Senyoriu de Ribera
Fallopia japonica és originària del Japó, Corea i la Xina. Va començar a emprar-se a Gran Bretanya en 1985 com a planta ornamental i des d'allí es va estendre al nord i centre d'Europa i a Amèrica del Nord. La IUCN (International Union for Conservation of Nature) ha classificat a les cent espècies exòtiques invasores més doloroses del món com una de les vint espècies exòtiques més invasores d'Espanya (GEIB-Grup Especialitzat en Invasions Biològiques). F. japonica agrada pel seu clima humit, pels seus freds i pels seus estius plujosos. Per això, a Espanya, només és un problema seriós en el vessant cantàbric.
La fallopía es propaga molt ràpidament. De fet, les parts més petites de la planta també poden ser l'inici d'una nova planta. Els experts creuen que l'expansió va començar per una sola planta. De les seves parts es van desenvolupar clons, tots del mateix sexe. Per tant, la planta no tenia capacitat de reproducció sexual.
A pesar que la reproducció asexual era tan senzilla, al principi no va donar problemes. No obstant això, anys després, l'espècie Fallopia sachalinensis del mateix gènere va ser portada a Europa --tant plantes masculines com femenines-. Les dues espècies Fallopia es van hibridar i Fallopia japonica va aconseguir la capacitat de reproducció sexual. Des de llavors, l'extensió de l'espècie ha augmentat considerablement, ja que, en aconseguir la reproducció sexual, la variabilitat genètica de l'espècie ha augmentat, la qual cosa ha reforçat l'espècie.
Àmplia difusió
F. japonica es pot trobar en tots els principals rius de l'Europa central. Li agraden els llocs humits i freds. Es localitza principalment en la CAPV, Bizkaia i Guipúscoa, en els rius Ibaizabal, Gobelas, Degui, Urola i Oria. I, en menor mesura, en els rius Cadagua i Nervión també s'està estenent molt ràpidament.
Genera poblacions molt denses en els marges dels rius. Les branques i fulles formen una densa xarxa que fa que tot el que està per sota de les plantes quedi a l'ombra. Això impedeix el creixement d'altres espècies, ja que les plantes joves emergents no reben llum. Encara que a l'hivern la part aerea de la planta mor --el rizoma i l'arrel sobreviuen -, es podreixen molt lentament. Així, a pesar que en els mesos d'hivern no hi hagi vegetació, la capa de fullaraca queda molt gruixuda i sota ella no creix res. Per això, en zones on F. japonica està estabilitzada no creix cap espècie. D'aquesta forma s'evita la regeneració dels boscos naturals de les riberes.
Però hi ha qui dificulta el creixement de F. japonica: els arbres. F. japonica no agrada l'ombra i és difícil que surti on no rep llum solar. Per això, rares vegades creix sota els arbres.
Però, desgraciadament, en tots els marges del riu no hi ha suficients arbres per a evitar el creixement de Fallopia, i sempre troba un lloc on començar a expandir-se. Una vegada localitzat el lloc adequat, el seu creixement és molt ràpid --a la primavera s'han registrat creixements de 8 centímetres per dia- i aconsegueix altures de 2-3 metres.
El creixement i l'expansió d'aquesta planta no sols és espectacular en si mateixa, sinó que ha estat molt afavorida per l'acció humana, aprofitant totes les alteracions dels ecosistemes naturals. Amb la construcció d'esculleres i canalitzacions en els rius, Fallopia s'ha estabilitzat en tots els terrenys que han quedat sense vegetació. A Guipúscoa, a pesar que la pluja, el cabal dels rius, el tipus de terreny, etc., fan que els marges dels rius tinguin una capacitat de regeneració bastant elevada, si Fallopia descobreix algun terreny, es va acabar.
Treballs d'eliminació de fallopía
A la vista de l'expansió de F. japonica a Guipúscoa, la Diputació ha desenvolupat un pla en contra seva. Per a això han provat una primera experiència en el riu Urola (Azpeitia i Azkoitia). En aquesta experiència s'ha buscat el tractament més adequat.
Després d'analitzar diferents alternatives, s'ha optat per un tractament mixt, en el qual a més de tallar la planta, s'utilitza un tractament químic. Tenint en compte que han de treballar en els marges dels rius, s'ha triat un herbicida amb escassa incidència en el mitjà: el glifosato. La degradació del glifosato és molt ràpida i les normes d'ús d'herbicides no estableixen terminis de seguretat; el tractament d'un prat amb glifosato permet als animals menjar en el mateix dia.
Una vegada seleccionat l'herbicida, s'analitza l'aplicació: quina dosi és més efectiva, com s'aplica, en quina època... Després de realitzar diverses proves s'ha aplicat la següent metodologia: Al maig de 2008, quan les plantes van aconseguir una altura de 2-3 metres, van ser tallades. Entre juny i juliol la planta va tornar a aparèixer. En aquesta reaparició, quan les plantes tenien un metre d'altura, van ser tractades amb glifosato. A l'octubre, quan ningú ho esperava, van aparèixer de nou algunes plantes de Fallopia, aproximadament un terç de les plantes inicials. Per això, a mitjan octubre les plantes van ser tractades per segona vegada amb glifosato.
Per a finalitzar el tractament, a la fi de la tardor, quan desapareix la part aerea de la planta, es van plantar arbres. Aquests proporcionen ombra, per la qual cosa Fallopia no rep llum solar i es redueixen les probabilitats que torni a créixer.
Fisiologia vegetal auxiliar
Per a marcar els terminis d'aplicació de l'herbicida es van tenir en compte els moviments dels fluids de la planta. Quan la planta està creixent, els aliments es desplacen cap amunt en la planta --d'arrels a fulles -. Una vegada florida, no obstant això, els aliments comencen a recórrer el camí invers, ja que llavors comença el final del cicle vegetatiu de la planta. D'aquesta forma, la planta emmagatzema el major nombre possible d'aliments en les arrels perquè a l'any següent la planta torni a créixer. Si l'herbicida es llança mentre els aliments avancen cap avall, arriba més quantitat a les arrels i perjudica més la planta.
Aquesta primavera, coincidint amb la reaparició de les plantes, es veurà l'efectivitat del tractament. Si és efectiu, volen treballar en la resta dels rius de Guipúscoa. El primer any volen tractar amb duresa tots els exemplars de Fallopia japonica per a frenar al màxim la planta i en anys posteriors proposen fer repassos on sigui necessari. Encara que l'eliminació de Fallopía japonica es considera impossible, s'espera que el tractament els permeti controlar-la en la Diputació Foral de Guipúscoa.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
