Associacions i Germanors de Donants de Sang
Hem pogut confirmar el que s'ha dit en la introducció en parlar amb Sabin Urcelay, vicepresident de l'Associació de Donants de Sang de Guipúscoa. I com a nosaltres aquest tema ens ha causat curiositat, ens ha ocorregut reflectir-lo en la revista.
Donants de sang…
Abans de res hem d'aclarir el mateix títol: Associacions i Germanors de Donants de Sang. Referent a això, les Germanors són associacions afectades per l'INSALUD i la resta són associacions. A més, totes les Germanors van sorgir per a donar resposta a les necessitats de sang d'un gran hospital, i entre les Institucions es poden trobar dos tipus: les creades per a donar resposta a les necessitats d'un gran hospital i les creades per a donar resposta a un territori. Els que estaven en Araba i Bizkaia han estat creats entorn dels principals hospitals de la zona, mentre que els de Guipúscoa i Navarra han estat creats per a donar resposta al territori. Si ens fixem en els noms, de seguida ens adonarem del tipus: “Germanor” de Donants de Sang de “Txagorritxu” i “Associació de Donants de Sang de Guipúscoa”.
La majoria d'ells van partir en la dècada dels 60, sent el de Navarra el país pioner. En breu realitzarà un recorregut de 50 anys. Només 50 anys? Algú pot preguntar. Sí, encara que sigui el que més temps porta, 50 anys. Com s'obtenia llavors la sang necessària per a les primeres transfusions? Com es desembolicaven? Encara que en alguna ocasió teníem respostes a aquestes preguntes, el Dr. Sabin Urcelay ens va recordar: “Abans de formar les Associacions i Germanors es comprava sang. Als quals donaven sang se'ls pagava i als quals tenien diners per a comprar se'ls pagava…”
Amb l'objectiu de donar resposta a aquesta injustícia i desmuntar el negoci de l'or vermell imprescindible per a viure. “En el cas de Guipúscoa –diu el senyor Urcelay–, les dones d'Acció Catòlica van ser les que van començar a donar sang gratis en 1964. Després d'aquesta iniciativa va sorgir l'Associació al maig de 1965. Per descomptat, ha tingut les seves peripècies, però avui podem dir que estem fermes.”
Cada territori d'Euskal Herria ha anat a fer el seu propi banc de sang i afortunadament la col·laboració entre tots dos és molt bona. A Navarra i Guipúscoa han comptat des de la seva fundació amb un banc de sang propi i des d'allí s'han satisfet els hospitals i clíniques d'aquests territoris. Les tres existents en Bizkaia s'han unit i ja han constituït el Banc de Sang de Bizkaia. A Àlaba es troben en fase d'associació i constitució. “Tenir un en cada territori facilita el treball i, a més, en coordinar-se millor, no fem que s'esgoti a qui vol donar sang. La nostra missió no és competir entre nosaltres, sinó respondre a les necessitats de sang. Això ho tenim molt clar.”, ens ha dit el nostre interlocutor.
Gràcies a la col·laboració
Per als donants habituals, el que s'explica a continuació serà bastant conegut, però si no ho has fet mai, sàpiga com pot fer aquest primer pas: cada tres mesos, els professionals que treballen referent a això s'acostaran al teu poble o barri, normalment un metge i quatre infermeres, i és possible que algun dels teus coneguts es trobi en labors organitzatives. Aquests són els voluntaris de l'Associació de Donants Edol. Gràcies a ells, i per descomptat als donants, l'Associació es manté sana.
Quan li preguntem pels passos previs a la donació, el Dr. Urcelay ens va explicar: “Abans de donar la sang cal tenir dues coses clares: la primera, que es tendeix a cuidar la salut de qui dóna i la segona, la de qui la presa. Per a això, abans de res, el metge li farà una sèrie de preguntes per a completar la seva història mèdica. Després del primer pas, es pren la tensió i a continuació s'analitza si té anèmia. Si tot està bé es podrà donar sang i acudirà a la sala habilitada per a això. Després de la seva aplicació, podrà prendre un tentempié (que sol ser convenient) per a recuperar forces i tornar gairebé immediatament a les seves tasques habituals.”
