Hasiera »   Erreportajeak »   Itsasoa ez dago bare

La mar no està tranquil

• Zabaldu:
• Twitter
• Facebook
• Emaila

Cal retrocedir molt en la memòria col·lectiva per a recordar moviments similars. Els actes han estat espectaculars i han comptat amb la participació de nombroses persones. Alguns portaven el símbol de l'ecologia i uns altres el del sentit humà. Amb l'objectiu de frenar les explosions nuclears anunciades per França en l'atol·ló Mururoa, hem estat a temps de ressuscitar les èpoques daurades de l'ecologisme. Malgrat les explosions, els Gerlaris de l'Arc de Sant Martí han guanyat la batalla de l'estiu. No obstant això, estem en l'inici de la guerra.

Mururo és un atol·ló de la Polinèsia francesa. Segons la campanya publicitària duta a terme per Greenpeace, “en aquests territoris llunyans es concentren les activitats més salvatges de l'ésser humà”. De fet, en 1966 el Govern francès va posar els seus ulls en el centre de l'arxipèlag anomenat Tuamotu, i va triar un espectacular atol·ló de 20 quilòmetres per a realitzar els assajos nuclears. Després s'han realitzat 139 explosions en el cel net al principi i en el subsòl al final. Des de 1988, a més d'en Mururo, a l'illa de Fangataufa s'han realitzat nombroses sessions nuclears, segons dades de Greenpeace, entorn de 15.

Explosions nuclears

Mururo era una estructura plena de forats per a 1980. Semblava un formatge gruyére. I és que si bé des de 1963 està totalment prohibit realitzar voladures de cel clar, França no ha pres en consideració la decisió aprovada per la resta d'Estats. Fins a 1991 no es va reunir aquest acord.

Des de llavors s'han realitzat assajos subterranis. El primer pas és condicionar el lloc on es realitzarà l'explosió. L'obertura d'un forat de 2 metres de diàmetre i 1 km de longitud ocupa una durada de 6 setmanes. La bomba baixa pel forat i després es cobreix de ciment. És aquí on es realitzarà l'explosió res més prémer el botó vermell. En el fons l'energia es desprèn, la qual cosa provoca el total vitrificació de la pedra circumdant. Aquesta estructura de vidre assegura que no surtin radiacions pel subsòl, però en la pràctica està confirmada que sempre es produeixen ombres. El debat sobre les explosions de Mururo se centra, per tant, a determinar la importància d'aquestes ombres.

A més, la violència de l'explosió deixa l'estructura de l'arxipèlag en un tremolor. En la capital de la Raratoga de les illes Cook està instal·lat el sismògraf que mesura els sacsejats sísmics de tota la comarca a 200 metres de profunditat. A més, un mòdem connecta al sismògraf de les Illes Cook amb l'Observatori Central de Nova Zelanda, avisant als geòlegs de la zona com as produeixi qualsevol sacsejada.

Medi Ambient

Poques dades oficials sobre l'estat del medi ambient en la polinèsia francesa. En aquest aspecte, el govern francès tendeix a degotar informació i resulta difícil distingir entre el que s'ha dit i la veritat. Segons la versió oficial, les explosions nuclears no poden danyar el medi ambient perquè les mesures de seguretat impedeixen qualsevol tipus d'ombra. No obstant això, els pescadors que coneixen bé els secrets de l'atol·ló no són de la mateixa manera. Mururo i Fangataufa són estructures coralinas permeables amb base basàltica. Aquestes estructures han superat per complet el nombre de radiacions alliberades actualment per l'avaria de Chernobil.

L'equilibri geològic està a punt de trencar-se, com va advertir el geòleg francès Haroun Tazieff en 1881. En 1987, Jacques Cousteau va descobrir una gran quantitat de radioisòtops de mitja durada al voltant del llac de Mururoa i es van mostrar en imatges els canvis que s'estaven produint en l'estructura de l'atol·ló. En el reportatge sobre l'inici de l'envelliment de l'atol·ló, Cousteau va anunciar la necessitat de realitzar explosions en Fangataufa a causa d'aquesta degradació. El govern francès va confirmar que en 1988 es produirien explosions més fortes en Fangataufa.

