Web 2.0: tu també crees

Asurmendi Sainz, Jabier

Informatika-ingeniaria eta Bitarlan-en sortzailea

Fa no massa temps, Internet estava format per continguts estàtics, però amb el pas del temps s'estan teixint interaccions i continguts dinàmics. Gràcies a això i a l'extensió d'Internet i la banda ampla, tant en les empreses com en els habitatges, Internet no sols és l'immens magatzem d'informació que existia al principi, sinó que és un gran aforament d'aplicacions.
Web 2.0: tu també crees
01/11/2007 | Asurmendi Sainz, Jabier | Enginyer informàtic i fundador de Bitarlan

(Foto: D'arxiu)
En informàtica, l'evolució sol expressar-se en versions, com ho demostra l'anomenada Web 2.0, l'evolució de la web. Aquesta evolució s'ha produït per dos vessants: d'una banda, s'ha produït una evolució tècnica, és a dir, s'han desenvolupat aplicacions i llocs web que permeten interaccionar entre si i, gràcies als recursos que ofereix la web, s'ha produït una tendència al desenvolupament de les aplicacions en l'entorn web, i d'altra banda, l'evolució de la societat i el canvi d'actitud dels internautes han passat de la mera lectura a la participació i l'emissió d'opinions i continguts. Per tant, es pot dir que hem passat de l'internauta passiu a l'internauta actiu o, almenys, a tenir l'opció de ser actiu.

La paraula Web 2.0 es deu a O'Reilly Mitjana, més concretament a Dóna-li Dougherty, fundador d'aquesta empresa al costat de Tim O'Reilly. El terme va ser utilitzat per primera vegada en 2004 per Dóna-li Dougherty. Ho va utilitzar per a expressar la segona generació de web basada en comunitats d'usuaris, com a blogs, fòrums i wikis. Són els que posen a disposició i impulsen la col·laboració i l'intercanvi d'informació entre usuaris.

En resum, es pot dir que inicialment Internet estava ple de pàgines estàtiques HTML i que aquestes pàgines no s'actualitzaven amb freqüència a causa de la penosa tasca de manteniment. Posteriorment, a poc a poc van anar apareixent els llocs web que s'alimentaven de les bases de dades --coneguts com a Web 1.5 - fins a arribar als actuals llocs web i serveis web interactius i a la diversitat d'aplicacions. D'aquesta forma, moltes de les aplicacions que abans es trobaven en l'escriptori s'estan executant en un entorn web, tant empreses com particulars: aplicacions de gestió, galeries de fotos, atles, enciclopèdies, aplicacions multimèdia... A ells cal afegir les aplicacions que s'aprofiten dels serveis que ofereix Internet i que no es podrien utilitzar en un entorn d'escriptori.

Això es deu al fet que l'execució de les aplicacions en un entorn web té diversos avantatges: en ser multiplataforma, l'ús de l'aplicació només requereix d'un navegador, per la qual cosa pot ser utilitzat en la majoria dels sistemes operatius sense necessitat d'instal·lar altres aplicacions. Des d'Internet podem accedir a les nostres Apps des de qualsevol ordinador i des de qualsevol lloc i guardar les nostres dades d'una sessió a una altra, introduint el seu usuari i contrasenya. Finalment, com a característica especial que caracteritza a la Web 2.0, es poden compartir aquestes dades personals, fotografies o documents amb els altres.

(Foto: D'arxiu)

Després de l'obertura de les webs interactives, han anat apareixent multitud de tipus d'aplicacions en internet oberta, algunes d'elles capaces de realitzar magnífiques operacions. No obstant això, alguns tipus d'aplicacions han estat especialment difoses i han adquirit gran prestigi. Entre ells es troben, sens dubte, blogs i wikis.

Blogs

El terme blog prové de l'anglès, concretament de la combinació de les paraules web i log (periòdic en anglès). Són llocs web d'actualització freqüent en els quals un o diversos participants escriuen notícies, articles, reportatges o opinions. Aquests escrits solen aparèixer ordenats de major a menor, i poden classificar-se segons etiquetes o àrees concretes definides. Les entrades que es poden publicar en els blogs no tenen per què ser només text, sinó que poden incloure fotografies, enllaços i vídeos en reportatges o articles.

