La recomanació d'Arantxa Iraola és el llibre “Els públics de la ciència: experts i profans a través de la història”, escrit per Agustí Nieto-Galán. Nieto Galán analitza el paper de la ciència dins de la societat i conclou que ha quedat marginada en l'àmbit cultural. Aquest estudi el realitza a través de persones interessades a conèixer la ciència: Els públics de la ciència, un grup molt divers que assumeix un paper important en la divulgació científica. "És una interessant porta per a endinsar-se en la teranyina de la divulgació científica", afirma Iraola.
Aitor Olano ha recomanat dos llibres. El primer, Pragmatic Thinking and Learning, de l'escriptor Andy Hunt. "El llibre no està centrat en la divulgació, explica algunes coses, però compte què és i com fer-ho", explica Olano. En principi és un llibre escrit per a programadors, encara que les seves idees poden estendre's a molts altres àmbits. Hunt explica com funciona el cervell i relaciona aquesta informació amb el repte d'aprendre coses noves. Quina és la millor manera d'afrontar el procés d'aprenentatge? Com aplicar el pensament pragmàtic en aquest procés? Com triar objectius adequats i concrets? Com es pot aprofitar al màxim la capacitat personal? A aquestes preguntes respon Pragmatic Thinking and Learning.
El segon llibre recomanat per Olano és The Structure of Scientific Revolutions, de l'escriptor Thomas Kuhn. És una reflexió sobre els grans canvis que es produeixen en avançar la ciència. I també analitza com els propis científics adopten i accepten aquests canvis. El canvi no és evolutiu --diu Kuhnek--, no és progressiu. No obstant això, hi ha llargues distendiciones i després grans revolucions.