Plantes transgèniques dominen els camps
els Estats Units és el país que més plantes transgèniques produeix en el món. Allí és on més ha crescut en l'últim any, amb 54,6 milions d'hectàrees plantades, 4,8 milions d'hectàrees més que l'any anterior. Sobretot han plantat blat de moro transgènic.
A Sud-amèrica, el Brasil és el líder del creixement. En 2006 la superfície ocupada pels transgènics ha estat un 22% superior a la de l'any anterior, principalment la soia i el cotó transgènics.
A Àsia destaca l'Índia. És precisament en aquest país on s'ha produït el major creixement respecte a l'any anterior, havent plantat un 192% més de superfície, principalment amb cotó transgènic. La plantació de 3,8 milions d'hectàrees de cotó transgènic ha convertit a l'Índia en el cinquè major productor mundial.
A Àfrica l'agricultura transgènica també ha crescut de manera espectacular. A la República de Sud-àfrica és on s'ha produït el major creixement, i en el conjunt del continent, la superfície plantada amb transgènics s'ha triplicat d'any en any. Aquest increment es deu principalment a dues varietats de blat de moro, el blat de moro groc Bt, utilitzat per al pasturatge de bestiar, i el blat de moro blanc Bt, utilitzat per la població com a aliment.
També a Europa
El blat de moro Bt és l'estrella de les plantes transgèniques, també a Europa. Aquest blat de moro transgènic conté un gen del bacteri Bacillus thuringensis. Aquest gen produeix una proteïna contra un dels insectes que danyen el blat de moro, convertint-lo en un blat de moro resistent als insectes que destrueixen les collites. Doncs bé, amb aquest blat de moro han plantat a Espanya un 0,8% més que l'any anterior.
Espanya està al capdavant dels productors europeus de transgènics. És el novè any de la plantació de transgènics i gairebé tot es realitza a Catalunya i Aragó. De fet, en aquestes dues comunitats està molt estesa l'existència d'un forat que destrueix el blat de moro. La varietat transgènica ha permès que els agricultors hagin incrementat els seus beneficis bruts per blat de moro en un 12%, segons dades de l'IPTS (Institut de Prospectiva i Recerques Tecnològiques), que forma part del Centre de Recerca de la Unió Europea.
No obstant això, Romania ha estat el país europeu que més transgènics ha conreat. En 2006 van plantar 115.000 hectàrees (aproximadament el doble que a Espanya). En concret, es van plantar diverses varietats de soia resistents als herbicides. No obstant això, enguany, coincidint amb la seva entrada a la Unió Europea, ha deixat de produir soia transgènica. Per a l'associació ISAAA, la decisió ha estat lamentable.
No obstant això, d'altra banda, tenen motius de satisfacció. Per exemple, a França van romandre quatre anys sense conrear transgènics, i ara tenen el seu segon any de producció. Està lluny d'Espanya (5.000 hectàrees en total), però està experimentant un fort creixement.
En menor mesura la resta de productors europeus: 1.290 hectàrees a la República Txeca, gairebé la mateixa a Portugal, 950 hectàrees a Alemanya i només 30 hectàrees a Eslovàquia. La primera vegada que s'han plantat transgènics a Eslovàquia és que, encara que sigui poc, s'espera que d'ara endavant es plantin més.
Imparable
A més de Romania, els transgènics han retrocedit en altres llocs, encara que no del tot. Per exemple, Austràlia és un dels pioners de l'agricultura transgènica, però en 2006 la collita del cotó transgènic ha estat menor que en anys anteriors, a causa de la gran sequera. No obstant això, el 90% de les plantes produïdes en aquest país han estat transgèniques.
A Mèxic la collita de cotó transgènic ha disminuït un terç, però ha estat degut a problemes normatius. A més, la superfície de soia transgènica ha augmentat, per la qual cosa finalment la reculada ha estat menor.
Segons l'organització ISAAA, l'agricultura transgènica ha crescut més ràpid que qualsevol altra tecnologia agrícola. Segons ells, en el període 1996-2006, l'àrea ocupada pels transgènics s'ha multiplicat per 60. A més, per primera vegada més de 10 milions d'agricultors han plantat transgènics, enfront dels 8,5 milions d'agricultors en 2005 i els 10,3 milions en 2006.
Els ISAAA també han fet previsions i han calculat que per a 2015 més de 20 milions d'agricultors plantaran 200 milions d'hectàrees. Tots ells amb plantes transgèniques, per descomptat. La tendència és que el creixement es produeixi principalment de la mà dels petits agricultors i als països en desenvolupament. Així, l'any passat la producció de transgènics va augmentar un 21% als països en desenvolupament i un 9% als països desenvolupats.
Cal veure si encertaran o no amb les previsions, però cal reconèixer, a simple vista, que la difusió dels transgènics sembla imparable per les dades i la tendència.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
