10. Es basa en el mètode científic
400
Per a desenvolupar el pensament crític és necessari conèixer què és el MÈTODE CIENTÍFIC i els passos que té aquest mètode. Així que anem a poc a poc a veure què és el mètode científic.
El mètode científic és un sistema que té com a objectiu la generació de coneixement, amb diferents passos, i que verifica fenòmens i fets empírics.En el mètode científic s'utilitza l'observació per a proposar hipòtesi i, a través de l'experimentació, contrastar-les o cancel·lar-les. És molt important socialitzar (publicar) el coneixement generat mitjançant el mètode científic, ja que aquests nous coneixements poden ser complement o fonament d'altres coneixements.
Per tant, el mètode científic és un conjunt de tècniques i procediments que ens ajuden a avançar en el coneixement, basats en dos pilars fonamentals: la repetibilidad (qualsevol persona amb la formació i instruments necessaris pot repetir l'observació o l'experiment) i la falsificació (les nostres teories o hipòtesis han de predir uns resultats que, en cas contrari, serien negats).
Com hem dit, el mètode científic està compost per diversos passos.
Pregunta: El primer pas del mètode científic és plantejar una pregunta sobre el que es vol saber. Les preguntes poden sorgir per l'observació d'un fenomen natural, per la necessitat de resoldre un problema o per un descobriment inesperat. A més, els nous coneixements derivats d'altres recerques, les idees intercanviades amb altres científics i la lectura d'articles científics poden generar noves preguntes, construint així les bases per a una nova recerca.
Observació (Documentació): Anàlisi de la realitat i del coneixement que hi ha del que es vol saber, amb la finalitat de comprendre alguna cosa. El més habitual és buscar bibliografia sobre el tema que es vol investigar. És molt important realitzar una anàlisi exhaustiva per a conèixer les recerques que s'han realitzat entorn del tema i evitar treballs innecessaris.
Hipòtesi: És una idea que es planteja per a explicar el que es vol entender.la idea ha de formalitzar-se en una hipòtesi ben fonamentada per a poder ser confirmada/cancel·lada experimentalment de manera efectiva, ja que una mala hipòtesi pot suposar un mal disseny experimental.
Experimentació: La fase experimental està constituïda per les proves i experiments que es realitzen per a confirmar la hipòtesi. La confirmació/cancel·lació experimental de la hipòtesi és la fase més important del mètode científic i depèn del disseny adequat dels experiments, de les variables seleccionades i dels mètodes de mesurament. El mal disseny experimental no serveix i dificulta la reproducibilidad de la ciència (els experiments han de ser repetibles per a ser vàlids).
Anàlisi de resultats: Les dades obtingudes en els experiments han de ser analitzats per a agrupar, visualitzar i quantificar els resultats. Això permet debatre els resultats i inferir conclusions basades en evidències. Per a realitzar una anàlisi exhaustiva dels resultats és necessari utilitzar l'estadística.
Conclusions:Les conclusions, a partir de la teoria resultant de l'anàlisi dels resultats obtinguts, serveixen per a acceptar, transformar o rebutjar la nostra hipòtesi. Si els resultats de la recerca coincideixen amb la hipòtesi, passarem al següent pas. Si les conclusions no confirmen la hipòtesi, aquesta haurà de replantejar-se.
Amb la nova hipòtesi s'ha de dissenyar i realitzar una nova experimentació, es revisen els resultats i es comprova si s'inferen conclusions que confirmin la segona hipòtesi.
Socialització del coneixement generat: Si el coneixement que es genera no se socialitza, no serveix per a molt. El coneixement científic es construeix a través de la comunicació dels resultats obtinguts i ha de realitzar-se de manera precisa i fiable. Els resultats de les recerques es publiquen a través d'articles de revistes científiques. Tots els articles passen per un mètode de valoració en el qual científics experts en el camp avaluen les vulnerabilitats de l'article i suggereixen la seva acceptació, revisió o rebuig.
Però el coneixement científic i tecnològic no ha d'estar només en mans d'experts, per la qual cosa és molt important socialitzar el coneixement científic-tecnològic a través de la divulgació científica. D'aquesta forma es desenvoluparà el pensament crític de la societat, fomentant la participació de la societat en el desenvolupament de la ciència i la tecnologia.
Tan important és la socialització del coneixement científic, que s'esmenta en l'article 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948 en el Palau Chaillot de París (França).
“Tota persona té dret a participar lliurement en els actes culturals de la comunitat, a gaudir de les obres artístiques i a participar en el progrés científic i en els avantatges que d'això es derivin”
La següent figura mostra un esquema dels passos que se segueixen en el mètode científic:
Un exemple de mètode científic: La vacuna d'Edward Jenner i Baztanga.
A causa de la pandèmia pel virus SARS-Cov-2, molts investigadors de tot el món treballen contra el rellotge a la recerca d'una vacuna que ens protegeixi contra la malaltia. Aquests laboratoris de recerca que estan desenvolupant la vacuna utilitzen el mètode científic. Però els investigadors actuals no són els primers que han utilitzat el mètode científic per a desenvolupar una vacuna contra una malaltia. Per exemple, el prestigiós investigador, metge i poeta anglès Edward Jenner (1749-1823), fundat en el mètode científic, va causar milions de morts i va ser eliminat per la vacunació per a desenvolupar una vacuna contra la primera malaltia vírica. La vacuna contra la verola.
En temps de Jenner, el verola era una malaltia molt perillosa per a l'ésser humà, que causava la mort a un alt percentatge d'infectats pel virus. A més, als supervivents els quedaven per sempre les cicatrius de les ferides causades per la malaltia, provocant en els casos més greus ceguesa.
