Economia Europea i Indústria del País Basc
Seguint els criteris de convergència establerts en el tractat de Maastricht els dies 10 i 11 de desembre de 1991, Espanya s'ha incorporat al tercer pas de la Unió Econòmica i Monetària (EMB) al costat d'altres deu estats. En endavant es preveu l'adhesió de Gran Bretanya i Dinamarca, tal com es va establir en l'annex dels protocols del Tractat de la Unió Europea (TUE).
Aquesta decisió té una gran incidència, sobretot en l'àmbit econòmic, per la qual cosa és necessari limitar el debat a la indústria basca. No obstant això, són necessàries quatre esments generals bàsiques.
En primer lloc, que la ciència econòmica no disposa de mitjans per a preveure amb fiabilitat les conseqüències de la implantació de la Unió Econòmica i Monetària, i molt menys si l'anàlisi se circumscriu a un estat. La valoració serà encara més dubtosa a mesura que el territori es va reduint, com per exemple quan se circumscriu a la Comunitat Autònoma del País Basc. En igualtat de condicions, tots estan d'acord que els beneficis generals per a tots els Estats participants seran superiors econòmicament als inconvenients.
En segon lloc, que l'OMR no sols no garanteix un creixement econòmic important o un benestar, sinó que dependrà fonamentalment de la capacitat d'adaptació del sector públic i privat. En cap cas l'OMR garantirà una distribució territorial equilibrada. És més, molts analistes temen que els béns es concentrin en l'eix francoalemany.
El tercer esment té gran importància ja que, en la mesura en què els Estats perden (o gairebé perden) sobirania per a aplicar la política econòmica, poden tendir a cobrir la pèrdua i a reduir els salaris i el benestar social per a mantenir el nivell de competitivitat, decisió que tindrà conseqüències socials.
Finalment, cal esmentar que no existeix una alternativa adequada a la incorporació a l'EMB, ja que les molèsties previsibles poden ser greus, especialment en l'economia espanyola, que no està acostumada a realitzar autocontrol.
Espanya i Portugal es van convertir en 1986 en membres de la Comunitat Econòmica Europea, reconeixent el funcionament de l'Associació durant 30 anys (patrimoni comunitari) i acomiadant la política aranzelària i de comerç exterior. Poc després, l'1 de juliol de 1990, es van fer els passos per a la creació del Mercat Únic Europeu.
L'experiència després d'aquesta llarga dècada no ha estat gens positiva; la pèrdua d'ocupació ha estat important, sobretot en la indústria, la qual cosa ha suposat un notable increment de la població desocupada. D'altra banda, cal no oblidar que la part del Producte Interior Brut Europeu a Espanya s'ha reduït del 6,22% al 5,9%, si bé ha avançat respecte als 12 Estats membres (del 80% al 90% aproximadament).
Al mateix temps, i sobretot a partir de 1990, les empreses del País Basc han realitzat un gran esforç per adaptar-se a les noves necessitats de productes i del mercat, reforçant les seves relacions externes (encara que encara són petites) i internalitzant-les a nivell internacional, encara que la profunda reconversió és una tasca pendent.
La indústria del País Basc compta amb deu anys de sondeig, encara que no estigui tan arrelada. No obstant això, algunes societats, poques però importants, s'han adaptat al nou context.
Aquestes són les següents:
- Petites empreses.
- Dèficit comparatius en la gestió.
- Poca evolució dels productes, sobretot aquells que tindran una gran demanda en el futur.
- Petita participació internacional de la nostra empresa, que no aconsegueix el nivell d'exportació d'altres territoris avançats de la nostra grandària.
- Escassetat de serveis.
- No adequació del Sistema Educatiu a les necessitats de l'empresa.
- Estat general de les infraestructures poc adequat.
- Que l'ambient polític i social no sigui el més adequat.
Aquesta és la situació en la qual comença la implantació de la moneda única, l'EURO, que, com ja s'ha comentat en diverses ocasions, suposa nous reptes i oportunitats. En els reptes destaca la desaparició de les devaluacions, la qual cosa suposarà els costos econòmics de la seva implantació (informàtica, sistemes administratius, etc.) perquè encara que és gran es farà entre tots. La pèrdua d'ajudes públiques també pot afectar negativament a determinades activitats.
No obstant això, la impossibilitat d'avaluar la moneda pot ser la més important en el futur, ja que es perd l'eina utilitzada per a recuperar la competitivitat de les empreses. Aquesta nova situació, i no sembla que es vagi a implantar cap altre sistema alternatiu, és una prova sòlida per als nostres empresaris, a pesar que estan acostumats a competir en igualtat amb qualsevol del món.
Tanmateix, això té avantatges com la reducció de les incerteses en general i de les canviàries en particular, la baixa i estable inflació i el millor preu del diner. La major transparència dels mercats, que també facilitaria la presa de decisions, i la reducció dels costos de transacció, així com la simplificació de la documentació per a les relacions internacionals, seran també un avantatge important.
La Unió Econòmica i Monetària generarà canvis i millores per a les nostres empreses, tant en el context general com en les condicions que hauran de desenvolupar, la qual cosa requerirà, en primer lloc, una adaptació cultural i administrativa i, a continuació, noves formes de gestió. No obstant això, és d'estranyar que la implantació de l'EURO pugui tenir, i que tindrà conseqüències, tant estratègiques com de funcionament, que en l'actualitat el tema de la reflexió sigui exclusiu de grans empreses i no s'estengui a petites empreses.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
