Chillida a Bilbao: senyals de l'atmosfera en la pell
Escorça irregular, trossos de material aixecats, color que no hauria de ser... Una sèrie d'escultures d'acer inoxidable realitzades per Eduardo Chillida a Bilbao sofreix una sèrie d'alteracions inesperades. En tractar-se d'un acer específicament concebut per a sobreviure en condicions de carrer, "no són les característiques esperades", explica Ainhoa Sanz, conservadora del Museu Guggenheim Bilbao. Recalca, no obstant això, que no són "preocupants" perquè són alteracions molt superficials i a molt petita escala. "No obstant això, convé conèixer el seu origen per a poder prendre mesures per a protegir les escultures en la mesura que sigui possible", ha afegit.
L'acer inoxidable (conegut també com a nom comercial de Corten) és el format per la capacitat de formar una capa protectora adequada per a les condicions exteriors. Desenvolupa una capa de corrosió superficial que actua com a barrera enfront dels agents d'estrès en condicions exteriors. Per tant, s'utilitza molt per a la creació d'estructures externes com a façanes, ponts i ferrocarrils. I molts artistes porten molt temps usant ella per a estar fos en les escultures, entre elles Chillida.
Amb l'objectiu de conèixer l'estat de les escultures d'acer inoxidable, els seus agents, possibles solucions, etc., es va posar en marxa un estudi en col·laboració amb investigadors del departament de Química Analítica de la UPV/EHU i els conservadors del Museu Guggenheim Bilbao. A més de l'escultura Abraçada XI del Museu, van tenir permís per a estudiar altres escultures de Chillida a Bilbao: Begirari IV, Elogi del Ferro III i Buscant la Llum IV. "En trobar-se en diferents zones de la ciutat, tenien diferents focus de contaminació, la qual cosa ens va permetre realitzar un estudi comparatiu", explica Julene Aramendia, investigadora del departament de Química Analítica de la UPV.
Capa protectora, no sempre
La capa de protecció es forma en contacte amb l'oxigen i l'aigua. Està format per diversos oxihidroxidos de ferro i la seva formació requereix cicles de mullat i assecat. Aquests compostos es van transformant progressivament i ofereixen cada vegada major protecció. Aramendia explica el procés que sol ocórrer: "En les primeres etapes apareix lepidocrociada en tota la superfície de l'escultura. És un oxihidroóxido de ferro, molt inestable, molt actiu químicament, que reacciona contínuament i canvia amb els agents de l'entorn. A poc a poc, per efecte de mullats i assecats, la lepidocrociita es transforma en goetita. La goetita és un compost molt més estable, més passiu. Més passiva fa de barrera i no deixa passar la contaminació. Per tant, l'efecte protector real es produeix quan apareix esgotat".
No obstant això, el material no respon igual en totes les atmosferes i en determinades condicions no crea la protecció esperada. "Així ho hem vist, a més d'en l'Abraçada XI, en l'escultura Begirari IV de Chillida. En canvi, Elogi del Ferro III i Buscant la Llum IV es troben en bon estat, amb una superfície homogènia i un color adequat", ha precisat l'investigador.
Aquest comportament atípic es deu al fet que "vam veure que hi ha partícules abundants en l'atmosfera de Bilbao, sobretot riques en silicats, com la pols natural o algunes partícules de fum de cotxes --explica Aramendi-. A més, estant prop de la mar, s'afegeixen partícules de sal a les anteriors", afegeix.
Problema: suspensió de conversió
Els investigadors van utilitzar tècniques de recerca no invasives per a causar "el menor mal possible a les escultures", segons Aramendia. Les tècniques d'espectroscòpia i fluorescència van permetre conèixer l'estructura molecular de la superfície de les escultures, és a dir, els compostos que la componen i l'estructura bàsica, és a dir, els elements químics que apareixen en la superfície, tant qualitativa com semicuantitativamente (en quina proporció es troba cadascun d'ells).
En els resultats d'aquestes anàlisis es va observar que les escultures en pitjor situació presentaven una elevada concentració de lepidocrociitas i una baixa concentració de goetita, mentre que les que es trobaven en millor situació presentaven una situació al revés. Dit d'una altra manera, "el procés de transformació de la lepidocrociita en goetita està interromput en les escultures que es trobaven en pitjor estat", és a dir, la composició de les partícules riques en silicats, que en cas contrari no afecten de cap manera a l'acer: no s'erosiona, no es deteriora ni res", afirma Aramendia.