No obstant això, el verola de les vaques era una malaltia lleu que podia contagiar als humans dels animals. Era habitual que els treballadors de les vaqueries, en tocar les ferides dels braguers de les vaques afectades, es contagiessin amb la verola dels animals. Però quan es produïen aquest tipus de contagis, els malalts es curaven ràpidament i no es contagiaven tan fàcilment amb la verola humana. Basant-se en el vist anteriorment per altres metges, el treball de Jenner va ser decisiu per a comprendre el procediment d'inoculació de la malaltia i la seva reeixida aplicació i desenvolupar la vacuna contra la verola. Els passos que va seguir Jener en l'aplicació del mètode científic van ser:
Observació: Van observar que entre els treballadors que es contagiaven amb animals malalts marginalment en les vaqueries, l'efecte de la verola humana era menor, per la qual cosa va consultar informació sobre treballs realitzats amb anterioritat.
Hipòtesi: Va formular com a hipòtesi que les persones contaminades amb la verola de les vaques generaven immunitat davant la verola humana.
Experimentació:
Al maig de 1796, Sarah Nelmes, treballadora d'una vaqueria, li va preguntar per una ferida que li va sortir a la mà i, després d'analitzar a Sarah, Jener li va diagnosticar la verola de les vaques.
Edward Jenner es va adonar que era una bona ocasió per a demostrar les característiques de protecció que tenia la verola de les vaques enfront de la verola humana i, per tant, confirmar la seva hipòtesi.
Per a l'experiment, necessitava algú que mai havia sofert la verola de les vaques i el verola dels humans i va triar a James Phipps, fill de 8 anys del seu jardiner.
Jener va sorprendre a James en un braç i va fregar el material de les ferides de la mà de Sarah.
Passats uns dies, James va emmalaltir de verola de vaques, però al cap d'una setmana estava completament format i no tenia símptomes de malaltia. D'aquesta manera, Jenner va assegurar que la verola de les vaques podia passar dels animals a les persones i d'una persona a una altra.
El següent pas va ser comprovar si la verola de les vaques protegiria a James de la verola de l'home, i Jenner va posar en contacte al nen amb la verola de l'home (amb un procés similar al que va fer per a contagiar-se amb la verola de la vaca).
Anàlisi de resultats:Com va avançar Jenner, James no va desenvolupar la verola humana ni en aquesta prova ni en altres proves posteriors per a provar la immunitat. Jenner repetió l'experiment amb moltes altres persones i va confirmar la repetibilidad del seu experiment.
Conclusions: Va confirmar la seva hipòtesi. Si una persona es contagia i es cura amb la verola dels animals, es protegeix contra la verola de l'home.
Socialització del coneixement generat: En 1798 va publicar en un llibre tota la seva recerca sobre la verola i en els dos anys següents va publicar els resultats d'altres experiments afirmant la seva teoria que la verola de les vaques protegia davant la verola humana.
Moviment contra la vacuna de Baztanga
Igual que ocorre en l'actualitat, en l'època de Jenner també es va produir un moviment anti-bovines i va haver-hi moviments contra la vacuna del verola que ell va trobar. Els membres d'aquests moviments deien que les persones vacunades desenvoluparien les característiques de les vaques, però no van utilitzar el mètode científic per a realitzar aquestes afirmacions i no van poder demostrar el que deien amb motius basats en evidències.
La següent figura mostra la figura del satíric britànic James Gillray per a caricaturitzar la controvèrsia provocada pel moviment de la verola (The Cow Pock o The Wonderful Effects of the New Inoculation (James Gillray, 1802).
La caricatura publicada per Gillray en la revista The Punch en 1802 representa una escena per a inocular la vacuna de Jener a l'hospital de Saint Pancras de Londres. En el centre de la imatge apareix Jenner vacunant a una dona asseguda. A la dreta apareixen les persones vacunades que estan extirpant les parts de les vaques en el cos.
El mètode científic pot servir per a solucionar problemes del nostre dia a dia?
El mètode científic s'utilitza per a crear nou coneixement, però també pot servir per a resoldre problemes o dubtes del nostre dia a dia i moltes vegades l'utilitzem de manera inconscient. En el següent paràgraf es presenta una situació que pot ocórrer a qualsevol persona en qualsevol moment:
“Has sentit que el cas del covid-19 ha pujat a Euskal Herria i, amb ganes de veure les últimes notícies que es donaran en Teleberri, tan aviat com entris a casa prems el botó del comandament a distància i has encès la televisió. No obstant això, la televisió no s'encén.Com aplicaria el mètode científic per a saber què passa?
Una possible resposta:
Observació: en intentar encendre la televisió amb control remot no s'encén.
Hipòtesi I: la televisió està desconnectada.
I Experimentació: acostar-te a la connexió i veure si el cable està connectat o no.
I Anàlisis de resultats: la televisió està connectada.
I Conclusions: no és un problema de connexió. Replanteges la hipòtesi.
Hipòtesi II: s'han esgotat les piles del comandament a distància.
Experimentació II: com a casa no tens piles noves, has llevat les piles a la ràdio de la cuina i les has posat en el comandament i has provat si s'encén la televisió.
II Anàlisis de resultats: s'encén la televisió.
II Conclusions: les piles del comandament estan esgotades. Es confirma la hipòtesi 2.
Socialització de resultats: Anotar en el llistat de compres domèstiques les piles del comandament a distància de la televisió.
Amb l'exemple anterior es pot observar que el mètode científic és molt útil per a solucionar els problemes que se'ns presenten en la nostra vida diària i que moltes vegades ho utilitzem sense adonar-nos
El mètode científic també és molt útil per al desenvolupament del pensament crític; moltes vegades ho utilitzem com a eina per a analitzar si una informació que ens arriba és creïble o no.
Per a descarregar el document prem aquí.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
