Desenvolupament d'un sistema d'informació geogràfica per a la gestió de les zones verdes periurbanes de Vitòria-Gasteiz
Història dels Sistemes d'Informació Geogràfica
Atès que la descripció detallada i exhaustiva dels Sistemes d'Informació Geogràfica (i tenint en compte que l'objecte d'aquest treball no és aquest), aquí només es donaran algunes pinzellades d'aquesta mena d'aplicacions. La característica diferencial del GIS és la capacitat d'emmagatzemar, gestionar i, sobretot, analitzar informació espacial georreferenciada. La idea fonamental sobre la qual se sustenta aquesta capacitat és el caràcter dual de la informació geogràfica, ja que es pot dir que la informació geogràfica està composta per dues parts: la part cartogràfica, és a dir, els mapes formats per punts, línies i superfícies, i la part alfanumèrica, que és la formada per les dades associades a cada element cartogràfic, que d'alguna manera serà la llenya de la cartografia. Arribats a aquest punt, qui sap una mica d'informàtica, diria que els GIS són simples híbrids entre aplicacions tipus CAD i DBMS (sistemes de gestió de bases de dades), mentre que aquestes eines permeten integrar sota una mateixa perspectiva diferents tipus d'informació, com ara mapes cartogràfics, bases de dades alfanumèrics, fotografies, imatges de satèl·lit, estadístiques, gràfics, etc., i més important, tots ells són capaços de desenvolupar noves anàlisis complexes.
Aquesta anàlisi pot reportar nombrosos resultats. A Navarra, per exemple, el Departament d'Ordenació del Territori i Medi Ambient del seu Govern ha utilitzat un GIS per a definir les característiques dels vedats de caça existents en la Comunitat Foral i fixar a partir d'aquestes dades el nombre de caçadors que pot prendre cadascun d'ells. Per citar un altre exemple, el Centre d'Estudis Ambientals de Vitòria-Gasteiz, en col·laboració amb el Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament, ha definit les línies mestres del desplegament de la ciutat des de l'Est, Salburua, a través del SIM (Sistema d'Informació Ambiental).
No obstant això, avui dia els GIS, igual que la majoria de les noves aplicacions informàtiques, ofereixen una opció més interessant: a través de llenguatges de programació, l'usuari pot adaptar el programari al seu gust, adaptant l'eina informàtica a les seves necessitats concretes. En el projecte que es descriu en aquest article s'ha seguit aquest camí. En aquest cas, prenent com a base la versió en castellà del GIS ArcView, i utilitzant el seu llenguatge (Avenue) (Figura 1), aquest es planteja com a base per a la creació d'una aplicació informàtica que ajudi a gestionar les zones del cinturó verd de Vitòria-Gasteiz.
Zones del cinturó verd de Vitòria-Gasteiz
Les zones verdes gestionades pel Centre d'Estudis Ambientals (CEA) i previstes en aquest projecte són tres: Bosc d'Armentia, parc de Zabalgana i aiguamoll de Salburua (Figura 2). Encara que cada unitat té un caràcter específic, totes tenen característiques que des del punt de vista de la gestió poden considerar-se comunament.
El bosc d'Armentia és un mosaic extens de quejigales i pasturatges que s'estén per les faldilles dels Montes de Vitòria. El pas de bestiar i persones ha provocat que el bosc estigui reblert de centenars de pistes i senderes i que l'explotació fustera al llarg dels segles hagi degradat el quejigal. Armentia ha estat, des de sempre, un lloc important per a l'oci dels vitorians. Per a un millor ús de la zona, a partir de 1998 el CEA ha iniciat els treballs de condicionament del bosc mitjançant la construcció d'una zona d'acolliment amb taules, fonts i aparcaments en l'entrada d'Armentia, la reordenació de les senderes existents al llarg del bosc, la conversió en zona de vianants d'uns pocs, la preparació d'altres dues per als quals circulen amb bicicleta de muntanya i l'eliminació de la resta, així com la recuperació de la vegetació forestal d'algunes zones.
El procés que va donar origen al Parc de Zabalgana va ser totalment diferent. Les antigues pedreres de Zuatzu van ser construïdes sobre restes, l'adequació d'aquesta zona verda, que es va dur a terme a principis de la dècada, va modificar profundament l'estructura paisatgística de la zona. Com a conseqüència d'això, la distribució dels espais d'aquesta zona verda (boscos, pastures, llacs...) es deu a una planificació rigorosa de l'ésser humà.
