Escriptura matemàtica en braille
L'article titulat "Les deu xifres"* em va permetre conèixer l'alfabet dels cecs, Braille, i el dels gormutas. Aquests dos alfabets no es limiten a expressar les lletres i les xifres d'una altra manera, sinó que ocupen tot el marc de comunicació entre dues persones, la qual cosa les persones normals expliquen oralment i per escrit, si cegues i sordmuts poden aparèixer en els sistemes braille o gestual. Aquesta idea em va portar a buscar els signes i gestos especials que utilitzen les matemàtiques i volem presentar-te una petita mostra de tot el material que hem treballat ara. Començarem amb el sistema braille, que després explicarem el sistema dels gormutas.
Et resumim la història de l'alfabet Braille. L'alfabet Braille va ser publicat per primera vegada en 1829 per Louis Braille (1809 1852). L'alfabet de Braille es basa en un altre inventat per Carlos Barbier. El sistema de Barbier incloïa tots els sons i lletres en francès en dues taules de 6x6 i 5x5. Després utilitzava dues xifres per a expressar lletres i sons, la primera representava el so o la fila de la lletra i la segona la columna.
Encara que inicialment estava pensada per a realitzar escrits secrets (pensant que era convenient escriure en la foscor), se li va ocórrer gravar en lloc dels números tants punts com representaven les files i columnes del so o lletra en dues columnes. Més tard va pensar que aquest sistema seria beneficiós per als invidents. Aquest sistema va ser presentat per Barbier en 1819 en l'Organització de Joves Cecs de París. Aquest mateix any entra en l'Organització Louis Braille. Cal esmentar que abans els invidents llegien les mateixes lletres que nosaltres, però en relleu.
A partir del sistema de Barbier es van inventar uns altres però l'únic que va avançar va ser el de Louis Braille. En 1825 la base del sistema estava ja construïda, però calia provar-la. En 1827 es van escriure en braille alguns fragments de “La Grammaire donis Grammaires”. En 1829 es va escriure “La Grammaire” de Noël i Chapsal. En el mateix any va aparèixer la primera explicació del mètode d'escriptura de Braille, escrit en el sistema anterior, en el relleu de les nostres lletres: “Procédé pour écrire els paroles, la musiqui et la plain-chant au moyen de points, à l´usage donis aveugles et disposés pour eux”. En ell, juntament amb les lletres, va donar xifres i símbols matemàtics. Durant els pròxims vuit anys es van realitzar nombrosos assajos amb els alumnes de l'Institut i les seves conclusions van aparèixer en la segona edició del seu “Procediment” de 1937, en la qual s'establien l'alfabet, les xifres i els símbols ortogràfics.
D'altra banda, Braille va dictar una regleta per a escriure en el seu sistema, com la seva escriptura, basada en les regles de Barbier.
Quant a l'extensió de l'escriptura, es va aprovar oficialment a França en 1854. El seu primer llibre, “Précis sud l´histoire de France divisée parell siècle, acompagné de synchronismes relatifs à l´histoire générale placés à la fi de chaque règne”, es va publicar en 1837. En la publicació del “Procediment” de 1937 va escriure el Pare Gurea en sis llengües a través del sistema braille: llatí, francès, italià, castellà, alemany i anglès.
En els diferents pobles es van realitzar canvis en el sistema braille per a adaptar-lo a l'idioma local. Suïssa va ser aprovada en el francòfon en 1858. En 1873, a Leipzig, “I. Professorat de Cecs. Es va celebrar el “Congrés”, una gran mescla. Va ingressar en la Societat a Àustria en 1867. II. El congrés va tenir lloc a Dresden en 1876. En ella 14 escoles es van mostrar a favor del braille adaptat a l'alemany. 11 escoles més a favor del braille original. Les conclusions del Congrés Universal celebrat a París en 1878 van ser favorables a la generalització del sistema braille original. Berlín, III. Magisteri Cec 1879 Durant el congrés, Alemanya va aprovar el sistema braille complet. Als Estats Units la situació era més confusa i fins a 1917 no va haver-hi consens. En 1929 es va reunir a París un comitè d'experts que va acceptar l'escriptura musical en braille.
D'altra banda, als països en els quals no s'utilitza la nostra grafia, l'alfabet braille s'adapta als alfabets locals. En 1949 la UNESCO va establir els principis d'uniformització de l'alfabet braille. En 1950 es van aprovar també per a les llengües de l'Índia i en 1951 (Beirut) per a les àrabs. El japonès, el xinès i les llengües africanes segueixen sense adaptar-se.
Finalment, la unitat d'escriptura matemàtica i científica es va iniciar en el Congrés de Viena de 1929. En 1987, a Montevideo, en la sessió de braille imprent en espanyol es va aprovar el codi matemàtic unificat.
Aquest és el codi que portem aquí. Per descomptat, hi ha molts símbols matemàtics i no tots entrarien aquí. Per això, hem publicat un resum del codi, dividit en set apartats, com a exemple d'escriptura matemàtica braille. D'altra banda, qui vulgui analitzar tot el sistema braille pot dirigir-se a l'ONCE, on pot obtenir tota la informació.
S'ha posat de manifest que la ceguesa no és un obstacle insuperable per a l'aprenentatge de les matemàtiques, i en general qualsevol tema. El major obstacle és l'econòmic. I és que els llibres en braille han de ser més grans i l'escriptura necessita un material especial. Gràcies a l'ONCE.
NOTA: Les taules en les quals s'explica com es representen les operacions matemàtiques en l'alfabet braille estan disponibles únicament en format PDF de l'article.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
