Primeres obres ocultes de l'ordinador
L'ordinador pot estar apagat però mai completament apagat. Entre els seus xips hi ha un que sempre roman encès. Rep constantment un petit corrent d'una bateria que no s'esgota durant tota la vida útil de l'ordinador i que mai deixa de treballar. Si deixés de treballar perdria la informació que guarda, ja que és una memòria tipus RAM. Però com no s'apaga, mai l'ordinador està completament apagat, i no obstant això cal encendre'l!
En prémer el botó denominat POWER es llancen dues històries oposades. Un és de l'usuari, ha d'esperar sense saber què està fent la màquina 'lenta', ja que no pot usar-la immediatament després de prémer el botó. L'altra història és dins de l'ordinador.
És una obra viva. Si el corrent elèctric envaeix tots els altres xips, l'ordinador desperta i llegeix en aquest xip que sempre està en marxa el primer programa que ha d'arrencar. Independentment de si l'ordinador és un PC o un Mac, el procés és similar; aquest primer programa no és un sistema operatiu, no és una versió de cap sistema Windows, Linux o MacOS. Hi ha moltes coses que fer abans de deixar el control al sistema operatiu, i aquest primer programa treballa directament amb xips o posa en marxa altres programes que treballen a aquest nivell. El de PC es diu BIOS i en el Mac és un gestor d'arrencada, l'Open Microprogramari.
Ambdues estan adaptades als seus tipus d'ordinadors, però al cap i a la fi fan el mateix. En primer lloc, miren a l'equip, han de saber si el maquinari que hauria d'estar preparat està o no realment preparat --teclat, pantalles (poden ser diverses), ratolí, discos durs, lectors de CD o DVD, discos externs, escàners, impressora, etc.-. Es busquen un a un i determinen com comunicar cada eina amb el microprocessador --CPU.
Aquesta comunicació és especial, el teclat, ratolí, etc. poden enviar en qualsevol moment una dada a la CPU mentre la CPU està treballant amb una altra cosa. Aquest treball s'ha d'interrompre per a comprovar que el ratolí s'ha mogut cap amunt, que està prement la tecla A o similar. Aquestes interrupcions poden ser molt variades i a cadascuna d'elles cal assignar-los una entrada --port - de la CPU. És una tasca complexa d'organització, però imprescindible per al bon funcionament de l'ordinador.
Usuari en espera
Ha estat llarg, però el procés de posada en marxa encara està lluny d'acabar, ara cal carregar i posar en marxa el sistema operatiu. La pregunta és on està el sistema operatiu? En el disc dur? En un CD? On? L'usuari respondrà a aquesta pregunta ja que carregarà el sistema que desitgi des del lloc que desitgi i l'ha especificat en un procés d'arrencada diària, sense que això suposi que l'ordinador no busqui. Ho fa en un ordre determinat, per exemple, els models antics de PC començaven per la unitat de disquet, després ho buscaven en el lector de CD/DVD i finalment en el disc dur. I els actuals també fan una cosa semblant. Aquí està una oportunitat per a accelerar el procés d'arrencada de l'ordinador, que pot obligar a buscar primer en el disc dur i estalviar temps, per exemple.
Ara l'ordinador "sap" on està el sistema operatiu, però encara no pot començar a carregar. Encara el primer programa ha de realitzar petites però importants preparacions perquè el sistema operatiu sigui capaç de començar a treballar. Ha de crear unes estructures bàsiques en la memòria de l'ordinador i, sobretot, col·locar en ella uns petits programes bàsics (com el que escriu les lletres en la pantalla i el que maneja el teclat). Finalment ha arribat el moment de carregar el sistema operatiu.
És un camí que travessa totes les capes d'una ceba informàtica. El sistema operatiu no és l'únic programa, sinó una gran estructura que s'instal·la de baix a dalt. Té un nucli -- un kernel - que es comunica amb el maquinari de l'ordinador i, per capes, altres parts que realitzen accions més complexes. Per descomptat, fins que no es carregui aquest kernel, l'ordinador no carregarà la següent capa perquè necessita el programari del kernel per a funcionar. Així mateix, la següent capa necessitarà l'anterior per a funcionar, etc. Obre i activa les parts del sistema operatiu juntament amb uns altres drivers i petits programes.
No és fàcil dir exactament on acaba el sistema operatiu i on comencen les aplicacions 'externes'. Però és igual, perquè des del punt de vista de l'encesa, càrrega en la memòria tots i alguns no.
En aquesta organització la instal·lació aconsegueix el nivell d'usuari fins a la capa externa de programari. És una part connectada a la xarxa que finalitza amb la identificació de l'usuari.
L'encesa no ha acabat per complet. L'usuari encara ha de fer el que li ha demanat, per exemple, executar programari antivirus o qualsevol altre programa. El camí ha estat llarg. Després d'esperar, ha arribat el moment de començar a utilitzar l'ordinador.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
