Nous capítols de regulació de xarxa
Internet, des del seu origen, ha estat molt similar al Far West, un nou territori d'exploració, sense fronteres geogràfiques ni jurisdiccions clares, on les lleis han anat sovint per les ràpides innovacions i canvis... I allí els colons i tot tipus d'aventurers i delinqüents, així han estat els gegants tecnològics, aprofitant els buits legals, en moltes activitats molt dubtoses. Però alguna vegada arriba la regulació. En els últims mesos s'estan posant en marxa o impulsant diverses lleis de regulació de la xarxa, que estan donant molt a veure i que seran importants per a configurar la web del futur. Vegem en què consisteixen.
En el passat també hem conegut les lleis de regulació de la xarxa. A tall d'exemple, algunes sigles que potser són conegudes: Alguns estatunidencs com DMCA (Digital Millenium Copyright Act), CDA (Communications Decency Act), CA-SPAM (Controlling the Assault of Senar-Solicited Pornography Màrqueting) i el Reglament General COPPA (Children’Privact Protective). Algunes d'aquestes lleis s'han realitzat per a regular comportaments maliciosos dels usuaris particulars, com la pirateria, el ciberassetjament, el trolleado... Uns altres per a donar suport als negocis d'algunes empreses o sectors, com els que afecten els comptes de copyright, o per a impulsar els interessos dels governs, encara que siguin dubtosos, com per exemple permetre la censura.
No obstant això, pot dir-se que la majoria d'aquestes lleis van dirigides a limitar les activitats de les empreses i a la defensa dels usuaris. De fet, les empreses multinacionals de la xarxa solen estar treballant amb molt pocs escrúpols (sense demanar permís, utilitzant protocols tancats...), obtenint tot el possible (clients, les nostres dades, continguts...), i així han aconseguit ser les companyies més riques del món. I moltes empreses també utilitzen la xarxa per a activitats il·legals en molts països.
És veritat que a posteriori s'han fet aquestes lleis, però millor tard que mai. I, no obstant això, l'impacte no ha estat suficient, ja que els gegants tecnològics han continuat abusant i saquejant més diners que mai. I és que, excepte les dues últimes lleis citades, totes les altres tenen més de 20 anys, i amb l'excepció d'ambdues, no hi ha hagut una altra llei de regulació de la xarxa significativa en els últims anys. Sabem com són les coses del palaje i... No obstant això, ara estan en vigor noves lleis d'aquest tipus per a les empreses.
Llei de Serveis Digitals de la UE
A la Unió Europea s'ha aprovat al juliol de 2023 la denominada DSA (Digital Services Act) o Llei de Serveis Digitals. L'objectiu de DSA és regular les pràctiques de moderació dels continguts de les plataformes de xarxes socials i fer front als continguts il·legals. En aquesta Llei es responsabilitzen dels continguts il·lícits les empreses que allotgin i publiquin informació, dades o continguts aliens, sempre que siguin advertits i no facin res sobre aquest tema, així com els intermediaris de vendes que continguin informació falsa. Just en contra del que fa l'equivalent llei americana, el CDA, que proporciona a aquests intermediaris una gran immunitat.
També imposa a les plataformes noves obligacions com l'obligatorietat d'explicar als reguladors com funcionen els seus algorismes i la transparència en la presa de decisions per a eliminar contingut i en l'abast dels anunciants cap als usuaris. Així mateix, els usuaris han de poder veure el contingut sense mediació de cap algorisme, les sol·licituds d'autorització han de ser clares i donar accés als continguts als investigadors.
La Llei afecta únicament a les grans plataformes, en concret a les quals disposen d'almenys 45 milions d'usuaris actius a la UE al mes, però inclou gairebé totes les xarxes socials, plataformes de continguts i serveis web coneguts: Aliexpress, Amazon, Booking, Google Shopping, Zalando, AppStore, Google Play, Facebook, Instagram, LinkedIn, Pinterest, Snapchat, Tik Tok, X, YouTube, Google Maps, Bing, Google Search i Wikipedia.
