Des de la seva creació fins a dates recents, la web s'ha utilitzat principalment en ordinadors convencionals, ja que per a connectar-se a Internet era necessària una connexió per cable. Però en els últims anys, des que s'han multiplicat les connexions per Wifi o per telefonia mòbil, s'ha produït el fenomen denominat Web Mòbil, que consisteix a navegar des de qualsevol lloc utilitzant un dispositiu mòbil. Cada vegada hi ha més dispositius mòbils d'aquest tipus: portàtils, netbooks o ultraportátiles, telèfons mòbils o telèfons intel·ligents amb capacitat de navegació, iPad d'Apple i tauletes que s'estan ressuscitant aprofitant el seu èxit... La pròpia mobilitat i les característiques d'aquests dispositius han creat noves oportunitats de navegació i els fabricants de dispositius i prestadors de serveis comencen a oferir noves opcions de navegació. Però com ocorre en els inicis de totes les coses, cadascú ho fa a la seva manera, i per això el W3C està intentant estandarditzar-los per a poder utilitzar qualsevol tipus de servei en qualsevol dispositiu.
Un dispositiu mòbil té rutes per a saber en quines coordenades geogràfiques es troba. Alguns dispositius incorporen un sistema GPS que permet conèixer la ubicació amb gran precisió. Les persones que es connectin a través de la xarxa de telefonia mòbil poden conèixer la seva posició mitjançant la triangulació de les antenes de telefonia mòbil més pròximes. Els que es connecten via Wifi poden utilitzar l'adreça IP del proveïdor i les bases de dades d'Internet per a conèixer la seva ubicació aproximada. Aquesta capacitat es denomina geoposicionamiento.
Diverses aplicacions de dispositius mòbils ja utilitzen la posició per a proporcionar una millor informació. Per exemple, es tracta d'una informació clau per a aplicacions de realitat afegida que aporta informació addicional sobre el que s'està veient (veure article desembre 2009).
Però aquesta informació també pot ser de gran utilitat quan naveguem per Internet: si el nostre navegador li indica a un servei web on estem, aquest servei web podrà proporcionar-nos informació adaptada. Per exemple, la cerca de “restaurants” en Google o un altre cercador ens permetria mostrar restaurants pròxims a nosaltres, si es vol, ordenar els resultats en funció de la distància a ells i com arribar. També podrien fer la publicitat més enfocada i útil: tal com ens mostren la publicitat relacionada amb el tema d'una pàgina web que estem veient en l'actualitat, en el futur podrien mostrar-nos la de les botigues que tenim al nostre voltant.
A més d'en el mòbil web, aquests serveis es poden utilitzar en la navegació per un ordinador fix convencional. El mètode d'adreça IP permet conèixer més o menys on estem i que els resultats d'una cerca o la publicitat només siguin del nostre país.
Per a fer realitat les citades i moltes altres, existeix un equip en l'organització W3C que té com a objectiu “definir una interfície per a aplicacions web que tinguin en compte la seva ubicació, que tingui en compte la seguretat i la privacitat, perquè el client pugui utilitzar la informació sobre la geolocalització”. És a dir, s'està definint un estàndard de geolocalització API perquè els serveis web puguin conèixer on estem si volem. L'esborrany final va ser presentat al juliol de 2009 i ara es troba en procés de recomanació.
No obstant això, alguns navegadors ja tenen implementat l'API de geoposicionamiento (Firefox 3.5 o superior, Google Chrome 5.0 o superior, iPhone 3.0 o superior i Android 2.0 o superior). Si tens un d'ells, ja pots utilitzar o provar alguns serveis web o demo que utilitzen la geolocalització, com http://diveintohtml5.org/geolocation.html (en Google Maps t'ensenya on estàs), http://www.beowulfe.com/oil/ (col·loca la taca de l'abocament de petroli en un mapa perquè puguis mesurar la distància del territori en el qual vius).
És previsible que en breu els serveis web existents en l'actualitat ofereixin noves opcions molt interessants a través de la geolocalització, així com la creació de nous serveis basats en això.
En el següent número estarem parlant d'una altra característica que s'està treballant en el W3C, que també s'ha creat per a la web mòbil, però que en el futur serà aplicable a qualsevol mena de navegació web: l'accés multimodal, és a dir, la possibilitat d'utilitzar els serveis web a través d'interfícies diferents al teclat i el ratolí (veu, gestos manuals, etc.).