Missió Interstellar probe
Les dades que avui ens envien els espais Pioneer i Voyager són la primera informació directa que rebem sobre l'exterior de l'heliosfera. Es tracta, per tant, d'una informació de gran importància, però que no pot ser utilitzada en la realització de l'estudi per a tractar algunes conclusions d'interès. Com veurem de seguida, el problema en aquesta zona exterior de l'heliosfera (Pioneer 10, per exemple, 47 O. A està) es tracta de la temporada d'immersió que han hagut de passar.
De les dades de raigs còsmics que ens han enviat en els últims 17 anys es dedueix que la seva intensitat augmenta en funció de la distància, entre un 2 i un 4% per unitat astronòmica. És a dir, la intensitat dels raigs a 47 O.A. és aproximadament 2,5 vegades la intensitat de la Terra. Però des del llançament dels quatre espais la intensitat dels raigs còsmics en la Terra ha variat molt a causa de l'activitat del Sol.
Per això, és difícil distingir la dependència exacta de la distància en la pujada d'aquesta intensitat. El camí per a superar el problema és evident. La durada del viatge de la sonda, que realitzaria mesuraments reals de variació dels raigs còsmics, hauria de ser curta en comparació amb el cicle d'11 anys d'activitat solar, per a reduir en la mesura que sigui possible la distorsió que constitueix aquesta variable.
Els científics que s'ocupen d'aquest tema ja han proposat una missió que compliria amb aquesta particularitat. El projecte ha estat batejat com Interstellar Probe. El pla de vol seria el següent: la nau espacial es dirigiria cap al primer Júpiter, utilitzant la força de gravetat d'aquest planeta per a canviar la seva trajectòria cap al Sol. Gràcies a l'alta velocitat aconseguida, el vaixell podria passar a dos milions de quilòmetres del Sol (unes tres vegades el seu radi). En el punt de mínima distància s'encendria un altre motor perquè la velocitat sigui encara major. La velocitat de fuita així obtinguda seria suficient per a aconseguir l'òrbita de Neptú durant dos anys.
El viatge no és bapatí, com hauria de ser teòricament, però podem considerar que aquest temps de durada és curt si tenim en compte que el Voyager 2 va trigar dotze anys a acostar-se a Neptú. Continuant amb els càlculs, l'Interstellar Probe se situaria a 140 O.A. durant uns sis anys, és a dir, en un semiciclo d'activitat del Sol. Segons les dades que presentàvem en el número anterior, per a llavors l'heliopausa i l'ona de xoc estaria a punt de creuar-se. A més de l'estudi radial de l'heliosfera, seria possible realitzar un estudi comparatiu utilitzant dades enviades per Voyager des d'altres llocs que encara podrien travessar l'heliosfera.
La necessitat d'aquesta missió no es basa únicament en l'estudi de l'heliosfera. El segon objectiu fonamental seria, lògicament, l'estudi de l'espai interestel·lar anés de la influència del Sol. A més, sembla que les estructures tipus magnetosfera són bastant comunes al llarg de l'univers. A més de conèixer-se en el Sol i en tots els planetes, s'han trobat en algunes pulredes i galàxies actives. Per tant, el conjunt de coneixements que es puguin aconseguir ajudaria molt a comprendre aquestes estructures.
La missió Interstellar Probe podria estar a prop per a l'any 2000, però, com hem dit moltes vegades, tots aquests projectes depenen en molts casos d'una altra mena de raons més coordinadores que d'objectius purament científics, i encara no s'ha donat cap precisió. Si no es dugués a terme el projecte Interstellar Probe, el Voyager 1 seria l'única possibilitat d'acostar-se als resultats dels problemes plantejats.
EFEMÈRIDESSOL: El 22 de desembre entra en CAPRICORN a les 3 hores i 6 minuts (UT): SOLSTICI. Comença l'hivern. LLUNA: QUART MINVANT LLUNA CREIXENT 9 de Diciembre17an2531.PLANETES
|
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
