Buscant altres mons
Fins fa pocs anys, parlar de la vida fora de la Terra obria el camí de l'especulació. Exemple d'això és la coneguda fórmula de Drake que calcula la probabilitat que la vida fora del Sistema Solar sigui intel·ligent. No manca, sens dubte, de bases científiques, però tampoc d'especulació a causa de l'escassetat de dades.
Continuant amb l'exemple, no podem dir que aquest càlcul tingui en l'actualitat major fiabilitat que en el seu moment, però, almenys en una de les variables que el requereix, es pot dir que s'han posat en marxa projectes sòlids per a superar la citada escassetat de dades. Em refereixo precisament al problema dels planetes extrasolars. Les conseqüències d'aquests sòlids programes són evidents, ja que des de 1992 s'han trobat 32 planetes fora del Sistema Solar. Els dos últims s'han obtingut al març: Dos planetes menors que Saturn al voltant de sengles estrelles. Els descobriments han estat molt majors que ells, la majoria majors que el gegant Júpiter, i per això la importància d'aquests últims descobriments. Aquest últim descobriment revela que pot haver-hi planetes en grandària i forma de la Terra.
No obstant això, les òrbites tant dels nous planetes oposats com dels que es coneixien anteriorment presenten una particularitat ressenyable: estan molt prop de l'estrella central, més o menys prop del Sol de Mercuri. Això no deixa molt espai per a planetes com la Terra que haurien d'estar més a prop.
No obstant això, el mer descobriment de planetes grans es deu a la limitada resolució que ofereixen les tècniques actuals de detecció i els instruments d'observació. La proximitat a les estrelles pot haver-se d'al fet que els estudis han començat fa pocs anys. Com més a prop es troba el planeta de l'estrella, menys temps triga a girar al voltant d'ell, i podem conèixer-ho abans de la Terra. Tenint en compte aquesta limitació, el següent pas interessant seria trobar un planeta com Júpiter i, a més, la distància de Júpiter al Sol al vers. Tenint en compte que el període de Júpiter és de gairebé 12 anys, s'estima que els mesuraments hauran de prolongar-se durant altres cinc anys per a aconseguir l'objectiu. Si s'aconsegueix això, les probabilitats d'assegurar l'existència d'altres planetes petits augmentarien, però els científics no volen quedar-se aquí. Per a la dècada que ve, s'estan produint dues missions espacials a la recerca de petits planetes per a augmentar la resolució de les observacions. La primera, la missió Space Interferometry Mission, està prevista per a 2006. Al marge de les molèsties ocasionades per l'atmosfera, serà capaç de detectar un planeta amb cinc vegades la massa de la Terra a una distància de 33 anys llum i, lògicament, si els planetes més petits estiguessin més a prop. La missió Terrestrial Planet Finder, que s'orbitaria en 2011, podrà trobar planetes de la grandària de la Terra fins a una distància de 50 anys llum.
És clar, doncs, que en el termini d'uns deu anys les coses seran molt més clares en relació amb aquest problema, perquè entre moltes altres coses, podrem dir que són normals o estranys els similars al nostre Sistema Solar, amb totes les conseqüències que això comporta, com la construcció de teories i sistemes planetaris, o la cerca de la vida fora de la Terra.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
