depredadors augmentava els nivells d'hormones corticosterona en les femelles. Això va fer que els descendents anessin més petits. No obstant això, no van poder saber si va ser una conseqüència negativa de l'estrès o una resposta adaptativa a la presència de depredadors en la zona.
Per a aclarir aquest dubte, en el nou estudi es va analitzar una població natural de gran carboner durant l'ovulació femenina. Per a una part de la població van simular la presència d'esparvers, amb esparvers dissecats exposats i emetent els seus sons. En l'altre grup, per contra, el van fer amb els Birigarros, que no són depredadors. Una vegada acabada la incubació, es van prendre els pollastres i es van introduir en una població fora de l'experiment, on es va seguir el cultiu de les cries.
Com van poder veure, totes les cries de femelles que havien estat amb depredadors van ser més petites que unes altres. I, a més, es van adonar que a les criatures del primer grup els van créixer les ales més ràpid i en major mesura. En mitjana, 1,8 mil·límetres eren més grans que els de les femelles sense depredadors. "Encara que el fet que siguin més petits es considera un impediment, el resultat pot ser un millor vol secundat al costat de les ales més llargues, la qual cosa ajuda a sobreviure", ha assenyalat un dels investigadors.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
