Cinematògraf o fotografia quan es va convertir en cinema
Però no va anar així quan nou mesos després es va realitzar la primera presentació pública en el Le Grand Café de París. El públic cridava quan veien arribar el tren a l'estació de la "Ciotat". Era la impressió en veure que el tren gegant venia en la pantalla cara a cara!
A partir d'aquí coneixem els èxits... afegir so, cinemascope, dolby, THX, etc. Però com va començar tota la història? Una aposta va obrir la història del cinema. Leland Stanford, ex governador de Califòrnia, fundador de la universitat del mateix nom, va fer una aposta. Stanford era un cavaller que creu que hi ha un moment en el qual el cavall que trotarà no toca terra. Per a aclarir el debat, va contractar a Eadweard Muybridge i va oferir el seu cavall favorit Occident per a assajar. Mudbridge, en el recorregut del cavall, va col·locar 12 cambres transversals i altres pantalles blanques a l'altre costat. Entre la cambra i la pantalla es van col·locar fins fils, i en passar el cavall tirava d'elles i cada càmera treia una foto. Així es confirma que hi ha un moment en el qual el cavall no toca el sòl.
Però Muybridge no va quedar aquí. A l'octubre de 1878 va publicar les seves fotografies en la revista Scientific American i en 1879 les munta en un disc estroboscòpic i il·lumina amb una 'llanterna màgica', inventada per Kirscher. La permanència de les imatges en la retina va fer que el cavall es veiés en moviment per a la sorpresa de tots. La seva obra va ser la base del cinema, ja que era la primera vegada que el moviment lleuger es descomponia en la seqüència fotogràfica.
Muybridge va realitzar centenars de recerques i va començar a impartir conferències a Europa. Així, G.V. El francès Marey va inventar l'eina per a treure fotos consecutives i la va dir pistola fotogràfica.
En aquella època, Thomas Alva Edison va escoltar una conferència de Muybridge i va pensar que la fotografia amb moviment podia tenir futur. En 1988 va intentar gravar fotos en cilindres similars als de cera utilitzats per a realitzar enregistraments fonogràfics. W. El seu company Dickson va fer un pas més quan va començar a utilitzar pel·lícules de cel·luloide creades per George Eastman. El cel·luloide era dur però flexible i es podia guardar en rotllos llargs. Ells mateixos van inventar la pel·lícula de 35 mm i el sistema dental amb el qual tiren endavant les pel·lícules (que continuem utilitzant en l'actualitat). L'avantatge va ser gran ja que es necessitaven moltes fotos per a aconseguir el moviment. L'artefacte per a la realització de les pel·lícules es va denominar quinetógrafo i es van projectar pel·lícules de 15 segons. No obstant això, pensant que les fotografies que tenien moviment tindrien poc èxit, l'eina creada per a veure les fotos, el cinetoscopi, no era adequada per a mostrar les imatges en públic, és a dir, les imatges no es projectaven en pantalla. El cinetoscopi, publicat a l'abril de 1894, tenia un espai reservat per a una sola persona.
Edison veia tan poc futur a la quinetoscopia que tampoc havia sol·licitat drets d'autor per a Europa. I basant-se en la màquina d'Edison, els germans Louis i Auguste Lumière van desenvolupar una eina que incloïa una càmera i un projector portàtil al mateix temps: el cinematògraf.
El cinematògraf utilitzava la banda flexible desenvolupada per Edison i Dickson i, segons la patent dels germans Lumière, era "una eina per a realitzar i mostrar impressions cronofotográficas". Va ser presentada per primera vegada fa 106 anys, el 22 de març de 1985.
El 28 de desembre de 1895, en el soterrani del Le Grand Café del Boulevard dels Caputxins de París, es van projectar 10 curtmetratges, que no arribaven als 20 minutos de durada. Estaven compostes d'imatges quotidianes: Sortida de treballadors de la fàbrica de la família Lumière, arribada del tren a l'estació de tren de la Ciotat abans esmentada, etc. Es tracta dels primers curtmetratges que es van projectar públicament pagant l'entrada, i es pot dir que el cinema d'avui dia va començar llavors.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