Els sulfats i nitrats són els responsables de la caiguda de petites parts dels materials superficials de les escultures i el guix. Aquests compostos van ser mesurats en grans quantitats en la superfície de les escultures. Els sulfats de ferro i els nitrats de ferro procedeixen de la reacció del diòxid de sofre i els òxids de nitrogen de l'atmosfera amb el material de les escultures. "Són composts molt solubles que faciliten la pèrdua de material amb la pluja", explica Aramendia.
L'abundància de calç en les terres del País Basc ha provocat, a més, la presència de guixos en l'atmosfera i, per tant, la caiguda de petits trossos de material en posar el guix sobre la superfície de les escultures. El guix pot aparèixer en tres nivells d'hidratació (guix, hemidrato i nidrita) i cadascun té un volum determinat. Per tant, en canviar de l'una a l'altra, el volum també canvia, la qual cosa provoca estrès físic en la pell i, per tant, despreniment de fragments de material.
Factors desencadenants excepcionals
Si la influència de les partícules atmosfèriques fos mínima, Aramendia va observar en els estudis realitzats que "la composició de l'acer utilitzat per a la realització d'escultures té una importància cabdal en la seva conservació". "No aprofundim massa en això perquè és un tema de recerca completa, però hem vist que l'escultura que es trobava en millor estat de conservació, Elogi del Ferro III, està feta d'acer d'un altre aliatge". En lloc d'acer tallin, Elogi del Ferro III (el mateix que va utilitzar Chillida per a elaborar la Pinta del Vent de Sant Sebastià) està fabricat en acer denominat Reco, que "respon molt bé a l'atmosfera de Bilbao", explica Aramendia
La resposta als contaminants atmosfèrics es troba en les diferències quantitatives dels compostos dels aliatges d'acers Tallin i Reco. En general, i per sobre de tot, "podem dir que les escultures amb baix contingut en coure en l'aliatge s'han conservat pitjor, i que les d'alta concentració de níquel perduren millor en l'atmosfera de Bilbao", ha afegit.
Ainhoa Sanz del Museu Guggenheim Bilbao, per part seva, explica el tractament que se li dóna a l'acer inoxidable per a fomentar la creació d'una capa protectora de corrosió: "Quan sali de la ferrería surt amb una capa negra. Per a facilitar el procés d'oxidació i de manera homogènia es neteja amb sorra per a eliminar aquesta capa negra. Doncs bé, Chillida no va voler fer-ho en l'escultura que tenim en el museu. Això ha incrementat la irregularitat de la pell".
Doncs bé, en Abraçada XI i Begirari IV s'han sumat tots els factors nocius: Tots dos es troben prop de la ria de Bilbao, el pont que passa al costat del Museu Guggenheim té molt trànsit, per la qual cosa hi ha molta contaminació en els cotxes i són dos de les escultures que Chillida no va voler netejar amb sorra.
Pla de conservació: major reg
Dels resultats i conclusions de l'estudi realitzat, "hem après molt i l'hem portat al dia a dia, adaptant el manteniment a Besarkada XI. Periòdicament reguem l'escultura per a eliminar els contaminants que han quedat en la superfície, la pols i la sal. D'aquesta forma, a més de netejar-les, li proporcionem els cicles d'assecat necessaris per a formar la capa protectora. Així que regant aconseguim doble efecte", explica Sanz.
A més d'aquests regs, no s'han adoptat altres mesures en el museu pel que fa a la conservació de l'escultura de Chillida, ja que "no fa falta. Els universitaris han vist que en la pell estan succeint coses estranyes, però no és greu, i estem segurs que l'escultura no té cap perill de deterioració", diu Sanz.
S'ha continuat: "Si en algun moment observéssim que existeix aquest risc, la primera mesura seria introduir l'escultura en el magatzem per a protegir-la de l'atmosfera contaminant. A continuació, estudiaríem en profunditat la intervenció que podríem fer per a restaurar l'escultura, i sabent això, hauríem de parlar amb la família de Chillida per a obtenir el permís necessari. I és que abans de realitzar qualsevol intervenció és necessari conèixer quin és el desig de l'artista, què volia expressar conceptualment. I tots dos interessos no tenen per què coincidir."
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
