Zumardi gaudint de la naturalesa a Tolosa
La Casa d'Iniciatives de Tolosa (coneguda com CIT) va néixer en 1968. Els participants van treballar de manera voluntària des del principi, però el fruit no ha estat un broma. En els primers anys s'organitzaven setmanes dedicades a la micología, activitat pionera en tot el País Basc. Afortunadament, en altres pobles s'han anat organitzant jornades similars i ara és una altra associació de Tolosa la que s'encarrega d'aquest tema.
Les principals activitats de la Casa d'Iniciatives de Tolosa són, en l'actualitat, el concurs coral, el Festival Internacional de Marionetes, l'olimpíada popular i les jornades de la naturalesa Zumardi. Nosaltres ens hem centrat en aquestes activitats naturals, ja que aquesta experiència que s'ha anat materialitzant al llarg dels anys és avui d'alt nivell.
Al llarg dels anys s'observa una evolució. Pablo Dendaluze, membre del CIT, ens explica així: “Al principi volíem acostar la naturalesa a nens i joves amb uns jocs, però amb el temps aquest projecte s'ha convertit en una jornada seriosa i enriquidora. Tot és un treball de debò, pel qual han passat ponents que han demostrat el seu valor i tenen molt a dir”. Fora de Tolosa hi ha molta gent que assisteix a les activitats que se celebren al llarg de la primavera, així com a l'exposició que es realitza dins d'ella. Els principals continguts del rebut es distribueixen a diferents institucions i col·lectius, per la qual cosa és evident que el ressò de les Albereda és molt més ampli que el que genera en el propi municipi.
Temes monogràfics d'interès públic
Els tres primers anys van començar a tractar temes generals. Aquestes primeres actuacions es van centrar en el futur dels éssers vius i en la desaparició d'algunes espècies animals. No obstant això, a partir de 1993 van començar a treballar temes monogràfics. Sole Martin organitza que “a la gent li interessen més aquests temes concrets”.
L'any 1993, el riu Oria va ser totalment estudiat en Albereda i en la mateixa edició també es va realitzar una exposició de fusta aèria en el Col·legi Imakulada Konzepdion; en 1994 es van organitzar unes jornades sobre espais naturals en les quals l'exposició es va centrar en els escarabats; en 1995 es va tractar un tema molt important: les escombraries. Quant a l'exposició, es va presentar un grup de fotografies de Rosamond Purcell (per última vegada en el Col·legi Imakulada Konzepdion), en les quals l'any passat es va parlar d'esport i naturalesa, amb la conferència de l'últim dia impartida pels experts Joaquín Araujo i Miguel Delibes de Castro a la Casa de Cultura. El centre de l'exposició va ser el nou palau d'Aramburu, que ens va oferir la possibilitat de veure una bella col·lecció de fotografies titulada Amundsen profundament.
A voltes al voltant de l'aigua
Enguany s'ha analitzat Aigua i Vida en les jornades que s'han celebrat del 19 al 25 d'abril. Es van organitzar quatre taules rodones: Aigua i Terra, Aigua i Salut, Ús i abús de l'aigua i Què passa amb el nostre litoral? amb titulars. En la conferència del 25 d'abril, el prestigiós Jesús Garzón Heydt va parlar sobre la Importància dels Usos Tradicionals en la Conservació de la Naturalesa. Aquest és, per dir-ho d'alguna manera, el final d'or més concorregut de l'últim dia.
Per part seva, en el Palau Aranburu s'ha exhibit l'exposició “Peixos en l'aigua” del 18 d'abril al 3 de maig. L'eix central de l'exposició d'enguany era la simulació d'un riu. Utilitzant panells que facilitaven la participació del públic, s'explica l'evolució i moviments dels peixos. Es va acostar molta gent a l'exposició, sent el grup d'escolars dels col·legis de voltant el que major número ha tingut. A més, se'ls lliurava una fitxa de peixos i rius perquè l'emplenessin a l'escola. Els organitzadors han tractat de submergir-se en aquest tema.
Si bé l'objectiu era que les exposicions d'aquests anys estiguessin relacionades amb les jornades, l'organització ens ha dit que és difícil encertar sempre. Normalment, la majoria de les exposicions provenen del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid i enguany també l'ha fet.
