Incidència normal de malalties Od en 1989
Segons el Butlletí Epidemiològic Setmanal del Ministeri de Sanitat i Consum, el nombre de malalties de declaració obligatòria (ODS) en 1989 es va mantenir dins del que pot considerar-se com a incidència normal. Tres van ser les malalties que van superar la barrera de la normalitat: pneumònia, varicel·la i parotiditis.
Infeccions intestinals
En el grup de malalties infeccioses intestinals no hi ha canvis significatius respecte a les xifres de l'any passat, sinó de fixesa. En el cas de les febre tifoidal i paratifoidea, no obstant això, hi ha hagut un lleuger augment (6,02% de mitjana) en la majoria de les Comunitats Autònomes. L'excepció va ser Cantàbria, amb un descens del 75%. També la disenteria, en els anys 1987 i 1988, a un notable descens, va créixer lleugerament en 1989 (6,65%), especialment en Estremadura. Per part seva, les toxiinfeccions alimentàries no van experimentar cap canvi respecte a 1988, aconseguint-se els 44.954 casos anuals.
Infeccions respiratòries
El nombre d'infeccions respiratòries agudes declarades al llarg de l'any va ser de 14.055.850, la qual cosa suposa un descens del 5% respecte a les xifres de 1988. Quant a la grip, els casos declarats (3.544.299) van disminuir un 23% respecte a l'any anterior. Els casos de pneumònia han anat en augment fins a 1988, però en 1989 han sofert un descens del 12,47%. El mateix li ocorre a la tuberculosi, que a partir de 1987 està descendint.
Malalties exantemàtiques
L'any 1989 va ser un any epidèmic per al xarampió, amb gairebé 33.000 casos declarats. No obstant això, en 1986, l'any epidèmic anterior, la declaració va ser molt més alta (220.109 casos). Si bé la rubèola descendeix, s'han declarat 2.972 casos més que en 1988. La varicel·la va creixent any rere any des dels anys 70 fins a arribar als 512.426 casos en 1989, mentre la demanda descendeix per tercer any consecutiu.
Zoonosi
D'aquests ODG, només la febre exantemàtica mediterrània va sofrir un auge en 1989 (98 casos més que l'any passat); especialment a Balears, Castella-la Manxa, Estremadura i La Rioja. El carboncle (137 casos), la brucel·losi (4.217) i la hidafidosis (620 casos) descendeixen, encara que no de manera significativa, però sí de manera que es manté la tendència.
Malalties de transmissió sexual (TSE)
En contra del que es podia imaginar, el Butlletí assenyala que alguns TSE (com la sífilis o la infecció gonocócica) mostren una tendència clarament decreixent en l'últim quinquenni. Els casos de l'any 1989 (1.809 i 18.348 respectivament) mostren aquest descens. Melilla és l'única que ha augmentat la taxa de sífilis.
Uns altres
Els 1.636 casos d'infecció meningocòccica declarada superen les xifres de 1988, encara que es mantenen per sota de les taxes registrades al començament del quinquenni.
Segons el Centre Nacional d'Epidemiologia, les declaracions d'hepatitis mostren una tendència descendent des de 1986, i en aquest sentit, els 23.051 casos declarats en 1989 representen un descens del 8,79% respecte als de 1988.
El mateix ocorre amb la febre reumàtica (3.533 casos en 1989), que ha descendit en totes les comunitats autònomes excepte a Astúries (15,57%). En 1989 es van declarar 80.527 casos i 33.212 casos, respectivament, en tractar-se d'un any epidèmic per a la parotiditis i la cúpula.
Entre els ODG de baixa incidència, l'any va ser sense declarar cap cas difteri. Però segons el parer dels epidemiòlegs no cal pensar que aquesta malaltia hagi estat eliminada, ni molt menys. Cal destacar, d'altra banda, la important disminució de l'oftalmos neonatal i dels casos de sèpsia medieval, així com l'absència de casos de traquoma. Els casos de tètanus (aparentment menys de prou) van ser 56 més. Només es van declarar tres casos de còlera: un declarat a Salamanca (i portat de Turquia) i altres dos a Sevilla.
Finalment, en 1989 es va donar per desapareguda la ràbia, el tifus exantemàtic, la febre recurrent pels polls, el bufat i la febre groga (per sempre?) esmentar.
FONT: Malalties de declaració obligatòria. Centre Nacional d'Epidemiologia. Població utilitzada: Projeccions calculades pel Ministeri de Sanitat i Consum.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
