Per la UEU…
Luis Bandres Unanue
No és fàcil explicar la situació actual de l'ambient basc de 1973. Quan tot el relacionat amb el basc no estava prohibit, estava menyspreat, discriminat i frustrat, especialment per part de les institucions. La percepció d'ajudes o subvencions tampoc es podia imaginar en els somnis, l'esforç voluntari d'algun particular, però, és clar, si no fos insuficient quant a la situació que vivia la Universitat, al País Basc no hi havia universitat pública, privada sí, navarresa i de Deusto. Mentrestant, i a manera de record, els centres universitaris públics existents a Guipúscoa (Escola Pericial, Escola d'Ensenyament i Dret, si no m'equivoco) eren, per exemple, branques de la Universitat de Valladolid. I així en la resta de territoris.
Uns pocs de nosaltres, alumnes de la universitat en els anys 60, ens centrem en el tema del basc i comencem a fer els primers passos. Així, a l'Escola d'Enginyeria de Sant Sebastià, alguns amics comencem a treballar pel nostre compte el basc tècnic i altres temes. Continuant per aquest camí, en 1968 organitzem el Grup Cultural Basc (EKT), amb el qual comencem a treballar les classes de basca (per a ensenyar basca, clar, era un somni utilitzar el basc a les aules), la cultura basca i el basc tècnic, entre altres coses.
En 1972 ens reunim uns acabats de titular a l'Escola d'Enginyeria i un grup d'alumnes dels últims anys de carrera per a fer els primers passos del grup que després seria Elhuyar, és a dir, per a treballar la ciència i la tècnica en basca amb normalitat. Per això, quan al juliol de 1973 vam saber que en Sant Joan de Llum, com a continuació de les conferències que es van celebrar l'any passat dins de la setmana de la cultura basca de Baiona, estaven pensant a organitzar la primera edició de la Universitat Basca d'Estiu, decidim sens dubte que alguns dels nostres grups participin en ella.
Així, en aquesta mateixa ronda de 1973 ens reunim. Per descomptat, ens faltava d'estructura i programa, però amb ganes i ganes. En comparació amb l'estructura actual, més que una organització de departaments, va ser un gran nombre de seminaris compartits. Quantes persones ens reunim en aquella primera ronda? No sé, però puc dir que vam ser molt pocs.
A poc a poc comencem en la UEU i a poc a poc la gent es va anar incorporant. L'institut “Maurice Ravel” de Donibane es va quedar petit de seguida; en un altre lloc va caldre trobar el niu i els amics d'Iparralde, especialment Manex Goihenetxe, es van ocupar d'això fins a trobar la seu d'Uztaritz. Els torns allí celebrats són inoblidables per a mi: classes en ambient d'amistat, serietat dels debats, alegria de les hores de descans... Durant aquests anys la UEU va adoptar i va adaptar la seva estructura classificatòria.
Per tant, mentre al Sud estàvem al peu del franquisme, la UEU va trobar la seva ubicació en Iparralde. No obstant això, atès que la majoria dels participants érem d'origen Sud, atès que els pocs diners que s'obtenia s'obtenia sobretot al Sud, l'augment dels membres de la UEU i l'escàs nombre de responsables de l'organització del Nord, finalment es va proposar i va decidir passar al Sud. Vam ser a la residència Larraona de Pamplona. El recorregut posterior és molt més conegut i no diré res aquí.
En els inicis de fa 25 anys, la capacitat i la precisió del basc en tots els àmbits de la saviesa estaven molt per sota de l'actual. Al meu entendre, el major mèrit que ha tingut la UEU és precisament la integració i l'impuls de la necessitat de treballar perquè el basc sigui una eina de coneixement per a tots nosaltres. Així, en una època limitada de l'any, la respiració ens empenyia després a treballar en basca els nostres temes en el nostre treball habitual al llarg de l'any (en molts casos inclòs l'enea, en la universitat). Alguns dels quals passem per la UEU comencem a donar els nostres temes en basc molt aviat (en el meu cas, la física en la Facultat de Química de Sant Sebastià en 1976). A poc a poc, la llavor sembrada en la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea va començar a collir i a partir d'aquest moment els ensenyaments en basc van començar a ser cada vegada més abundants.
Jo sempre he vist la UEU com una cosa tractora, útil o complementari: no com a substitut d'universitats convencionals, sinó com a complement. Per això, al meu entendre, cal intensificar algun tipus de relació o relació entre la UEU i les universitats del nostre entorn, ja que, en definitiva, la majoria dels “clients” de la UEU, d'alguna manera, estem associats a alguna d'elles.
Finalment, vull reiterar una opinió que fins ara he tingut i dit clarament: La UEU hauria de tendir a desaparèixer si en altres universitats s'oferien temes en basc amb total normalitat, però mentre no succeeixi...
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