A més, els lectors poden fer suggeriments i l'escriptor pot respondre. D'aquesta forma es poden generar converses o debats. No obstant això, aquesta característica no està sempre habilitada en tots els blogs. La majoria de les aplicacions de creació de blogs ofereixen diferents opcions per a definir permisos en els suggeriments, es poden deshabilitar els suggeriments o donar l'opció d'escriure només als usuaris inscrits o deixar-les lliures per a tots els usuaris.

"La base de dades on-line més senzilla que pot funcionar". Així ho va definir el seu creador.
Dachris
Les actualitzacions tant d'escrits com de suggeriments es poden veure a través dels lectors de feed. De fet, gairebé tots els blogs i tots els recursos per al seu desenvolupament s'aprofiten de la sindicació web per a difondre els canvis.

Wikis

Els blogs, encara que es poden fer en grup, són generalment obres d'una persona. En el cas dels wikis, per part seva, es tracta de la col·laboració. Precisament, el wiki és un mitjà idoni per a construir llocs web de manera col·laborativa. De fet, a través del navegador, diversos usuaris poden editar el text --amb format - i els enllaços de manera senzilla. D'aquesta forma, els usuaris poden crear, modificar i eliminar de manera senzilla i àgil els continguts d'un lloc web o intranet. A més, els wikis permeten recuperar fàcilment les versions anteriors del contingut. Es conserva l'històric dels canvis realitzats en cada document o pàgina, la qual cosa suposa un avantatge important.

Wikipedia és un dels resultats més destacats dels wikis. La Wikipedia és una enciclopèdia multilingüe que es pot consultar en Internet i es forma en auzolan, a diferència de l'altra enciclopèdia web, és a dir, qualsevol pot crear un article o crear un ja existent en l'idioma que desitgi. Es pot dir que Wiki és una gran aplicació, perquè és la manera d'escriure i compondre els articles, i d'aquesta paraula s'ha pres el nom. En l'actualitat s'ha convertit en una enciclopèdia de prestigi en Internet molt utilitzada (l'adreça de la wikipedia basca és http://eu.wikipedia.org/).

Wiki significa ràpid en hawaià.
A. Boira

Wikipedia és un gegantesc projecte wiki disponible a tots els nivells. Pot ser una opció molt interessant, tant per a empreses com per a associacions, perquè un equip de treball desenvolupi un document únic i consensuat o per a gestionar el coneixement de l'empresa.

Com a curiositat, el terme wiki prové de l'hawaià, del wiki wiki wiki esamolde, que significa ràpid en basc. Ward Cunningham va crear la primera web wiki.

Sindicació web i RSS

A més de les aplicacions, una de les característiques més interessants que ha vingut amb la Web 2.0 és la possibilitat d'ampliar els nous continguts d'un lloc web. Es fa gràcies a la sindicació web. Aquesta opció s'utilitza sobretot en blogs, però en principi és un recurs que es pot utilitzar en qualsevol lloc web. D'aquesta forma, tot usuari que vulgui seguir els continguts d'un conjunt de llocs web no té per què accedir a ells diàriament. A través d'una aplicació d'escriptori o entorn web pot accedir als nous continguts de tots els llocs web, sempre que cada lloc web ho permeti.

El servei web de Flikcr s'utilitza tant per a pujar i classificar fotos com per a buscar fotos pròpies o d'altres usuaris. Es poden crear àlbums de fotos i els usuaris poden fer suggeriments en les fotos. Adreça: http://www.flickr.com/
D'arxiu

Així doncs, la sindicació web és només un flux de difusió dels continguts d'un lloc web. A través de la sindicació, un lloc web pot enviar continguts compartint els seus continguts amb un lector de fonts en l'entorn web o en l'escriptori o amb un altre lloc web que desitgi utilitzar els seus continguts.

La sindicació es codifica en format XML i els formats més utilitzats són RSS i Atom. No obstant això, actualment s'utilitza RSS (Really Simple Syndication) per a designar tots dos formats.

Per a llegir les fonts RSS, com s'ha indicat, s'utilitzen lectors de fonts. Poden ser de sobretaula o entorn a Internet, i l'usuari només ha de subscriure's a llocs web que li interessin. A partir d'aquí, el lector d'RSS rep les fonts RSS actualitzades i ens avisa dels nous continguts que no hem llegit en cada pàgina web.