“Tot això, per descomptat –diu el senyor Sabin Urcelay–, es pot organitzar gràcies als 400 voluntaris que tenim en l'associació. Ells són els encarregats de la infraestructura i de cridar als donants, així com d'obtenir i preparar els aliments i begudes del maluc que s'ofereix en aquesta. A Guipúscoa comptem amb 65 grups o delegacions coordinades capaces d'autofinançar-se. Aprofito aquesta ocasió per a agrair a totes les persones que han col·laborat (carnisseries, forners, botigues, etc.) perquè això succeeixi.
”La ruta de l'or vermell
Si tens ganes de mirar la bossa mentre dónes sang, t'adonaràs que en lloc de tenir una sola bossa, hi ha tres bosses lligades. Per què? Nosaltres traslladem la mateixa preocupació al nostre interlocutor. La resposta és: “En cada resultat es recullen 450 cm³ de sang i s'emplenen altres dos recipients de mostra per a la seva posterior anàlisi. Si les anàlisis estan bé, es procedirà a repartir la sang recollida en tres fraccions. La centrifugació de la primera bossa separarà els glòbuls vermells, deixant els glòbuls vermells en la primera bossa i la resta en la segona. A continuació se centrifugarà la segona bossa i en aquesta ocasió se separaran el plasma i les plaquetes.”
Quan li preguntem per la durada dels elements de cada resultat, ens va contestar: “Els glòbuls vermells tenen una durada de 35 dies, les plaquetes de 5 dies i el plasma, davant la possible congelació, d'un any. Portem un control exhaustiu de tot això i tractem de no acostar-se als límits. En el cas del plasma, per exemple, encara que té una durada d'un any, als 6 mesos l'enviem a la indústria per a treure d'ella els derivats necessaris.”
Necessitats de sang
Les necessitats de sang varien d'un territori a un altre i d'any en any. No obstant això, segons el Sr. Sabin Urcelay, “a Guipúscoa es necessiten uns 32.000 resultats al llarg de l'any, que normalment es cobreixen amb els 20.000 donants de sang existents. També cal dir que si estem bé cada any es necessiten 3.000 nous donants per a mantenir el nivell. De fet, cada any aproximadament un 10% es dóna de baixa, uns 3% per canvi d'habitatge, un altre 3% per complir 65 anys i la resta per diferents motius. Per tant, encara que es pugui dir que tenim la força suficient per a cobrir les necessitats de Guipúscoa, no es pot distreure. Si no, ja estem en el camí de baix.”
Mirant cap endavant
Per tant, no podem quedar-nos adormits si volem atendre la sol·licitud existent. Els membres de l'Associació de Donants de Sang estan treballant i han buscat nous companys. Enguany, per exemple, han aconseguit fer un buit en la planificació formativa del professorat. Entre els temes opcionals s'ha inclòs el tema “Resultats sanguinis” i Sabin Urcelay ens comenta que s'han apuntat entre 25 i 30 persones. Volen aprofitar aquest esforç i acostar al professorat que els acompanyarà en les seves xerrades de sensibilització.
Els avanços no es limiten a la formació del voluntariat. Hi ha altres avanços tècnics que estan donant lloc a innovacions constants. Exemple d'això és l'afèresi. “L'afèresi és un sistema –diu el nostre interlocutor– que s'utilitza per a extreure un dels tres elements que s'obtenen per la via tradicional. La sang que s'extreu és absorbida per una màquina que aïlla l'element que li hem donat l'ordre d'obtenir-la una vegada centrifugada i ho bossa, retornant la resta a les venes. Aquest sistema s'utilitza per a l'obtenció de plaquetes i plasma, no per a l'obtenció de glòbuls vermells, ja que és la via més senzilla per a l'obtenció de glòbuls vermells.”
Tu tens l'última paraula
Intencions, desitjos, desitjos, objectius... Tots són necessaris i sense ells no es pot fer res. Però en tots ells els donants són els més necessaris, ja que no es pot fer res sense or vermell.
Després de llegir tot això, si encara tens algun dubte, pots continuar llegint i dirigir-te a l'Associació o Germanor de Donants pròxima a tu i preguntar-nos sense reserves. Estan pendents de resposta i informació. Animo i recorda, donar sang és donar vida.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