Quant a l'Aiguamoll de Salburua, és el resultat de les labors de restauració del llac que es va assecar a principis de segle per a generar terres de cultiu. A mitjan 90 es va recuperar la denominada Laguna de Betoño. Les condicions ecològiques així creades van provocar el retorn de nombrosos ocells i espècies animals en general, sent aquesta zona un dels aiguamolls més importants d'Àlaba. En els pròxims anys, seguint un pla organitzat per l'Ayuntamiento1, aquesta zona verda tindrà una gran extensió i quedarà integrada en el desenvolupament de la ciutat en aquesta comarca.
Sent tan diferents, la integració d'aquestes tres zones verdes en un mateix sistema suposava una sèrie de dificultats. Per això, en el moment de la redacció del projecte es va donar especial importància a l'organització que havien de tenir les bases de dades de l'aplicació, qüestió que, estant en la base del projecte, condicionaria tot el treball posterior.
Estructura de bases de dades
Analitzant la trajectòria del CEA en la gestió de les zones del cinturó verd fins a 1998, es van determinar les funcions exigibles a una aplicació d'aquest tipus, a partir de les quals es va definir l'estructura que hauria de tenir el GIS.
El primer pas va ser organitzar la informació cartogràfica que serviria de base al sistema en diferents capes. Per a això es van utilitzar dos criteris: d'una banda, es van unir elements de caràcter homogeni des del punt de vista de la gestió, i per un altre, es van tenir en compte les limitacions que estableix ArcView, és a dir, les capes havien d'estar formades per punts, línies o superfícies i els elements d'aquestes tres categories mai podien ser representats junts en una mateixa capa.
D'aquesta forma es van definir cinc capes cartogràfiques: mobiliari (taules, panells informatius, fonts...), sectors (definit per terrenys d'ús homogeni del sòl: quejigal, pastura, llacuna...), unitats de gestió (format per unitats amb el mateix tractament quant a gestió), arbres aïllats (situats a l'interior d'un pasturatge o en una zona de recepció, que exigeixen altres labors de conservació amb els boscos, xarxes de proveïment i elements lineals, etc. ).
El “nucli” de cada capa és una base de dades que conté les dades espacials. Aquesta taula, denominada taula de característiques (attribute table), a més d'informació espacial, pot emmagatzemar informació alfanumèrica directament relacionada amb els elements. D'altra banda, és possible relacionar aquesta base de dades amb altres taules. D'aquesta forma s'incrementa enormement la capacitat del sistema per a emmagatzemar informació. En el nostre cas, i seguint aquesta filosofia, formem una xarxa tipus arbre (figura 3).
En les reunions mantingudes amb els gestors del CEA es va observar que el principal instrument que s'utilitzava en iniciar el treball era la denominada “unitat d'obra”. Les unitats d'obra tenen un caràcter fonamentalment econòmic: cadascuna d'elles és un treball concret que s'assigna a una empresa a un preu determinat, com “la sembra de plantes herbàcies més els treballs complementaris, és a dir, l'aprovisionament de llavors, la dispersió mecànica, el cobriment, les cures a realitzar durant el període de garantia i la primera sega”. Evidentment, una unitat d'obra pot ser aplicada a diferents elements cartogràfics (per exemple, un pasturatge i una zona de recepció), i cada element cartogràfic pot ser objecte de diferents unitats d'obra. Per tant, la relació entre el tauler de les unitats d'obra i el tauler espacial havia de ser múltiple entre els elements m i n.
D'altra banda, cada unitat d'obra està composta per diferents activitats (que en aquest cas serien les diferents tasques que realitza l'empresa al llarg del temps per a dur a terme l'obra completa), i fins i tot s'han recollit altres ofertes per a cada unitat (independentment de l'oferta guanyadora de l'obra en la subhasta). Es va considerar molt interessant recollir tota aquesta informació, per la qual cosa es va recollir en altres dues taules. Aquests taulers estan associats a unitats d'obra, si bé en aquest cas és clar que la unió entre ells és entre 1 i n. Finalment, una altra taula recull els successos que poden sofrir els elements cartogràfics, com ara incendis, deterioracions de mobiliari, plagues i uns altres. Una vegada estructurada la informació, el següent pas va ser definir què “faria” l'aplicació, és a dir, definir les seves funcionalitats.
