L'alumini mata els llacs de
La contaminació atmosfèrica produeix pluja àcida i a vegades danya llacs molt allunyats de la font de contaminació. És el cas d'Escandinàvia, el Canadà i els Alps.
L'acidificació de l'aigua no hauria de ser suficient per a matar peixos i microorganismes. Per això, els científics estudien la possible influència de l'alumini (metall tòxic) en els sediments en estat natural.
L'acidificació de les aigües facilita l'alliberament d'alumini, segons l'investigador de l'institut de toxicologia de Zurich, Christian Shlatter. En els assajos realitzats amb truites s'ha comprovat que l'alumini produeix necrosi en les brànquies, provocant la mort dels peixos. Com més àcid és l'aigua, menys alumini es necessita per a matar els peixos. La concentració de 0,2 mil·ligrams per litre és suficient per a, per exemple, esterilitzar el llac Cristallina del riu Tesino a Suïssa.
A través dels nostres aliments consumim entre 2 i 5 mil·ligrams d'alumini al dia, però en l'intestí només s'absorbeix el miler d'aquesta dosi i la resta es va en la femta. L'ús d'eines d'alumini en la cuina augmenta la dosi, però encara no coneixem bé el metabolisme d'aquest metall en el cos. També es creu que té relació amb algunes formes de la malaltia d'Alzheimer.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
