Vitamina A per a eliminar cèl·lules de leucèmia
La vitamina A també es coneix com retinol. Contenen llet, fetge, rovells d'ou, mantegues, etc. i, com carotenos, també les hortalisses groc-taronges com a pastanaga i carabassa.
Els retinoides participen en tres processos: mort, separació i reproducció cel·lular. En el departament de Biologia Cel·lular i Histologia de la UPV/EHU fa uns 10 anys es va començar a investigar com s'enfortia la mort cel·lular a través dels retinoides. Volien utilitzar aquesta capacitat per a matar determinades cèl·lules, entre elles les cèl·lules cancerígenes.
Mort programada
En les cèl·lules es produeixen dos tipus de morts: necrosi i apoptosi. La necrosi és la paraula per a definir la mort patològica, és a dir, quan la cèl·lula malalta. La cèl·lula pot morir per quedar-se sense aliments o per falta d'oxigen, i en aquest cas és necrosi.
Per contra, l'apoptosi és una mort programada, neta i necessària. Algunes cèl·lules han de morir perquè el nostre cos continuï funcionant bé, per exemple, quan en el ventre de la mare es formen les mans del fetus, al principi entre els dits hi ha una membrana. Precisament, les cèl·lules d'aquesta membrana han de morir perquè les mans es desenvolupin bé. La mort d'aquestes cèl·lules està programada en els gens del fetus i té una funció determinada. Aquesta és l'apoptosi.
Totes les cèl·lules tenen informació per a fer apoptosi, però per descomptat no totes han de morir. Aquest mecanisme s'inicia tant per senyals interns com externes o per estímuls, només quan és necessari. Per a això existeixen diverses substàncies modulantes, entre les quals es troben els retinoides.
Capaç de potenciar l'apoptosi
Entre els retinoides, els investigadors de la UPV van triar la retinamida per a les seves recerques. La retinamida és un retinoide sintètic, és a dir, no és una substància natural que produeix el nostre cos.
De fet, en alguns tipus de leucèmies, les leucèmies linfoblásticas, la UPV ha investigat l'efecte de la retinamida. Actualment s'utilitzen mostres de l'Hospital d'Encreuaments per a obtenir les cèl·lules d'aquestes leucèmies.
Les leucèmies linfoblásticas, com el seu nom indica, són càncers de linfoblastos. Els linfoblastos són cèl·lules grans precursores dels limfòcits. Aquests linfoblastos malignes es fragmenten contínuament, s'acumulen en la medul·la òssia i impedeixen la producció de cèl·lules en sang. Els assajos de laboratori han revelat que el 95% d'aquests linfoblastos afectats per la retinamida són assassinats.
Per a explicar aquest procés, investigadors de la UPV han estudiat el mecanisme molecular. Segons el vist, la retinamida reforça l'estrès oxidant intern de la cèl·lula, que activa els mecanismes que provoquen la mort de la cèl·lula. Aquesta mort es produeix de forma programada i neta, i per a això un grup d'enzims curta les proteïnes que es troben dins de la cèl·lula. Així la cèl·lula mor. Aquesta mort no afecta a les cèl·lules sanes adjacents, per la qual cosa no es produeix inflamació i els efectes secundaris són mínims.
Tractament a mesura
Aclarit el camí molecular, els investigadors han estudiat per què la retidamida no afecta a les cèl·lules sanes. Allí s'han trobat altres factors. De fet, segons aquests factors, la influència de la retinamida és més forta en les cèl·lules malignes i les sanes a penes ho perceben. Per tant, es veu clarament que aquests factors, i potser uns altres, han de ser tinguts en compte abans de la publicació de medicaments basats en la retinamida.
A més, segons els investigadors, en el futur es consolidarà el tractament adaptat a cada pacient. És sabut que, malgrat la mateixa malaltia, els tractaments no afecten per igual a totes les persones, la qual cosa pot dependre d'altres factors esmentats anteriorment.
Per això, les noves directrius mèdiques insisteixen cada vegada més en la necessitat de realitzar una anàlisi de les característiques genètiques de cadascun i d'altres factors, així com en la posterior fixació del tractament. En el cas de la retinamida també es preveu que el tractament es consolidi, però per a això és necessari conèixer prèviament la influència de la retinamida en les cèl·lules i aquesta recerca contribuirà de manera important a aquest camí.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
