Fent realitat l'esperança de la medicina regenerativa
400
En els últims anys l'àrea de la medicina regenerativa ha despertat gran interès. Amb ella es busca completar o recuperar el funcionament d'òrgans, teixits o parts del cos sobre la base de materials i estructures creades en el laboratori. Aquests materials es caracteritzen per la seva biocompatibilitat i la seva capacitat d'integració i formació en el cos. L'objectiu s'aconsegueix combinant disciplines com la medicina, per descomptat, però també la biologia, els materials, l'enginyeria i la nanotecnologia.
Prova d'això són, per exemple, els projectes que es desenvolupen en el CICbiomaGUNE del consorci BRTA i en Leartiker. El primer porta anys treballant en aquesta matèria. Per Leartiker és un àmbit relativament nou, però molt interessant i esperançador. Són, per tant, un bon exemple per il·lustrar la trajectòria dels centres de recerca en medicina regenerativa.
Naiara Laespada Agirre, responsable de comunicació del CICbiomaGUNE, ha explicat que l'objectiu general del centre és desenvolupar nanomaterials que permetin el coneixement, diagnòstic i tractament de les diferents patologies. La medicina regenerativa se centra en tres grups treballant en la necessitat de la recreació de teixits com el teixit neuronal, el teixit cardiopulmonar, el teixit oseo i el cartílag.
En Leartiker es treballen dues àrees principals: aliments i materials. En aquest últim, la investigadora Hissar Gorroñogoitia Uribarren se centra en dues àrees de recerca principalment centrada en el transport sostenible i la salut.
Nervis, cor, ossos
En CICbiomaGUNE, grup liderat per la investigadora Ikerbasque Dorleta Jimenez d'Aberasturi, utilitzen híbrids de materials inorgànics (nanopartícules) i orgànics (polímers, proteïnes) per produir materials capaços de respondre a diferents estímuls. Les impressores 3d formen models biològics complexos que analitzen aspectes fisiològics i patològics com l'artèria pulmonar o el càncer de mama.
Un altre exemple dels materials desenvolupats en CICbiomaGUNE són les nanofibras de carboni amb propietats electroactivas. Alguns teixits necessiten activitat elèctrica per funcionar, com les neurones i el cor. Així, la investigadora Nuria Alegret Ramón desenvolupa bastides conductores 3D compostos per nanofibras de carboni i polímers biocompatibles per regenerar teixits de medul·la espinal, nervi ciàtic o cor. Destaquen que estan tenint bons resultats, com la recuperació de funcions motores rere una lesió en la medul·la espinal.
L'investigador d'Ikerbasque, Ander Abarrategi López, per part seva, està investigant en el CICbiomaGUNE amb materials que regeneren teixits ossis i cartílags. Per això utilitza els seus components, principalment calci i proteïnes, per crear estructures biomiméticas de 3d. A més, en el seu grup també utilitzen el col·lagen, factors de conducta i cèl·lules mare per conèixer el procés de formació d'ossos i cartílags. El seu objectiu és augmentar i millorar el procés d'ossificació, desenvolupant materials que ja produeixen l'os.
El Gorroñogoitia també investiga la regeneració de teixits ossis i cartílag en Learticer per oferir un tractament personalitzat a persones amb lesions com osteoartritis. Especifica que juntament amb la recerca de biopolímers per enginyeria de teixits, s'estan desenvolupant hidrogels naturals per la posterior generació de suports o bastides amb impressores 3D. També es dediquen a la caracterització de materials polimèrics. Els seus recursos es veuen limitats per la falta d'instal·lacions pel treball amb les cèl·lules i, per tant, la col·laboració amb altres centres.
Un exemple de col·laboració és el projecte CardioPrint. 3D és un projecte de biofabricación multifuncional avançada per la creació de teixits cardíacs terapèutics. Liderat per la Universitat de Navarra, Leartiker participarà al costat d'altres cinc socis. La seva funció serà el desenvolupament d'hidrogels cardio-mimètics, impresos mitjançant modelització computacional. L'objectiu final és aplicar-lo al tractament de cardiopaties isquèmiques.
Del coneixement a la clínica
Tant en el CICbiomaGUNE com en Leartiker tenen clar que el camí que va del coneixement a l'aplicació clínica és llarg i difícil. Per tant, encara que l'objectiu final és ajudar als pacients, encara hauran de fer un gran treball en tots els passos intermedis per veure en les clíniques els avanços que desenvolupen. Han interioritzat la necessitat de col·laboració i interdisciplinarietat, però també apunten altres fites.
Per exemple, l'experimentació amb animals en aquest camp és fonamental per demostrar la seva capacitat de regeneració, que implica procediments burocràtics i implicacions ètiques. Una vegada comprovat el descobriment, és necessari patentar-lo i seguir estrictes reglaments d'assajos clínics per convertir la recerca obtinguda en una aplicació clínica. Per tant, els científics tenen clar que hauran de fer un gran treball perquè els resultats de les recerques arribin a la clínica, però estan esperançats, buscant el benefici dels pacients.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
