Estudiant la geologia d'Atapuerca
La doctora de la UPV i professora del Departament de Geologia, Arantxa Aranburu, està tractant de descobrir els secrets de la història a Atapuerca, sota la direcció de Juan Luis Arsuaga.
L'objectiu principal del projecte és conèixer què va ocórrer durant el Plistocè, incloent la recerca de la geologia. A més, la geologia també té una segona funció: ajudar en la datació dels ossos.
Geologia de l'Avenc dels Ossos
La cova denominada Avenc dels Ossos es troba en el sistema de karst d'Atapuerca. El karst és una xarxa d'orificis en dissolució que genera l'aigua en calcària o altres roques. El que està a Atapuerca s'estén al llarg de tres quilòmetres a diferents nivells i s'està plantejant investigar la seva història geològica.
El conegut Avenc dels Ossos és una estreta galeria de 30 m de profunditat en la qual s'ha descobert la major acumulació d'ossos humans que es coneix fins avui. Geològicament parlant, es tracta d'una cova amb diversos farciments sedimentaris, la recerca dels quals ha demostrat que la història del sistema càrstic és complexa. El karst va tenir quatre etapes: la primera de la seva creació, la segona del seu compliment, la tercera del seu buidatge parcial i la quarta de la seva reposició parcial. En aquesta última etapa es troben els ossos humans i els óssos dels óssos oposats en l'Avenc dels Ossos.
Seguint els principis de la geologia, amb el pas dels anys els dipòsits es van acumulant l'un sobre l'altre. Per això, en l'Avenc dels Ossos s'han trobat diversos ossos en els quals es pot estudiar la capa superior i la inferior dels mateixos per a ajudar a la datació d'aquests.
Encara que eren vells, són encara més vells
En la galeria, durant un tall en terra, es va descobrir un espeleotema sobre els ossos de l'Homo heidelbergensis, avantpassats dels Neanderthal. L'espeleotema és un precipitat de carbonat, és a dir, el mateix material que les estalactites i estalagmites. En aquest cas, en lloc de tenir forma de columna, es tracta d'un espeleotema en forma de capa, que a més no conté sediments. Després de l'extracció d'alguns fragments de l'espeleotema, van ser analitzats per un equip especialitzat en datació. Els geocronólogos van demostrar la puresa de la mostra i la van datar mitjançant la desintegració urani/tori.
La datació ha demostrat que l'espeleotema és més antic del que es pensava, la qual cosa significa que els ossos de l'Homo heidelbergensis que es troben sota l'espeleotema tenen més d'aquesta edat. Fins al moment, els ossos es consideraven entre els 200.000 i els 320.000 anys, basats en el mètode ESR realitzat en paleomagnetisme, sèrie O i ossos, però no eren datacions fines. Les últimes datacions en espeleotema han demostrat que els ossos de l'Homo heidelbergensis tenen més de 350.000 anys.
Després d'aquest extraordinari descobriment, encara queden preguntes sense resposta i a elles ja s'han posat en marxa els geòlegs. Un dels objectius més pròxims és descobrir per on entraven els éssers humans a l'Avenc dels Ossos i després, qui sap amb quins altres descobriments es trobaran pels camins d'Atapuerca.
Títol del projecte: Estudi BXX2000 1258-C03-02
|
Objectiu:Estudi de la |
Director: |
Grup de treball: Juan |
Categoria: |
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
