Observatori d'Abbadia
En 1880 Antoine Abbadia, apassionat astrònom, va instal·lar una lent meridiana a l'oest del castell, en una gran sala preparada per a això.
Gràcies a aquesta eina podia determinar el moviment i la posició de les estrelles. Els cercles estan dividits en graus centesimals i no en sexagesimals, com és habitual. El senyor Abbadia va intentar introduir la divisió decimal de l'angle i del temps, però no va tenir èxit en això.
En la seva donació a l'Acadèmia de Ciències en 1896, Abbadia va declarar: “que l'Observatori publiqui i divulgui el catàleg de 500.000 estrelles”. Conscient de la prosperitat de l'obra, va demanar que la duguessin a terme religiosos que “estan fora dels maldecaps d'aquest món”. Al mateix temps, va posar al capdavant un oratori belga de l'observatori: Pare Verschaffel. No obstant això, el Consell d'Estat va rebutjar la clàusula sol·licitada i Antoine va haver de modificar la seva donació. No obstant això, l'Acadèmia de Ciències li va assegurar que es respectaria el seu desig.
Antoine va morir en 1897 i l'Observatori ja funcionava molt bé. El pare Verschaffel, astrònom imaginatiu, va ser qui va inventar el primer cronògraf registrador.
Té el mèrit de formar als seus joves, que manejaven amb gran destresa la lent meridiana.
Les primeres publicacions van aparèixer en 1902. Van treballar fins al començament de la guerra mundial, quan fins llavors es van publicar 26 catàlegs d'estrelles que van donar fama a l'Observatori d'Abbadia en el món de l'astronomia.
Amb l'entrada dels alemanys, els treballs es van suspendre.
Després de la guerra, l'Acadèmia va decidir reparar l'Observatori. Amb l'ajuda de l'Observatori de Bordeus, la lent va ser equipada amb un micròmetre impersonal i material electrònic modern.
En 1962 l'Observatori es reprèn i participa en dos grans programes a l'empara de la Comissió Astronòmica Internacional: En el programa SRJ, sota la direcció de la Marina de Washington als Estats Units i P. 2. En T., amb l'observatori de Tòquio.
C.N.R.S. (Centre Nacional de Recerca Científica), que assegura el finançament de personal i material, va ordenar en 1975 el tancament de tots els petits observatoris, inclòs el d'Abbadia, amb la finalitat de millorar la distribució del seu pressupost en grans projectes. A França només queda una lent meridiana: De l'Observatori de Bordeus, que en aquella època era experimental i que actualment està treballant. Es tracta d'una eina totalment automatitzada i representativa dels grans avanços tècnics: l'associació informàtica i electrònica.
L'últim director de l'Observatori d'Abbadia, el canonge de Magondeaux, es va retirar a la vida contemplativa i va passar el seu temps a la sala de frares i en la capella del castell.
La lent meridiana, complint la seva funció i d'ara endavant immòbil, està molt present protegida pels locals. De tant en tant ens conta la seva història: el que ha vist i el que no ha vist. En una ocasió, Antoine, preocupat pel càlcul de la constant de refracció, va voler donar un cop d'ull al cim de Larrun, la muntanya situada a l'altre costat de l'observatori. Per a dur a terme la seva experiència, en les gruixudes parets de pedra del castell va realitzar orificis circulars d'est a oest.
No va conèixer bé els efectes de la difracció de llum i no va veure res (excepte el negrós). Sense pretendre ocultar el seu buit, va gravar en la pedra sota l'últim orifici les següents paraules: “no veure, no aprendre.” Són paraules que posen a la vista una certa humilitat, amb una petita dosi d'humor. A la seva manera, Abbadia, un savi humanista, ens fa l'ullet meravellós, perquè va ser la lent la que la va veure...
de la lent està format per dos troncs de con units per un cub. En un dels extrems es troba l'objectiu i en l'altre l'ocular. La lent està recolzada en un suport molt sòlid a través de l'eix transversal. La lent pot girar al voltant d'aquest eix, però sempre en el pla meridià, és a dir, en direcció nord-sud. L'eix de gir horitzontal està format per dues rodes de gran diàmetre a cada costat, en les quals hi ha cercles amb una divisió de gran precisió. La lectura d'aquests cercles permet calcular les seves coordenades equatorials en observar un astre que passa pel meridià. Les observacions meridianes són molt importants per a l'elaboració de catàlegs d'estrelles i, per tant, per a l'astronomia.El tret característic de la lent abbadiana és que els cercles no estan dividits en graus sexagesimals sinó que estan dividits en telers. Aquest és l'únic telescopi amb aquesta característica.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