Entre els lectors d'RSS, un dels més coneguts és Bloglines (http://www.bloglines.com), que es troba en francès i castellà, però no en basc, actualment. És un lector d'entorn web amb alguns avantatges. Amb accés a Internet i un navegador, des de qualsevol ordinador es poden llegir les notícies que es desitgin o els continguts dels llocs web favorits, incloent el correu electrònic i la contrasenya.

Bloglines Lector d'RSS.

La inscripció per a accedir al servei és gratuïta i n'hi ha prou amb especificar el correu electrònic, la contrasenya, l'idioma desitjat i la zona horària. Una vegada iniciada la sessió, en el menú esquerre apareixen les fonts RSS subscrites i entre parèntesis el nombre de nous continguts. A més, es poden classificar per carpetes per a organitzar-les millor. En la part dreta es mostren els nous continguts de la font RSS seleccionada.

El gegant d'Internet Google també ha desenvolupat el seu lector d'RSS. Es diu Google Reader i es pot trobar en http://www.google.com/reader/. Igual que en Bloglines, les fonts RSS es poden organitzar per carpetes. A més, Google Reader ofereix estadístiques sobre subscripcions: Nombre mitjà d'entrades de cada font RSS per dia, per exemple, en relació a les nostres lectures. I, com era d'esperar, a l'ésser el lector d'RSS de Google, té un cercador bastant complet que permet realitzar cerques en totes les entrades, en una carpeta o en tots els fluxos RSS. No obstant això, Google Reader no està encara en basc.

En Tagzania es poden col·locar etiquetes locals per a fer comentaris sobre elles.

El lector de fonts Alesti RSS, en canvi, està en basc i, igual que els dos anteriors, pertany a l'entorn web. El sistema d'organització de les fonts RSS no és per carpetes sinó per etiquetes. És a dir, a cada flux RSS es poden associar diverses etiquetes separades per comes, de manera que es poden veure les fonts RSS associades a aquesta etiqueta fent clic en cada etiqueta. Si desitja utilitzar Alesti pot fer-ho en http://www.alesti.org. La inscripció també és gratuïta en Alesti i les úniques dades a introduir són el nom de l'usuari, la contrasenya i l'email.

Web 2.0 basca

Afortunadament, en Internet no tot està en anglès, i amb el pas del temps s'han anat formant alguns projectes en basc. Entre ells, a més dels ja esmentats, es troben www.zabaldu.com --que difon notícies que apareixen en Internet-; www.galdu.com, servei de consulta; www.tagzania.com, per a crear etiquetes en mapes de tot el món; o www.blogari.net, un mitjà perquè tot aquell que vulgui pugui crear el seu propi blog. No tens excusa per a accedir a la Web 2.0.

