En què està la Facultat de Químiques?
La Facultat compta amb aproximadament 80 professors i 900 alumnes. S'ofereix la possibilitat de cursar la carrera de Química en cinc nivells. En els dos últims s'imparteixen ensenyaments especialitzats. Els alumnes poden triar entre dues especialitats: química bàsica i química macromolecular. La primera especialitat està basada en múltiples assignatures optatives. D'aquesta manera, l'alumne pot triar l'espai que desitja seguir per a aprendre.
La segona especialitat és la química de polímers. Al llarg dels anys la facultat s'ha caracteritzat per la seva gran singularitat. De fet, la síntesi d'aquestes molècules es realitza en moltes ocasions a partir de substàncies aïllades del petroli, per la qual cosa antigament es va denominar "petroquímica" per a referir-se tant a l'especialitat com a la pròpia facultat.
Les principals accions de la facultat actual són la docència, la recerca i les relacions externes. Val la pena explicar el més destacat de cada acció.
Ensenyament: polímers
En els tres primers cursos de la carrera els alumnes reben les assignatures bàsiques. A més de la Química, en aquests cursos s'imparteixen també Física, Matemàtiques, Biologia i Geologia. Una vegada recollits els conceptes bàsics de la química en tres anys, els alumnes han de triar. Com s'ha indicat, l'especialitat més destacada de la facultat són els polímers. De fet, era l'especialitat del fundador Gonzalo Martín Guzmán i va posar en marxa la facultat per a treballar aquest àmbit. Per tant, en l'especialització dels dos últims cursos es pot aprendre les característiques més importants dels polímers des del punt de vista de la producció, l'anàlisi, l'anàlisi de propietats mecàniques i químiques i les aplicacions.
Aquesta assignatura la converteix en una Facultat especial de Química de Sant Sebastià, ja que en l'Estat no hi ha cap altra que ofereixi aquesta especialitat. A més, en la indústria química actual els polímers tenen una gran importància. En molts casos han ocupat espai a metalls i aliatges.
Molts dels nous materials són polímers o es creen mitjançant la transformació de polímers.
Però què són els polímers? Les molècules petites (monòmers) són molècules gegants formades per enllaços entre si (polímers). D'aquesta forma es poden formar cadenes o xarxes moleculars. Aquestes formacions singulars presenten unes característiques físiques i químiques molt peculiars. Amb la mateixa composició química, les característiques mecàniques varien molt en funció de la longitud de les molècules. A més de l'estat sòlid i líquid, alguns també es troben en estat “gel”. D'altra banda, si es barregen alguns additius es converteixen en plàstics.
Però a més dels plàstics, molts dels materials habituals en la nostra vida són polímers. Resines, adhesius i pintures són les més comunes. Tenen aplicacions tant en medicina com en enginyeria. Pràcticament es pot dir que cada característica física i química té el seu propi polímer. Els polímers requereixen d'uns estudis extraordinaris, ja que en general no actuen com altres molècules.
Recerca: grups d'alt rendiment
El Govern Basc designa anualment als grups universitaris de recerca d'alt rendiment. Per a això, tria un jurat secret format per investigadors de l'Estat. La funció d'aquest jurat és analitzar la labor dels grups universitaris de la Comunitat Autònoma del País Basc. És una mesura de qualitat de la recerca.
El criteri d'avaluació de la recerca es basa en el nombre d'articles científics publicats per cada grup de treball i en l'índex d'impacte d'aquestes publicacions. Si se supera el nombre d'articles i la qualitat mínima, aquest grup es considera "grup d'alt rendiment". La seva aprovació atorga al grup diverses prioritats a l'hora de sol·licitar diners per a nous projectes.
El nombre de grups d'alt rendiment varia segons la recerca realitzada. Quant a l'any 1999, en la Comunitat Autònoma del País Basc van ser divuit els grups que van rebre aquesta distinció. D'aquests divuit, set pertanyien a la Facultat de Química de Sant Sebastià, és a dir, el 39% eren d'una sola facultat. Aquesta dada és representativa del nivell de recerca realitzat en aquest.
Els directors dels grups designats van ser: J. M. Asua (Enginyeria Química), P. M. Etxenike (Física Teòrica), J. Colmenero (Física dels Sòlids), C. Colom (Química Orgànica), T. Fernández (Electroquímica), J. M. Ugalde (Química Quàntica) i F. P. Cossío (Química Orgànica).
Relacions externes: Donostia International Physics Center
El Departament de Física de la facultat gaudeix de gran prestigi. De fet, els dos caps de departament, Pedro Miguel Etxenike i Juan Colmenero, són investigadors de gran rellevància.
Etxenike ha rebut, entre altres, els premis del Príncep d'Espanya i de l'Institut Max Plank d'Alemanya. El senyor Colmenero va rebre el premi Munibe que atorga la Reial Societat Bascongada d'Amics del País l'any passat. A proposta d'Etxenike, entre ells s'ha posat en marxa el projecte Donostia International Physics Center (DIPC). La inauguració del centre va tenir lloc el passat 27 d'abril. Va ser llavors quan Heinrich Rohrer, premi Nobel de Física de 1986, va oferir una conferència.
Els patrocinadors econòmics són el Departament d'Educació i Indústria del Govern Basc, la Diputació Foral de Guipúscoa, l'Ajuntament de Sant Sebastià, Kutxa i la Universitat del País Basc. El pressupost inicial és de 60 milions, però amb el pas dels anys s'espera que l'entitat creixi.
Es tracta d'un projecte basat en l'Escola de Trieste i uns altres similars. L'objectiu principal és fomentar les relacions internacionals entre físics. D'aquesta manera, posarà a la disposició dels investigadors d'aquí ajudes per a sortir a l'exterior i venir de fora. De la mà, els científics locals que investiguen en l'exterior podran tornar.
La creació del centre ha estat lloada. Té grans avantatges. Per exemple, la seu està situada al campus de Donostia. D'aquesta manera tindrà relació directa amb la universitat. Això pot resultar adequat a l'hora d'organitzar conferències i congressos. El DIPC podrà utilitzar la infraestructura universitària. Encara està en fase de creixement i estan pendents de veure els resultats. No obstant això, cal considerar-ho un projecte molt valent.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