No podem oblidar els concursos que s'organitzen per als escolars. Inicialment es van lliurar els premis d'escriptura i poesia. La competició que més èxit ha tingut ha estat el ral·li fotogràfic, una activitat que ha agradat molt als més petits i que ha tingut molt bon nivell en els últims temps. El guanyador del rallye fotogràfic d'enguany ha estat Amets Hilario. Enguany també s'ha organitzat un nou concurs, el premi de guions de cinema per a joves de 14 a 17 anys, en el qual els guanyadors de la primera edició han estat Iñigo Telleria, Mikel Ibáñez, Iker Pagola i Unai Bilbao, amb el guió Nature Sport.
Bona salut en Albereda
La Casa d'Iniciatives de Tolosa treballa sense diners per a organitzar aquestes activitats. No obstant això, estan encantats i diuen que han rebut una bona resposta per part de la gent. Sole Martin afirma que “el paper dels mitjans de comunicació és molt important, perquè el fonamental és omplir la sala en les conferències. No serveix de res fer un muntatge gran si després no hi ha gent. Sabem que no són actes de masses, però a poc a poc la gent està cada vegada més interessada en aquests temes”.
La Casa d'Iniciatives de Tolosa està pensada per als pròxims anys. De moment volen tractar temes poc tècnics per a atreure a la gent. Una vegada que un tema desperta interès en la societat, estan disposats a treballar en això. També tenen previst realitzar en el futur activitats tècniques complementàries, però per a això necessitarien molt temps.
Els patrocinadors econòmics de les jornades Zumardi són: Departament d'Ordenació del Territori, Habitatge i Medi Ambient i Departament d'Indústria, Agricultura i Pesca del Govern Basc, Departament d'Agricultura i Medi Ambient de la Diputació Foral de Guipúscoa i Departament d'Obres Hidràuliques i Urbanisme, Ajuntament de Tolosa i Fundació Kutxa.
Malgrat les incidències, en l'actualitat les jornades Zumardi es troben en bon estat de salut, amb una participació cada vegada major. Fora d'ella, el nom de Zumardi ha cobrat importància en els últims anys. Després de donar la volta des de Tolosa, podem assegurar-nos que són jornades de present sa i prometedor.
NOVA CULTURA DE L'AIGUA
- No deixis l'aixeta oberta mentre et rentes les dents, fas la pedra o t'afaites. Evitaràs així una pèrdua d'entre 20 i 80 litres.
- Millor dutxar-se que banyar-se, només es consumeix una quarta part de l'aigua a la dutxa.
- Quan notis que l'aixeta degota, corregeixi'l. Una gota per segon no és gran, però són 30 litres al dia.
- Instal·la aixetes monocomandament a la teva casa, dissenyats per a evitar degotejos i sense necessitat de reregular la temperatura cada vegada que necessitis aigua.
- El cisterna del vàter sol tenir una enorme despesa d'aigua, en introduir una ampolla d'aigua estalviaràs un 20% d'aigua. A més, s'ha començat a comercialitzar tancs que permeten la meitat de la càrrega.
- Usar paper higiènic blanc i rebutjar el color. Per a l'elaboració de color i posterior tractament s'utilitzen gran quantitat de substàncies químiques, moltes d'elles contaminants. El més ecològic és el paper higiènic reciclat de color gris clar.
- Sempre que es necessiti aigua fresca a l'estiu, no s'ha de mantenir l'aixeta oberta abans de prendre aigua. Guarda una aixeta en l'aigua nevera.
- No arrencar fins que la rentadora i el rentavaixella estiguin completament plens. A l'hora de comprar, tria entre els nous models que existeixen actualment en el mercat: alguns estalvien energia, permeten posar mitja càrrega i tenen la possibilitat de realitzar una neteja ràpida.
- No usar el vàter com a paperera.
- No abocar l'oli de fritada per fogó o vàter, és molt difícil i difícil de netejar pels abeuradors. Es diposita en un recipient petit i una vegada ple en la galleda de les escombraries (sempre que no hi hagi un sistema de recollida d'oli més adequat al seu voltant).
- No utilitzi productes de neteja com a rentadora de forns, desinfectant, destil·lador, ni compostos amb amoníac concentrat. Aquests productes, que discorreran pel desguàs, impediran enormement el tractament de les aigües que tornaran a la nostra aixeta.
- No netejar el cotxe en la riba del riu.
- Si realitza labors de caseriu, utilitzi sistemes de reg eficients.
- Si ets responsable d'algun taller, desenvolupa polítiques de minimització de l'ús de l'aigua durant tot el procés productiu.
- Si considera que en la xarxa de distribució d'aigua es perd aigua, comuniqui-ho a l'Ajuntament.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
