Marta Olazabal Salgado: “M'agradaria que hi hagués un canvi en la demanda social”
Marta Olazabal Salgado (Bilbao, 1981) és investigadora en el Centre Basc de Canvi Climàtic (BC3) i líder del Grup de Recerca Adaptació. Recentment ha estat guardonada amb un dels premis Ikerbasque a la labor i trajectòria de les dones científiques, en concret, el premi Starting per a joves investigadors. Li satisfà com a reconeixement a la recerca en Ciències Socials: “És un premi que uneix les ciències socials, el canvi climàtic, les dones i la recerca, no és dolent!”. Respon amb rapidesa i precisió a les preguntes de la revista Elhuyar.
Al llarg dels anys, el meu treball ha estat analitzar què estan fent les ciutats sobre el canvi climàtic, tant per a reduir les emissions com per a adaptar-se al canvi, quines polítiques tenen, quines accions estan dissenyant…
Per a mi va ser una gran decepció, tant com investigador com com ciutadà, ser conscients que molts d'aquests plans i polítiques no tenien credibilitat ni legitimitat. Per exemple, vaig veure que no tenien fons econòmics per a portar-los avanci, i que el canvi de clima no està entre les nostres prioritats.
Per dir-ho d'alguna manera, vaig tenir una sensació similar a la que vaig tenir quan vaig ser per primera vegada a una reunió de la comunitat de veïns en adonar-se que, en lloc de pensar en el bé de la comunitat, cadascun mirava al seu, sense veure que el que beneficia al veí ens beneficia a tots, encara que no el percebi directament ni immediatament. És un egoisme essencialment, que es veu també a nivell de les ciutats. No ha estat una qüestió d'un en un, sinó la que he anat veient en el temps, però si la que més m'ha pertorbat.
Jo crec que és un error situar la responsabilitat i la responsabilitat només sobre els individus en qüestions relacionades amb el canvi de clima, les emissions o la sostenibilitat. Perquè moltes coses no són a les nostres mans. Tenim vides molt estretes i moltes vegades no tenim la possibilitat de fer les coses d'una altra manera. Per exemple, per a anar al treball haig d'agafar el cotxe perquè no hi ha transport públic per a anar.
Per tant, jo m'agradaria veure el canvi que la comunitat demani a polítics i governants mesurades creïbles, factibles, eficaces i amb suficient finançament. Que una part del pressupost municipal, autonòmic i nacional es dirigeixi efectivament a les polítiques de millora de la sostenibilitat i de lluita contra el canvi climàtic. En definitiva, per a millorar la nostra vida i la nostra salut.
De fet, la salut és el beneficiari directe d'aquestes accions, però sembla que ens costa veure'l perquè l'impacte no és immediat ni evident. És necessari obrir la mirada i m'agradaria que hi hagués un canvi en la demanda social perquè la gestió dels governants sigui favorable a un futur millor.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