Funcionalitats principals de l'aplicació
Aquesta aplicació està composta per tres mòduls. El mòdul d'edició, que serveix per a introduir i actualitzar la informació en el sistema, el mòdul de consulta, que s'utilitzarà per a analitzar, veure i organitzar la informació, i el mòdul de sortides, que servirà per a publicar la informació continguda en les taules com un informe i per a crear mapes i plans cartogràfics. Cal assenyalar que s'ha procurat que els instruments que componen el programa siguin el més accessibles possible, ja que s'ha tingut en compte que els tècnics que utilitzaran l'aplicació no seran experts en GIS. Per tant, s'ha creat un menú que funcionarà com a referència principal dins de l'aplicació, a partir del qual queden disponibles tots els comandos del programa (Figura 4).
Com es veu, s'ha tingut en compte el caràcter dual de la informació geogràfica i cadascun d'aquests mòduls s'ha dividit en dos subapartats: un apartat per a treballar amb cartografia i un altre per a manejar taules. Quant al mòdul de consulta, les diferents eines del sistema per a l'anàlisi de la cartografia inclouen la realització de zoom, visualització de panoràmiques, obtenció d'informació sobre elements cartogràfics concrets, etc. permeten. A més, a cada element se li pot afegir una caixa de text que descrigui les seves característiques o que pugui ser utilitzada per a emmagatzemar qualsevol altre comentari i, per citar una de les opcions que té el mòdul, a cada element se li pot associar una o diverses fotografies (Figura 5).
D'altra banda, i entrant en la consulta de taules, l'eina més important de la qual disposa pot ser la denominada “constructora de consultes”, que permet realitzar qualsevol consulta lògica sobre la informació continguda en taules, com per exemple “la naturalesa dels treballs que s'han dut a terme en la recepció i el cost econòmic que han suposat”. A més, quan les dades són numèriques, el programa ofereix la possibilitat de realitzar càlculs estadístics.
En el cas d'afegir, esborrar o actualitzar dades, s'utilitzarà el mòdul d'edició. Les eines desenvolupades per a l'edició permeten crear, modificar, dividir, unir o eliminar elements cartogràfics i actualitzar la informació continguda en les taules. Aquestes funcions són molt útils, per exemple quan s'instal·la una taula en la zona verda o quan es divideix una pasturatge en dos i es planten arbres en una de les parts. No obstant això, l'eina més important que té aquest mòdul, per ser la més utilitzada, és la denominada “editor d'atributs” (figura 6). Aquesta funcionalitat permet l'edició directa de la informació continguda en les taules des de la cartografia.
Finalment, s'ha desenvolupat el mòdul per a la publicació de les dades que conté el sistema. En aquest àmbit, l'aplicació de gestió de zones verdes de Vitòria-Gasteiz ofereix dues opcions integrades en el que s'ha denominat mòdul de sortides: d'una banda, un submòdul de creació de mapes que permet la preparació i impressió de sortides gràfiques elaborades (incloent títols, leiendas, brúixoles i escales gràfiques) (figura 7), i per un altre, un submòdul de generació d'informes que facilita l'organització de les dades de les taules mitjançant un procés intuïtiu. Tot això s'ha completat amb funcionalitats d'impressió que permeten implementar els principals processos que ha de realitzar l'aplicació, és a dir, la introducció i modificació de dades, la consulta de dades i la sortida de dades.
Conclusions
L'interès del Centre d'Estudis Ambientals de Vitòria-Gasteiz en el desenvolupament d'aplicacions de tipus GIS, al costat del ràpid creixement que experimenta l'àrea del GIS, han estat fonamentals per a la creació d'aquesta mena de projectes. I dic “projecte”, encara que després de la lectura d'aquest article podria semblar que tot està fet, perquè aquesta aplicació encara necessita molt temps i treball per a arribar a la maduresa. L'aplicació es provarà en forma de versió beta després de nous retocs a curt termini, i s'integrarà en el sistema el recentment constituït Parc Ambiental d'Olarizu, fent així un pas en la gestió de totes les zones verdes que actualment estan a càrrec del CEA sota el mateix criteri.
En definitiva, si aquest treball té conseqüències clares, és a dir, si es vol conèixer, utilitzar i conservar el medi ambient d'una manera més completa i eficaç, serà necessari tenir en compte l'impacte de les noves tecnologies i aprofitar les oportunitats que ofereixen.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
