Talp comú, llàgrima de cucs
Qui podia esperar que la nostra migdiada de dormir acabés amb aquella cosa vagabunda que va sortir del subsòl? Nosaltres, almenys, quan vam tornar de la muntanya i ens tombem sota aquell freixe. Però quan estàvem mig adormits, a l'altura de l'oïda que teníem contra la terra, de tant en tant... ”tractament, tractament..., tractament, ”comencem a escoltar els sons. Al principi ens vam sorprendre, però 15 minuts després, la pila de terra que es movia a cop i a dalt ens ensenyava el que estava passant en aquella part.
Els talps són animals amb increïbles adaptacions evolutives per a viure en el subsòl. Aquests petits mamífers, malgrat estar classificats en un ordre primitiu, presenten un sorprenent grau d'especialització per a viure sota terra, amb excel·lents “excavadores”. Al País Basc podem trobar dues espècies: el talp cec ( Talpa occidentalis ), que només apareix en occident, i que pot diferenciar-se pel seu color més clar en extrems i potes, i el talp comú de major grandària ( Talpa europaea ), més abundant en aquestes zones.
El talp comú és sens dubte un animal especial. El cos de 11-16 cm és cilíndric i extremadament robust. El crani té una longitud d'entre 33 i 37 mm i el seu pes oscil·la entre 60 i 130 g. En la part davantera es pot observar un ampli cap sense tot just colls, i en la punta d'aquesta es pot observar un extrem mòbil en forma de trompa. Al fons té una cua peluda de 2-4 cm.
La vida hipogea exigeix òrgans de sentit especials. D'aquesta manera, el tacte i l'olfacte són molt desenvolupats, sent imprescindibles per a la caça. Aquest curiós animal no té oïdes ni ulls; els primers destorbarien per a pujar i baixar pels túnels, i els segons, en la foscor absoluta, no són necessaris. Té oïda i certa visió, però els forats auditius estan ocults en el tram del cabell, amb els ulls degenerats i coberts de pèl.
De les potes d'aquest singular mamífer podríem dir el mateix. Les mans són potents pales inductors. Molt similars a la pala d'una excavadora o excavadora. Surten directament del cos sense tot just braços i estan orientades als costats per a llançar el sòl a les costelles i al fons. Són molt amples i amb escorces llargues, les posteriors són molt petites i com les anteriors tenen 5 dits.
El pèl, per part seva, és molt curt, compacte i semblança al vellut, molt dolç. Color negre o negre fràgil. Aquesta pell li permet avançar i retrocedir en la galeria de sátores embotits.
El mascle i la femella són bastant similars i la seva diferenciació no és fàcil anés de l'època de zel i cria. Són territorials, i sobretot si es troben dos mascles, pot haver-hi baralles i baralles.
Els domicilis habituals de l'animal són camps d'herba, boscos, hortes, jardins i similars. Pel que sembla, més que paisatge o vegetació, el tipus de terreny és el que condiciona l'aparició del talp. No obstant això, i com a conseqüència de la construcció dels túnels, no li agraden les terres rocoses, plenes de lois, escampades o molt compactes.
El talp és un gran caçador i les seves necessitats energètiques li fan colpejar i caçar tots els dies pels forats. Per a satisfer les necessitats metabòliques, el talp ha de capturar tots els dies tants insectes, larves... i sobretot cuc com el seu pes. En la caça usa vibracions extremes o pèls sensibles per a detectar peces de caça i ullals afilats per a matar-les a tota velocitat. És possible que els canvis d'estació en el subsòl no es notin tant però com el talp no hiberna, perquè si no és així, pot omplir de menjar una habitació. En el seu interior, per descomptat, guarda els cucs i a més, perquè es mantinguin vius i frescos, s'alimenta de la punta davantera. D'aquesta manera, les gusanas de cuc queden vives i impossibles d'escapar quan el talp les necessita.
L'estiu i la tardor no són els millors temps per a trobar cucs, ja que fugen de terra i es troben en profunditat. Per això, la disponibilitat de menjar serà menor per al talp i no es creixerà en aquestes dates. L'equiparació es produeix per tant entre hivern i maig. En aquest període poden tenir una o dues crescudes i després de 4 setmanes de gestació, la femella es posa de part entre 2 i 7 fills. Les cries són sense pèls i cegues en néixer i triguen 3 setmanes a obrir-se els ulls per a deixar els 5 crebants i alguna cosa més perquè cada nen pugui seguir el seu camí. La maduresa sexual arriba amb un any i la supervivència és de 3 a 4 anys.
Encara que és difícil de veure, detectar a aquest gran caçador és molt fàcil. En les galeries que fabrica, la majoria de les vegades treu la terra a l'exterior deixant a la vista “piles de talp”. De cara a ells, podem comprovar com és el complex sistema de galeria interior. Una galeria senzilla, d'uns 40-50 m de longitud i 150 m d'altura. En el subsòl i comunicats per túnels també poden existir niu, habitació i rebost. La grandària dels orificis pot ajudar a diferenciar galeries de talp, satain, rates i altres espècies animals. Els orificis del talp comú són gairebé rodons i d'uns 4 cm de diàmetre. Aquests forats i piles de terra fan que els pagesos no s'enamorin massa del talp.
Quant a la distribució, podríem trobar-la en tota Europa continental, excepte a Escandinàvia, Irlanda i Islàndia. Tampoc apareix en algunes illes i territoris d'Europa del Sud, ocupant únicament el nord-est de la península ibèrica.
A Euskal Herria és comú en la zona humida i més pobra en el sud. En aquesta última apareix en els llocs més frescos i humits. L'altura no té molta influència i podem trobar-nos a 2.000 metres del nivell de la mar.
Espècie: Talpa europaea |
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
