El document de l'Agenda 21 recull les bases de la sostenibilitat. Es basa en dos principis fonamentals: d'una banda, en la necessitat d'integrar el medi ambient, l'economia i la societat, i per un altre, en la possibilitat d'aconseguir la sostenibilitat global a través de la sostenibilitat local.
El medi ambient, l'economia i la societat formen un sistema integrat a tot arreu. El desenvolupament de l'economia necessita de recursos naturals i, en conseqüència, afecta al medi ambient. D'altra banda, l'activitat econòmica té com a objectiu satisfer les necessitats de la població i les seves circumstàncies influeixen directament en la qualitat de vida de la societat. Per això, es considera imprescindible que aquests tres àmbits es fusionin i es tractin com un únic.
Les generacions futures també tenen dret a conèixer el patrimoni natural i cultural que hem rebut. (Fotos: N. Ferreria).Per tant, veure l'Agenda 21 només des del punt de vista ambiental és quedar potes enlaire. Un dels grans assoliments del programa és el reconeixement que els temes econòmics i socials estan directament relacionats amb el medi ambient, per la qual cosa aquestes tres dimensions han de tenir-se en compte a l'hora d'elaborar qualsevol planejament.
A nivell social, la igualtat és l'objectiu principal, però tenint en compte la situació i el caràcter específic de la societat en cadascun dels pobles, es promouen accions diferents per a aconseguir la igualtat. No obstant això, l'essencial és satisfer les necessitats bàsiques de la societat, però és difícil precisar quines són aquestes necessitats bàsiques; no sembla que les necessitats bàsiques dels països rics siguin les mateixes que les dels països més pobres.
A més, cal tenir en compte que l'objectiu de l'Agenda 21 és la sostenibilitat mundial. Per això, no s'admeten programes que puguin perjudicar la resta de la població mundial, encara que siguin molt beneficiosos per a la població local. Convé, entre altres coses, impulsar l'economia local, evitar l'economia submergida i garantir els drets dels treballadors.
Quant a l'activitat econòmica, s'observa que la diversificació proporciona estabilitat, sobretot en temps de crisi. Per això, convé impulsar a tots els sectors.
D'altra banda, també és important valorar els productes en funció del servei que presten, ja que produir productes que perduren més temps amb menys matèries primeres, els recursos naturals no tindrien tanta pressió.
Aconseguir un món més sostenible fent cada poble. (Foto: G. Rosegui).La limitació de l'explotació dels recursos naturals és necessària per a la protecció del medi ambient, però no sols a nivell local, ja que la utilització de recursos naturals externs per a protegir a l'autòcton no beneficia al medi ambient mundial. Per això, a nivell mundial es dóna una especial importància a l'educació ambiental i al respecte a la naturalesa.
Per tant, el document reivindica la necessitat de buscar la sostenibilitat local per a aconseguir la sostenibilitat global, de manera que tots els pobles del món només siguin sostenibles i el món sigui sostenible. En definitiva, els problemes globals són també problemes locals i viceversa. Per això s'utilitza com a lema “pensa globalment, actua localment”.
La Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament es va celebrar a Rio de Janeiro en 1992. L'Agenda 21 va ser un dels principals documents publicats després de la conferència i que definia, entre altres, el paper de diferents agents en el camí cap al desenvolupament sostenible.
Alguns dels agents que s'esmenten en l'Agenda 21 es van mostrar immediatament disposats a treballar: eren les autoritats locals. Es va reconèixer la labor que els municipis podien realitzar a favor del medi ambient en el món, donant lloc a l'Agenda Local 21 (AL21).
La participació ciutadana en el desenvolupament de l'Agenda 21 és fonamental. Qui coneix millor al poble que els seus habitants?Stefan Kuhn és director del Programa Europeu d'Agenda Local 21 en ICLEI (Secretaria Europea de Governs Locals per a la Implantació del Desenvolupament Sostenible). A principis de la dècada dels 90, les autoritats locals van començar a adonar-se del poder que podien tenir en la protecció del medi ambient, “i van gaudir de l'ordre de crear les AL21”. De fet, el document de l'Agenda 21 cridava als governs locals perquè assumissin les seves directrius.
El document també fa referència a altres agents, com les autoritats nacionals, que no es van mostrar tan entusiasmats amb la convocatòria de l'Agenda 21. Stefan Kuhn creu que llavors es van adonar de les limitacions que tenien els governs nacionals, però també de les possibilitats que els oferia treballar amb els governs locals.
No obstant això, si es vol una coherència mínima, cada govern nacional hauria de tenir la seva pròpia Agenda 21. “Ha d'aplicar-se a tots els nivells de govern alhora. Però cal buscar la forma més adequada per a cada nivell”.
El Sr. Kuhn considera que el major obstacle per a la implantació de l'Agenda 21 en nivells governamentals superiors als municipis és la gairebé impossibilitat de garantir la participació ciutadana. L'objectiu de l'Agenda 21 és que totes les veus tinguin espai, per la qual cosa la participació té especial rellevància al llarg de tot el procés.
No obstant això, “existeixen estratègies regionals que busquen el desenvolupament sostenible, com la de la Comunitat Autònoma del País Basc, Baviera, Regne Unit, etc. I també aquells que busquen la sostenibilitat a nivell nacional, com Austràlia, Alemanya o Holanda”.
Desenvolupament i sostenibilitat enemics? La definició més coneguda del desenvolupament sostenible la va donar la comissió Brundtland en 1987. Segons aquesta definició, el desenvolupament sostenible és “aquell que satisfà les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les necessitats”. En aquest mateix informe se sol·licitava que la protecció del medi ambient, el desenvolupament social i el creixement econòmic es consideressin com un tema únic. Però no és un concepte fàcil d'interioritzar, ja que el desenvolupament i la sostenibilitat semblen termes contraposats en la vida actual. Considerem el desenvolupament com a sinònim de creixement, i l'objectiu de l'economia és el creixement il·limitat. No obstant això, el creixement necessita de recursos naturals, que són limitats. Per això, per a entendre què és el desenvolupament sostenible és necessari distingir entre desenvolupament i creixement. En definitiva, el desenvolupament es relaciona amb la millora de la qualitat de vida, però amb la menor deterioració dels recursos naturals. |
Com vols que el teu poble sigui? Qui coneix millor el municipi que els seus habitants? Ningú, és clar. D'aquí la importància de tenir en compte la seva opinió, tant a l'hora de realitzar un diagnòstic de la situació del municipi com a l'hora de seleccionar les accions a realitzar. La població local ha de decidir quin tipus de futur vol. I a vegades, les decisions preses no s'ajusten a les expectatives dels polítics. No obstant això, si s'adquireix el compromís d'implantar l'Agenda Local 21, les autoritats també tenen la responsabilitat de complir les decisions adoptades durant el procés. Cal tenir molta cura i complir les decisions preses en els fòrums, en cas contrari els participants perden la motivació. Qui continuarà assistint als fòrums si no es duen a terme les accions acordades? |