Els biomarcadores de la llàgrima, indicadors d'inflamació ocular
Són moltes les patologies que afecten la llàgrima i provoquen incomoditat i irritació en el pacient. Una d'aquestes patologies oculars és la conjuntivotxalasia, caracteritzada per l'existència de plaques conjuntivals redundants en la parpella inferior. Afecta sobretot a les persones majors i pot deure's a canvis en la vellesa que es produeixen en el teixit connectiu.
Hi ha dues teories que volen explicar aquest fenomen. Segons una d'elles, l'envelliment és el responsable dels canvis que es produeixen en els components de la parpella inferior, teoria que suggereix que la presència d'inflamació en la superfície ocular pot incrementar la degeneració elàstica. Així, la conjuntivotxalasia retarda el procés de renovació de la llàgrima, la qual cosa irrita l'ull, ja que s'acumulen proteïnes específiques que augmenten l'activitat inflamatòria i provoquen problemes als pacients com a irritació, assecat de l'ull i visió tenaç.
En el nostre treball vam tenir en compte aquests factors i vam voler avaluar l'eficàcia d'un tractament quirúrgic que consistia a retirar els plecs de les parpelles, es va prendre una mostra de llàgrimes abans i després de la cirurgia i es va analitzar si existia algun indici de marcador inflamatori (veure bibliografia adjunta), ja que en estudis previs es va comprovar que era molt important.
En l'estudi van participar 12 pacients que es trobaven en una fase crítica de la malaltia, que no responien al tractament farmacològic i que requerien cirurgia de parpella. Es van prendre mostres de llàgrimes abans de la cirurgia i al cap d'un mes per a comprovar l'efecte de la cirurgia sobre la inflamació de la pell de l'ull. Es va seleccionar la metaloproteinasa MMP-9 per als biomarcadores. Es tracta d'un enzim MMP-9 que activa altres substàncies inflamatòries anomenades interleucines que destrueixen els teixits de la parpella.
Mitjançant l'anàlisi de mostres de llàgrimes es va comprovar que la concentració de l'enzim MMP-9 era significativament major en pacients amb conjuntivocotxalasia que en els sans de control, i que els nivells d'aquest marcador van disminuir molt després de la cirurgia.
Després de cinc setmanes de seguiment, tots els ulls sotmesos a intervenció quirúrgica tenien una pell conjuntival suau i estable de nou i els defectes epitelials van millorar en la majoria dels casos.
Com a conclusió podem destacar la importància dels biomarcadores per a patologies de pell d'ulls en les quals les mostres poden obtenir-se mitjançant mètodes no invasius. La llàgrima permet obtenir biomarcadores de certes patologies de la pell de l'ull i serveix per a conèixer la causa i la resposta de certs tractaments. Aquests biomarcadores ens indiquen els processos biològics que es troben alterats per la malaltia, en aquest cas per exemple, és possible que la inflamació tingui una gran influència en la conjuntivotxalasia. L'estudi ha permès demostrar mitjançant un mètode quantitatiu que la cirurgia va ser adequada, no sols pels símptomes que presenta el pacient, que poden ser més subjectius, sinó per la disminució de la concentració d'un determinat biomarcador.
Publicacions del grup en aquest camp
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