Explotant la salut

Fins avui no s'ha realitzat cap estudi epidemiològic sobre la població de la Polinèsia francesa. Els resultats dels estudis realitzats sobre la salut dels treballadors que van participar en les explosions nuclears que s'han dut a terme en la mateixa continuen sent confidencials, encara que amb freqüència s'han sol·licitat. Els organismes sanitaris són acusats que la població vol ocultar una cosa greu. Solen respondre que no han de donar a conèixer les dades. L'ambient no facilita l'estudi dels danys produïts per les explosions, per la qual cosa l'única font és el testimoniatge directe dels habitants de les illes. Segons dades publicades recentment per Greenpeace, la situació provocada per les explosions pot ser més greu del que se'ns ha dit oficialment.

Quan se'ls ha preguntat un a un, els habitants de Mururo no han dubtat: Des del moment en què França va començar a realitzar explosions nuclears, l'estat de salut dels ciutadans ha empitjorat. Des de 1975 s'ha produït un augment desproporcionat de la població amb càncer, de la població que sofreix malformacions congènites o de l'aparició de malalties fins llavors desconegudes. Des de llavors, el Govern francès ha reconegut l'explosió de 130 caps nuclears. Els que realment han explotat són, per tant, molt més.

Què hi ha darrere de les explosions?

“Les explicacions que ha donat França i les recerques que s'estan duent a terme sobre les explosions nuclears no coincideixen en absolut”. Així parla Christopher Paine, membre de la Comissió d'Explotació de Recursos Naturals. Segons dades publicades per la revista New Scientist, durant els últims mesos els membres de l'organització han realitzat nombrosos viatges. Encara que no han aconseguit frenar les explosions nuclears, han pogut obtenir informació de primera mà sobre la veritable raó d'aquestes proves. A pesar que el govern francès no l'ha reconegut oficialment, han denunciat que les explosions les utilitzaran per a posar en marxa la pròxima generació d'armes nuclears. “França ha fet un gran esforç en aquesta línia d'estudi”, assenyalava Paine.

Segons això, darrere de les noves explosions es pretén utilitzar caps nuclears molt més potents que les actuals. No obstant això, l'Institut Francès d'Energia Nuclear considera que el fons de les sessions és millorar les armes existents. Aquest programa de simulació és part del projecte general denominat PALE.

Dins d'aquest programa està previst, entre altres, el gegant làser que s'instal·larà a Bordeus en 2003. Sabem que aquest tipus de làsers poden utilitzar-se en explosions termonuclears per a optimitzar el comportament dels caps nuclears i que, segons les males purins, serà l'ús més important de Bordeus. El làser provocarà una explosió d'hidrogen i accelerarà la fusió dels nuclis, i analitzant els resultats, resultarà més fàcil i eficaç crear models sobre explosions nuclears.

Del model a les sessions reals només hi ha un petit pas. Amb la mateixa simulació, s'accelerarà també el disseny dels nous caps nuclears dels míssils aire-terra i les que s'instal·laran en els bussejadors Triomphant a partir de l'any 2000.

Acord per a la No Proliferació d'Armes Nuclears (AEUA) El conveni va entrar en vigor en 1970. L'acord va reconèixer en 1967 als cinc estats propietaris d'armes nuclears: els EUA, Unió Soviètica de l'època, França, Regne Unit i la Xina. Des de la seva aprovació, 165 Estats s'han adherit a l'Acord. L'acord adoptat per aquests Estats preveu una sèrie d'obligacions per a limitar la producció d'armes nuclears. Els cinc Estats propietaris d'armes nuclears no fomentaran la transferència de tecnologia en aquells Estats que no disposin d'armes nuclears. Els Estats sense armes nuclears no rebran tecnologia ni produiran armes nuclears. Així mateix, aprovaran el programa d'anàlisi que gestionarà l'Organització Internacional d'Energia Atòmica. Les Organitzacions Internacionals garantiran que l'ús de l'energia nuclear es destini a finalitats pacífiques. Tots els Estats es comprometen a reduir l'armero nuclear i a promoure el desarmament. L'AEUA es renovarà cada cinc anys. Per a això se celebrarà una Conferència Internacional en la qual totes les decisions preses en la mateixa hauran de comptar amb el vistiplau de la majoria.