Per la superfície terrestre
Diversos grups de la UPV/EHU investiguen els processos que es produeixen en la capa més profunda de la superfície terrestre i en la part alta del mantell. Per a això s'analitzen algunes roques que van estar en el passat a gran profunditat.
En la península Ibèrica existeixen en pocs llocs roques que han estat enterrades a més de 60-70 km de profunditat. Un d'aquests llocs, conegut com a complex al·lòcton del nord-oest, ha estat investigat per geòlegs de la UPV.
Descobrint el passat de les roques
En els treballs de recerca dels geòlegs és fonamental identificar i recollir les roques adequades, ja que en l'estructura d'aquestes roques es conserva la història de la seva formació i, en aquest cas, dels processos que es produeixen en la capa més profunda de l'escorça terrestre.
Eclogita situada en Cap Ortegal (Galícia), roca metamòrfica d'alta densitat formada per granades i clinkiroxenos. (Foto: J. I. Gil).
En primer lloc es realitza una cartografia o mapa geològic de la zona en la qual es troben aquestes roques, alhora que s'analitza la seva macroestructura, és a dir, la disposició espacial dels elements visibles a simple vista. Al mateix temps, se seleccionen les roques més adequades per als estudis microscòpics. Per a aquests estudis es tallen les roques i es poleixen fins a convertir-se en làmines primes transparents de 30 micres de gruix. Amb ells es realitzen estudis geocronológicos, paleomagnéticos o estudis geoquímics d'elements i isòtops.
De fet, la composició i relació dels minerals d'aquestes roques serveix per a conèixer les condicions en les quals es van formar les roques; l'anàlisi de les deformacions permet conèixer el comportament de les roques en la part més profunda de la superfície terrestre, i l'estudi dels isòtops radiogènics permet deduir la naturalesa de les roques i quan es van produir deformacions i processos de recristalización.
Altres mostres s'utilitzen per a conèixer l'origen de les roques, és a dir, el seu origen en l'escorça continental o oceànica o en el mantell sota l'escorça terrestre.
Resultats
Els treballs realitzats per l'equip de recerca en les dues últimes dècades han donat resultats molt interessants. Segons aquests resultats, les roques dels complexos al·lòctons del nord-oest del Massís Ibèric van néixer fa 450-500 milions d'anys. En alguns casos es van formar en forma de basalts en el fons de la mar, que posteriorment van ser enterrats a més de 60 km de profunditat (procés de subducció). Allí, les anomenades ecologitas es van convertir en roques molt denses.
Aquest procés de subducció es deu probablement als moviments de dos o més plaques, que es creu que van provocar el tancament de l'antic oceà o mar coneguda com Rheiko. Això va ocórrer fa 380-400 milions d'anys.
Posteriorment, les eclogitas i altres roques relacionades amb elles van aflorar en la forma que ara coneixem, procés que va durar entre 20 i 30 milions d'anys. Aquest últim retorn a la superfície terrestre es calcula que va ocórrer fa 300 milions d'anys. Per tant, han pogut reconstruir una llarga i complexa història i, a més, han conegut alguns dels processos que es donen en la part més profunda de l'escorça terrestre, encara avui dia, difícilment comprensibles mitjançant l'observació directa.
- Títol del proyectoOrigen i evolució tectònic-tèrmica dels complexos al·lòctons del nord-oest del massís ibèric.
- Objectiu Aprofundir en el coneixement de l'evolució de la litosfera de la Terra a través de l'anàlisi dels processos orogènics que tenen lloc en les zones més profundes de la superfície terrestre.
- Director I. Gil Ibarguchi, B. Ábalos Villaro.
- Grup de treball M. Muntanya Aranguren, P. Puelles Olarte, J. F. Santos Zalduegi, L. A. Ortega Cuesta, M. Carracedo Sánchez, A. Alonso Olazabal, L. Eguiluz Alarcón.
- Divisió Mineralogia – Departament de Petrologia i Geodinámica.
- • Facultat de Ciència i Tecnologia
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