La importància d'aquesta llei es reflecteix en els esforços de lobby realitzats per les empreses de Big Tech per a estovar-la. I està afectant: al setembre la UE va advertir a X que hauria de fer canvis, després de veure que és la xarxa social amb major taxa de desinformació, i a l'octubre va tornar a cridar l'atenció sobre l'abundant contingut il·legal i odiós dels atacs a Gaza a Israel. Això amenaça a X amb sortir d'Europa. Per tant, és clar que la llei té un potencial d'efectes positius, si pot portar a la desaparició d'aquesta xarxa tòxica i donar lloc a l'impuls de xarxes socials descentralitzades com Mastodón. Però és cert que també té risc de censura, quin contingut es considera il·legal...
Llei de Mercats Digitals, també de la UE
Al maig va entrar en vigor també a la UE la DMA (Digital Markets Act) o la Llei de Mercats Digitals. El seu objectiu és garantir la competitivitat en els mercats digitals europeus, impedint a les grans empreses abusar de la seva posició de poder per a dificultar l'entrada de nous actors en el mercat. Així, la llei denomina “porters” a les plataformes digitals més grans i els imposa una sèrie d'obligacions i prohibicions. Aquests “porters” són 22 serveis propietat de 6 empreses que operen en 8 sectors (en la taula inferior).
Quant a les obligacions i prohibicions, les més significatives són la prohibició de combinar dades recollides en dos serveis de la mateixa empresa, com Facebook i WhatsApp; les disposicions per a protegir els usuaris de les plataformes, inclosos anunciants i editors; la prohibició que les plataformes prioritzin els seus productes propis (per exemple, el cercador Google prioritzi els seus productes); les disposicions sobre la preinstal·lació d'uns certs serveis en els sistemes operatius; i la interoperabilitat, la portabilitat i l'accés als usuaris i a les empreses. Han de complir aquestes instruccions per a març de 2024.
I és clar que aquesta llei també tindrà conseqüències molt positives. Per exemple, en imposar l'obligatorietat d'interoperabilitat a les aplicacions de missatgeria instantània, Whatsapp i Facebook Messenger hauran de permetre la comunicació amb altres aplicacions (Telegram, Signal, Snapchat...) i així poder acostar-se a la descentralització de les comunicacions, com venim reclamant des de fa temps. Per desgràcia, sembla que de moment no afavoriran la interoperabilitat entre les xarxes socials... però almenys sí la portabilitat, i que totes les nostres dades puguin ser traslladats d'una xarxa social a una altra no és una victòria lenta.
ACCESS i altres lleis dels EUA
Per contra, sembla que l'ACCESS (Augmenting Compatibility and Competition by Enabling Service Switching) dels EUA obligarà les xarxes socials i altres plataformes a ser interoperables, a més d'oferir portabilitat. No obstant això, encara que la llei va ser aprovada pel Congrés i el Senat en 2021, la seva entrada en vigor està subjecta a noves fases de concreció i de legalitat, per la qual cosa queda per veure en què es materialitzarà i en què obligaran. Les lleis AICO (American Innovation and Choice En línia) i OAMA (Open App Markets Act) es troben en la mateixa situació, acceptades però en especificacions i estudis de legalitat. La primera pretén prohibir que les botigues i cercadors en línia prioritzin els seus productes o dificultin els de competència, i la segona vol fer el mateix a les botigues d'aplicacions (Google Play i App Store).
Com es veu, a l'Atlàntic s'estan regulant coses similars. A veure si finalment s'aconsegueix frenar a les grans multinacionals de la xarxa i tenir en el futur una web millor, amb serveis descentralitzats que no són monopolis d'unes poques empreses, que respecten la privacitat i que no es dediquen a tota mena de paranys.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
