Models animals
En l'actualitat, els models matemàtics o d'ordinador són molt utilitzats per a predir el desenvolupament d'una malaltia. Amb l'ajuda d'un supercomputador es pot simular un virus. O realitzar estudis estadístics prenent una mostra de pacients. D'altra banda, els teixits poden créixer en les caixes de Petri i analitzar-los fora del cos. A més, es poden utilitzar animals per a estudiar la malaltia. Per exemple, es pot estudiar un animal amb una malaltia similar, o fins i tot es pot produir la mateixa malaltia en un animal i analitzar-la. Aquests dos últims són models animals.
Un exemple pot ser l'estudi d'una malaltia genètica d'un gos de sang neta, similar a una malaltia humana. El segon exemple pot ser el càncer de ratolí per a simular el càncer humà. Existeixen altres models animals, com el desenvolupament d'una tècnica de trasplantament en humans, prenent com a model el trasplantament d'òrgans entre dos porcs.
Els investigadors estudien aquests models animals per a determinar el desenvolupament d'una malaltia o els factors que influeixen en el seu desenvolupament.
El model pot utilitzar-se també per a la recerca del tractament de la malaltia. Tot això mitjançant experiments controlats.
Alguns models animals clàssics
L'animal model més senzill és sens dubte el bacteri Escherichia coli. Aquest bacteri és famós ja que gràcies a les seves recerques, en la dècada de 1950, va ser possible trobar l'estructura de l'ADN. El mapa genètic del bacteri va finalitzar en 1997. E. coli és molt apropiat per a realitzar recerques sobre l'ADN, ja que el seu genoma es coneix molt bé. Entre altres coses, existeixen simulacions per ordinador que representen el metabolisme del bacteri E. coli.
Els organismes eucariotes són més complicats que els bacteris. Un d'ells és Saccharomyces cerevisiae o llevat de pa. Des que es va aconseguir la seqüència del seu genoma existeixen unes bases de dades completes que contenen informació genètica, eines informàtiques d'anàlisis de seqüències, informació d'estructura, similituds amb els mamífers i nomenclatures, entre altres. Aquestes bases de dades permeten investigar les proteïnes i les seves propietats.
En aquest recorregut de petit a major, la següent parada són animals pluricel·lulars. Caenorhabditis elegans és un petit hermafrodita nematode, utilitzat com a organisme model des de la dècada de 1960. Té unes mil cèl·lules, i és possible seguir les duplicacions de cadascuna d'elles, així com la genealogia completa d'aquestes. S'utilitza, entre altres coses, per a investigar la genètica del desenvolupament i la neurobiología.
Però, sens dubte, el més famós dels animals utilitzats en els laboratoris és el ratolí, el Mus musculus. Encara que en el camí de l'evolució l'home i el ratolí es van repartir fa 75 milions d'anys,
L'ADN és molt semblant. Per això s'utilitzen per a estudiar la biologia de les malalties genètiques. La diabetis és una de les malalties que afecten els ratolins genèticament modificats que són freqüents en l'ésser humà, per la qual cosa poden servir d'exemple per al seu estudi. Per a aconseguir aquests animals transgènics, els gens humans entren en els òvuls dels ratolins.
Un exemple pròxim
No fa falta anar lluny per a trobar experiments amb animals. En el centre de recerca de la Universitat del País Basc a l'Hospital d'Encreuaments treballen amb els cerditos.
Estudien la hipòxia dels nounats. Els nens que neixen amb una cesària poden sofrir una pèrdua d'oxigen durant el part, que pot causar un dany cerebral durant tota la vida. Per això és important conèixer el dany cerebral que produeix la hipòxia, per exemple, el nombre de neurones que mata. Una vegada estudiat l'abast del mal, serà possible desenvolupar tècniques per a combatre'l.
Però és clar que aquesta recerca no es pot fer directament amb els nens, perquè seria massa perillosa. És necessari utilitzar un model animal per a desenvolupar una tècnica de lluita contra la malaltia. En les hipòxies del part, el nen rep el dany cerebral i el cervell d'un cerdito d'una setmana és similar al d'un bebè nounat. Per tant, el model animal en aquest experiment serà el porquet. El cerdito és víctima d'una hipòxia, per a posteriorment analitzar els danys que ha sofert el seu cervell. Se li posa anestèsia per a evitar molèsties. Però l'animal no sobreviurà a l'experiment. Mentre encara dorm, li piquen la xeringa que li queda el cor i després li lleven el cervell per a analitzar-la en el laboratori. En l'experiment mor un animal, però el resultat de l'experiment pot salvar als nounats. A partir d'aquí, el debat ètic està sobre la taula.
Legislació
La legislació actualment vigent a la Unió Europea data de 1986. En aquest any, el Consell va adoptar una directiva per a equiparar d'alguna manera les legislacions dels Estats europeus. Cal dir que en l'Estat espanyol no hi havia una llei de protecció dels animals abans d'aquesta norma. L'únic esment la fa una circular de 1929. La Circular estableix que seran sancionats amb multes les persones que realitzin maltractaments, verins o cirurgia no autoritzada a animals innocus.
Corró màquina gegant
Encara que existeixen moviments que donen suport a la substitució de les recerques amb animals, s'utilitzen tots els mitjans disponibles en el procés de recerca mèdica. Els models animals s'utilitzen de la mateixa manera que s'utilitzen les cultures cel·lulars, les simulacions per ordinador, els estudis estadístics i els estudis epidemiològics. No tots aquests mètodes són contraposats. Per contra, es complementen entre si i són els corrons i molls d'aquesta enorme màquina de recerca mèdica.
Com a part de la recerca mèdica, els models animals tenen certs avantatges, com per exemple enfront dels models per ordinador. Aquestes últimes són dissenyades per l'ésser humà, la qual cosa suposa una limitació, ja que aquest model es basa en informació ja coneguda. Les cultures cel·lulars també tenen limitacions perquè s'extreuen d'un organisme major i no tenen per què comportar-se de la mateixa manera que l'organisme original.
L'ús de models animals també té avantatges enfront de l'anàlisi directa de pacients. En general, un pacient pot presentar diverses malalties o complicacions de les quals és difícil obtenir conclusions clares sobre una sola malaltia. D'altra banda, una malaltia pot trigar anys a desenvolupar-se en humans, i pocs dies a desenvolupar-se en el ratolí. L'anàlisi dels ratolins permet, per tant, realitzar recerques més ràpides i econòmiques.
Per contra, a vegades els models animals són massa complexos per a investigar l'evolució d'una malaltia, sent imprescindible l'ús de models més simples.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