Fòrums
Els fòrums d'Internet permeten realitzar debats o intercanvis d'opinió en línia. Sovint, els llocs web no es desenvolupen per a disposar d'un únic fòrum, sinó que contenen altres continguts i s'utilitza per a crear una comunitat i fomentar el diàleg entre els participants. Això no ocorre amb els blogs, ja que és possible que tot el lloc web sigui un blog.
D'arxiu
Els fòrums, per tant, permeten crear una comunitat entorn d'un àmbit concret, per a poder realitzar converses lliures i informals. En molts casos es tracta d'un o diversos moderadors que controlen i/o dinamitzen el fòrum per a evitar l'entrada de publicitat i missatges ofensius.
En els fòrums, a diferència dels blogs, les entrevistes estan classificades jeràrquicament per a facilitar la comprensió i continuïtat de la conversa. A més, en general, en els fòrums hi ha més participants que en els blogs.
Google, líder també en 2.0
El producte més conegut d'aquest gegant d'Internet és el cercador, però ha llançat i està sortint altres serveis web. Al marge del cercador, no és fàcil dir quin d'ells és el més utilitzat o el més popular. En qualsevol cas, tots ells poden considerar-se com a Web 2.0, en la majoria dels casos utilitzen la tecnologia denominada AJAX per a mostrar les dades en el navegador de forma més ràpida i eviten que el servidor realitzi tantes peticions.
Google Maps
Aquest servei web ofereix la possibilitat de visualitzar tothom d'Internet a través d'imatges de satèl·lit, imatges de mapes o de manera híbrida --conjuminant totes dues rondalles-. En algunes ciutats dels Estats Units, a més, es pot veure el trànsit i es poden visualitzar els carrers en tres dimensions (aquest recurs ha suscitat polèmica). L'usuari les veu com si travessés a peu els carrers de la ciutat, és a dir, no de dalt a baix amb fotos de satèl·lit, sinó com si estigués dins de la ciutat. Si és així, per a viatjar sense moure't de casa en les avorrides només cal anar a http://maps.google.es.
MDL
GMail (http://mail.google.com) es va fer famós pel lloc que oferia en l'època del seu enlairament en 2004, ja que era l'únic que oferia un gigaoctet. No obstant això, en l'actualitat, els usuaris de GMail tenen ja una capacitat de 2,9 gigaoctets.
Encara que al principi era necessària la invitació per a apuntar-se a GMail, ja s'ha obert el servei i està obert a qualsevol persona. Actualment està en quaranta-un idiomes, incloent el francès i el castellà, però no en basc.
A dalt, la ciutat de Nova York des del satèl·lit i la terra, en Google Maps. A baix, el mapa híbrid de Pamplona, la vista satèl·lit i els noms dels carrers.
Google Docs
Aquest recurs de Google permet crear, eliminar, modificar i gestionar pàgines amb format text i fulls de càlcul a través d'Internet. Els documents es poden organitzar per carpetes en Internet i utilitzar-los des de qualsevol ordinador i des de qualsevol lloc, amb nom i contrasenya. A més, es poden compartir documents perquè puguin ser llegits per altres usuaris o, si el propietari del document ho desitja, es poden modificar i escriure en col·laboració. L'adreça per a accedir a Google Docs és http://docs.google.com/.
Google Calendar
Google Calendar és una agenda i un calendari. Es poden definir festius o esdeveniments repetitius o puntuals i configurar-los per a avisar amb antelació (minuts, hores o dies). L'avís pot rebre's per correu electrònic o visualitzar-se mitjançant una finestra de missatges en el propi navegador. Però Google Calendar té la particularitat que els esdeveniments o festius de la seva agenda poden ser públics o privats i, si són públics, poden ser utilitzats per qualsevol altre. També es poden utilitzar altres calendaris públics com a festes locals, sant-nomenclator, lunars o calendari d'actes d'una entitat. La url de Google Calendar és http://www.google.com/calendar/
Youtube, Google Vídeo i Euskaltube
Youtube i Google Vídeo són dos serveis web per a veure i compartir vídeos a través de la web. Són diferents, però en l'actualitat Google és propietari de tots dos. El 10 d'octubre de 2006 va comprar Youtube per 1.650 milions de dòlars. No obstant això, de moment ha mantingut totes dues webs. A més, si es fa una cerca en Google Vídeo, apareixen els resultats de totes dues webs. Pots provar aquests serveis en http://www.youtube.com i en http://video.google.com/. En tots dos casos es poden classificar els vídeos i els usuaris poden escriure els seus suggeriments.
Ni l'una ni l'altra estan en euskara, però és igual, perquè a Euskal Herria se'ls ha creat un competidor, es diu Euskaltube i està en http://www.euskaltube.com/. La web està íntegrament en basca i, igual que en altres webs, es poden compartir i classificar els vídeos. A més, disposa de fonts RSS per a advertir dels nous vídeos i de connexió amb Twitter.
Enllaços favorits 2.0: Del.icio.us i Bildu
En submergir-se en Internet, les adreces dels llocs web d'interès s'emmagatzemen en les dreceres del navegador. No obstant això, en cas d'estar en un altre ordinador, no és possible accedir a les dreceres d'aquest navegador i obtenir la marca de drecera desitjada. Per a superar aquesta barrera són útils el projecte internacional Del.icio.us i el projecte basc Bildu.net. Aquests serveis permeten guardar en la xarxa els enllaços favorits i accedir des de qualsevol ordinador. Igual que en moltes altres Webs 2.0, en aquests serveis, els enllaços es poden classificar a través d'etiquetes que permeten determinar si els enllaços guardats són privats o públics. Totes les persones que accedeixin a aquests llocs web poden accedir als nostres enllaços si ho desitgen. Això és interessant per a compartir informació de llocs web interessants entre persones amb interessos similars. Per exemple, poden ser utilitzats per associacions o empreses per a gestionar enllaços d'interès per a l'entitat. Aquestes direccions són: http://del.icio.us/ i http://www.bildu.net.
Asurmendi Sainz, Jabier
Serveis
236
2007
Resultats
035
Internet
Article
Normativa
Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila