Preses amb puntades, treballs d'un autodidacta
Abans d'inventar motors, XVII. En el segle XX, per exemple, la força de l'aigua movia els queixals i els martells de les ferrerías. Aquesta aigua s'emmagatzemava en petits embassaments amb preses de gravetat no gaire grans. La seva base era sòlida i àmplia amb els terrenys i pedres que envolten a la presa, i la paret s'estrenyia cap amunt. Les preses més treballades eren de pedra, més robustes, però d'un parell de metres d'altura.
Pedro Bernardo Vila-real de Berriz, no obstant això, va començar a construir una variant d'aquestes preses: es va dedicar a la construcció de preses amb puntades o contraforts. És a dir, preses amb estreps en la part inferior. El mur de la presa pot ser recte o voltat.
La col·locació d'estreps en el mur de la presa permet fer un mur més fi, reduint l'ús de materials, estalviant material. O bé es pot donar més altura al mur i recollir més aigua en l'embassament. L'aigua fa força a la presa, les preses dirigeixen aquesta força cap al sòl i les puntades.
Amb aquestes presses, Pedro Bernardo va aconseguir reunir més aigua i, per tant, va guanyar més força en les seves ferrerías per a afavorir la producció.
En la seva recent marxa a la vora del riu Llegeixi es poden veure alguns dels seus treballs.
Cinc preses
Pedro Bernardo va explicar en un llibre escrit per ell la urgència amb cinc puntades (ho veurem més endavant). Totes elles són preses d'uns 3,60 metres d'altura.
Dos estan en Markina, Antsotegi i Osillain (en el llibre de Pedro Bernardo apareix com Barroeta). La presa d'Antsotegi es troba en el riu Urko, camí de Markina a Elgoibar. Es tracta d'una volta o arc d'un sol arc, amb un únic estrep en el costat esquerre. La d'Osillain o Barroeta es troba en el camí d'Ondarroa, en el riu Artibai, amb dos arcs i una puntada en el centre, separant tots dos arcs.
També esmenta dues preses en la zona de Gizaburuaga. La de Laisota té dos arcs i una sola puntada. La presa del molí Arentzibia té tres arcs. Segons el llibre, "els tres arcs són de diferent corda per a aprofitar algunes roques". Va aixecar el llit en les roques i va fixar en elles els estreps.
En qualsevol cas, la principal presa de Pedro Bernardo és la de Bedia, la d'Ibaizabal. Va ser construït en 1734 o 1735. Té cinc arcs i quatre puntades que els separen. Sembla ser que dos anys abans s'havia construït la presa d'un sol arc en el mateix lloc, però va ser arrossegada per l'aigua, a causa de l'excessiva amplària de l'arc.
Pedro Bernardo Vila-real de Berriz ha estat considerat en algun moment inventor de preses amb puntades, però en la zona de la Mèrida a Espanya hi ha preses amb diversos estreps romans. En qualsevol cas, Pedro Bernardo va publicar una obra composta per tres volums en la qual s'explica per primera vegada com són les preses amb puntades, com s'han de fer, mesures, materials, etc.
Obra escrita de Pedro
Pedro Bernardo explica en la seva introducció el perquè de la seva obra. Diu que els seus amics li van empènyer a escriure, però des que era jove també dóna compte de la seva afició per les matemàtiques i la hidràulica. Maquines Hydraulicas de Molins, i Ferreries, i Govierno dels Arboles, i Montes de Biscaia, és el nom de l'obra que va publicar en 1736.
En el primer volum, sempre respecte a les preses, s'indiquen les preses de gravetat. Diu que són preses d'antany i a continuació explica el sistema de puntades, més segures, més contundents i més barates. També en els estreps explica com s'han de realitzar (mesures, materials, etc.). En capítols posteriors explica els molins.
En el segon volum, dedicat principalment a les ferrerías i rodes hidràuliques i, finalment, en el tercer volum, es donen normes i observacions per a la gestió i govern de les muntanyes de Bizkaia.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
