Estem solos?
Els estremófilos són els éssers més difícils de la Terra, que tenen la capacitat de viure en condicions que serien mortals per a la resta dels éssers vius. Hi ha diversos tipus, com els termofilos, que poden viure en llacs termals de fins a 120 °C, o els acidòfils, que no tenen problemes per a avançar en un mitjà àcid de pH = 2.0. Malgrat la seva popularitat, en els últims anys s'han realitzat nombrosos descobriments en aquest camp. La cerca d'aquesta mena d'organismes increïbles ha provocat també algun error de gran repercussió: A la fi de 2010 la NASA va anunciar que van trobar una vida basada en l'arsènic. Això suposaria l'existència d'una altra bioquímica, ja que en els éssers vius que es coneixen l'arsènic és un simple verí: les cèl·lules ho adquireixen en l'anomenat fòsfor, ja que és molt semblant, però els falla en el moment del seu ús, ja que l'arsènic és molt inestable. Finalment, la NASA va reconèixer que aquella troballa no va ser correcte, ja que l'elevada concentració d'arsènic d'aquest peculiar organisme no significava el seu ús per al desenvolupament de funcions cel·lulars.
Però fora d'aquesta mena d'excepcions, molts han estat veritables descobriments sorprenents. Per exemple, en la fossa marina de Mariannes, en el punt més profund de la baixamar, en 2013 es va trobar més de 6.000 metres de profunditat a 11.000 metres de la superfície. O, com no, en el llac subglaciar de l'Antàrtida, esmentat en la introducció. Però, què ha vist això amb trobar vida en l'espai? El que els científics observen és que les condicions per a l'avanç de la vida no són tan estrictes com s'esperava fa uns anys: la temperatura, la pressió, la llum, l'acidesa, etc. no han d'estar necessàriament dins de les mesures que per a nosaltres són “normals”.
A la vista d'això, s'han fet proves de si algun organisme pot viure fora del nostre planeta. Per exemple, al Japó es va demostrar l'efecte de l'alta gravetat sobre els bacteris. A més, les proves no es van realitzar amb una acceleració que suposaria el doble o el doble de la gravetat de la Terra, sinó amb 400.000 vegades la gravetat de la Terra. I també en aquestes condicions violentes, alguns bacteris van ser capaços de créixer. D'altra banda, també s'han realitzat recerques en viatges espacials i s'ha comprovat que per a alguns bacteris la ingravitació pot ser beneficiosa, ja que es produeix més que en la Terra.
Per tot això, no sembla increïble trobar vida fora del nostre planeta. Però on i com buscar? Quan busquem qualsevol cosa, com les ulleres perdudes, es poden triar dues estratègies. La primera opció és mirar en llocs fàcils, on no ens demanen molta feina: damunt de la taula de la cuina, en el saló, en la taula de nit. La segona opció és pensar on poden estar. Quan els utilitzem per última vegada? En el cotxe? Seran allí? Igual per a la vida fora de la terra. Comencem de prop: La Lluna abans, després de Mart. Ja hem mirat en la Lluna i sembla que en ella no hi ha res.
En Mart també hem començat a mirar, encara que sigui des de la superfície. No hi ha molta esperança de trobar vida en el planeta vermell, ja que no compleix dues condicions suposadament vitals: l'aigua en estat líquid i l'atmosfera. Tots els éssers vius que coneixem necessiten aigua per a viure, encara que alguns poden sobreviure sense ella durant molt de temps. L'atmosfera, per part seva, compleix diverses funcions: protegir de la radiació espacial, “enganxar” les molècules al planeta i generar una pressió mínima per a retenir l'aigua líquida.
La troballa més interessant que s'ha fet fins ara en Mart ha estat el metà, que no és la tos de la cabra de mitjanit, encara que ha estat petita. Pel que coneixem en la Terra, el metà és produït per éssers vius o volcans. Fins i tot en Mart, si fos així, significaria que el planeta vermell està viu, si no és biològic, almenys geològicament. No obstant això, el descobriment del metà és molt interessant i ha de ser millor analitzat en els pròxims projectes d'exploració per a conèixer el seu origen.
