Telègraf de Morse: Invent enviat per Déu
Nouvingut dels Estats Units a Londres, el jove Morse va escriure una carta a la seva mare. La carta deia aproximadament: “Volguda Amatxu, m'agradaria que sabessis que he arribat bé, però entre nosaltres hi ha 3.000 milles i passaran diverses setmanes abans que ho sàpigues”.
Mors tenia 20 anys quan va escriure aquestes paraules i tal vegada en aquest moment li va sorgir el desig d'enviar les paraules penjades en l'aire en lloc d'amb vaixell. En qualsevol cas, en les cartes escrites uns 30 anys després, no hauria de mostrar aquest descontentament. Per a llavors ja havia inventat el telègraf. Va ser el mateix Morse el que en 1844 telegraficó el primer missatge enviat per cable.
Inventor que pintava retrats
F. Samuel B. Morse va néixer en Xarleston, en l'estat nord-americà de Massachussets. Va cursar els seus estudis en la Universitat Yale. Allí va estudiar electricitat entre altres temes. Però en aquella època, encara que els seus pares estaven en contra, la qual cosa més els agradava era pintar. Al final, quan va acabar els estudis universitaris, els seus pares li van enviar a Londres per a aprendre a pintar. En 1815 torna als Estats Units i per a guanyar-se la vida es dedica a pintar petits retrats. Cap a 1825 era un gran retratista a Nova York. En aquella època, encara que tenia pocs diners en la butxaca, era amic dels personatges més importants i intel·lectuals de la ciutat.
En 1832, després d'un viatge a Europa, Ampère va descobrir els resultats de les seves recerques sobre l'electromagnetisme. I sembla que la idea del telègraf es va tirar de la conversa d'aquell vaixell. Segurament ja havia realitzat el primer esborrany del telègraf per a 1835. No obstant això, pintava la major part del temps, ensenyava l'art i el dedicava a la política. Cap a 1837, no obstant això, es va centrar en la invenció.
Aquest any va sol·licitar la patent del Telègraf Electromagnètic Americà. Per a 1838 va inventar un codi de punts i guions. En 1843, amb la col·laboració d'un congressista, va aconseguir presentar i aprovar un projecte de llei. Segons la decisió adoptada en el congrés, 30.000 dòlars es destinarien a construir una línia telegràfica entre Washington i Baltimore. I ho van fer. Per a 1844 s'havia construït una línia de 60 quilòmetres. El 24 de maig del mateix any, el propi Mors va enviar el primer missatge: “Què ens ha enviat Déu?”. A partir de llavors, Mors va viure anys plens de diners i glòria. En 1871, en un acte públic, es va asseure davant una taula de telegrafistas i va enviar la seva última salutació. Va morir en 1872.
Electroimants atrets per missatges
La base del telègraf de Morse és molt senzilla. Mitjançant cables recolzats en pals es col·loca un circuit elèctric tancat entre dues estacions telegràfiques. Per a això n'hi ha prou amb col·locar un únic cable, ja que totes dues estacions es poden connectar al sòl. D'altra banda, per a tancar i ampliar el circuit, en cada estació existeix un interruptor d'una sola tecla. A més, existeix un aparell que treballa com a receptor. Aquest receptor té un electroimant i l'electroimant té una agulla en un extrem. Finalment, hi ha una cinta de paper que gira lentament mitjançant un mecanisme de rellotge. Per a l'enviament de missatges d'una estació a una altra s'envien polsos elèctrics basats en el codi Morse a través del cable.
En prémer la tecla de l'interruptor d'una estació i tancar el circuit, el corrent elèctric que circula pel cable atreu un extrem de l'electroimant de l'altra estació i l'agulla situada a l'altre costat colpeja contra la cinta de paper. En prémer la tecla durant un curt període de temps, l'agulla marca un punt en el paper; si la trepitgem durant més temps marca una ratlla. Combinant punts i línies, Mors va inventar l'alfabet que porta el seu nom. Més tard, en 1856, es va inventar la tecla de so. A través d'aquest sistema, els telegrafistas podien escoltar les tecles “el que s'ha dit” i escriure el missatge directament sobre el paper.
Codi Morse
Però el sistema ideat per Mors va haver de superar un problema res més arribar a Europa. De fet, la majoria de les llengües d'aquesta part de l'Atlàntic utilitzen signes diacrítics (accentuacions, dièresis, etc.). ). Per això, en una conferència de Nacions Europees de 1851 es va inventar l'anomenat Codi Morse Internacional o Codi Continental Morse.
Malgrat els codis, el telègraf va provocar diversos canvis en el segle XIX. En la societat del segle XX. Per exemple, moltes dones van començar a treballar com telegrafistas, la qual cosa els va permetre treballar dignament fora de casa. A més, entorn del telègraf es va crear una subcultura especial, similar a la que s'està produint actualment a l'entorn d'Internet.
XIX. A partir de finals del segle XX, no obstant això, va començar a afeblir-se l'èxit del telègraf de Morse. Li van seguir els telèfons, teletips i altres, quedant exclòs el telègraf inicial. No obstant això, el codi Morse va sobreviure gràcies al radiotelégrafo sense cables. Des de llavors, la mar ha estat el lloc on més s'ha utilitzat el codi Morse. Però en la mar també han prevalgut les ràdios i els satèl·lits, per la qual cosa a partir d'ara la vida del codi Morse quedarà totalment en mans dels radioaficionats.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
