La vida seria molt avorrida si tots els dies haguéssim de suportar el cel blau. "Els núvols --explica l'anglès Gavin Pretor-Pinney - són l'espectacle més bonic del món". En la naturalesa no hi ha res que produeixi tant de dramatisme.
Aquestes idees les presentava Pretor-Pinney en les seves conferències, i davant el gran nombre d'assistents a aquestes, se li va ocórrer crear una associació d'observadors de núvols: Cloud Appreciation Society (www.cloudappreciationsociety.org).
Els seus companys li enviaven fotos dels núvols, bones i sorprenents fotos. Amb el temps el material rebut era excessiu per a mantenir la pàgina web de manera gratuïta i es va començar a cobrar una petita quantitat de diners als nous membres.
L'èxit va arribar a Pretor-Pinney tan ràpid com un cúmul, en part gràcies a l'associació i al llibre que va escriure sobre els núvols, gràcies a la guia de l'observador dels núvols.
El llibre és un text divulgatiu sobre meteorologia que presenta els diferents tipus de núvols i explica el seu origen i evolució. Però és una mica més. Narra anècdotes i històries relacionades amb aquesta mena de núvols. Narra, per exemple, la història del tinent coronel William Rankin, l'únic que ha travessat per paracaigudes un cúmul. Va sofrir un accident en un vol i va haver de saltar des de 16.000 metres d'altura i travessar el núvol. Els kumuluninbos són els núvols que provoquen les tempestes més violentes.
A més, el llibre analitza els símbols que han utilitzat en els informatius de la BBC en la predicció meteorològica. Els primers van ser creats pel dissenyador Mark Allen en 1975. Per a Pretor-Pinney, no és d'estranyar que Allen prengués com a símbol dels núvols la imatge d'un cúmul.
També analitza la relació entre l'art i els núvols. Per exemple, el pintor anglès Constable és el que millor ha pintat els núvols. També parla sobre el cinema en diverses ocasions, com en Trobades en la tercera fase, el personatge de l'actor Richard Dreyfuss explica el naixement dels estratocúmulos, alguna cosa que també es recull en el llibre.
El llibre està organitzat per núvols. Assigna cada capítol a un determinat tipus de núvols i crea sèries de capítols en funció de la seva distribució atmosfèrica: núvols baixos, mitjanes i altes.
És un llibre molt especial, fàcil de llegir, que barreja ciència i ciència. Ha estat un best-seller al Regne Unit i després s'ha estès al món. L'edició en castellà, Guia de l'obsevador de núvols, data de 2007.