El metà va ser descobert pel satèl·lit de l'Agència Espacial Europea (AQUESTA), Mars Express, que gira al voltant de Mart. En la superfície del planeta, Curiosity, un vehicle robòtic de la NASA, està observant si Mart està viu o ha estat present, entre altres experiments. En 2016, iniciat i dins del programa ExoMars de l'AQUESTA, s'enviarà un nou satèl·lit per a poder realitzar mesuraments de metà més precises. Dos anys després, en 2018, l'AQUESTA enviarà un vehicle a Mart a la recerca d'indicis de vida.
En el nostre Sistema Solar, no obstant això, hi ha astres que presenten millors condicions per a la vida que Mart.
Després del planeta vermell tenim a Júpiter, en principi un candidat molt inadequat, ja que no és un planeta terrenal sinó un gegant gasós que a penes té aigua. Al seu voltant gira un satèl·lit anomenat Europa. És bastant menor que la Terra (similar a la nostra Lluna) i té una atmosfera molt fina (la pressió sobre la superfície és 10 -12 vegades major que la terrestre). No obstant això, té una característica que la fa molt atractiva: l'aigua en estat líquid. El problema és que aquest aigua no està en la superfície, perquè està tan lluny del Sol que està gelada. No obstant això, les forces d'atracció de Júpiter mobilitzen aquesta capa de gel, i es creu que la calor provocada per aquest moviment permet la presència d'una mar d'aigua a diversos quilòmetres de la superfície. A més, en 2013, la NASA va assenyalar que es poden veure ratllats de fins a 200 km d'aigua que salin de la superfície gelada europea, probablement per la calor necessària per a la mar interior.
Amb totes aquestes dades significatives, al gener de 2015, la NASA ha aconseguit un pressupost que prové del Govern dels Estats Units per a escometre la seva primera missió específica per a Europa. L'objectiu d'aquest projecte, denominat Europa Clipper, serà recollir dades de tota mena sobre aquest astre gelat: detectar quins compostos químics existeixen, localitzar fonts de calor, crear un mapa topogràfic, etc. Encara que en aquest cas l'objecte d'estudi no sigui Júpiter, tècnicament és més fàcil que les sondes orbitin al voltant d'aquest gegantesc planeta i, en la mesura que sigui possible, s'acostin de tant en tant a Europa. Així, la NASA ha calculat que es podrà circular 45 vegades prop d'Europa a una altura de 25 km.
Buscar vida en Mart i Europa és com buscar ulleres en els llocs més superficials de la casa. Aquí mirem perquè són els candidats més pròxims. Una altra opció és buscar planetes que puguin ser adequats per a la vida en tot l'univers. En els últims anys, especialment des de la posada en marxa del telescopi Kepler, s'han trobat centenars de planetes fora del Sistema Solar. Concretament, el planeta 2.073, tal com apareix en la web exoplanet.eu el 10 de febrer. D'altra banda, amb el telescopi Transiting Exoplanet Survey Satellite (TESS) que es llançarà en 2017 s'espera que aquest número augmenti considerablement. Encara que tant Kepler com TESS ajuden a trobar dades sobre exoplanetes, ofereixen poca informació sobre l'habitabilitat. Per a això, està planificat el llançament del telescopi Webb per a 2018. Aquesta sonda ajudarà a estudiar l'estructura atmosfèrica dels exoplanetes i podrà ser utilitzada per a localitzar gasos relacionats amb la vida, com el metà. Per tant, amb la utilització conjunta de TESS i Webb s'espera trobar un gran nombre d'exoplanetes aptes per a la vida.
Però, quines són les condicions adequades per a la vida? Sobre la base de la bioquímica que coneixem, hem esmentat que l'aigua és imprescindible. També són obligatoris el carboni, l'hidrogen, l'oxigen i el nitrogen. Pot ésser viu sense aquests elements? Hi ha científics que proposen que sí, substituint l'aigua per amoníac o el carboni per silici. L'absència d'éssers basats en aquesta mena de bioquímica en el nostre planeta no significa que no pugui estar en un altre lloc. Com buscar allò que no sabem ni com és? Aquests científics afirmen que teòricament caldria estudiar aquests possibles cicles biològics per a poder buscar les seves petjades en l'espai. Seria buscar ulleres que mai hem vist. O potser més directament buscar-les sense saber què són les ulleres.
Hem vist que en la Terra és difícil trobar un lloc sense vida, ja que hi ha algun bacteri que té el racó més dur. I fora de la Terra no hi ha candidats per a donar allotjament a algun ésser viu. Cerca iniciada. On estan les ulleres?
Bibliografia
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
