5b i Leader II, programes de foment i millora agrària
ZETIAZ-Elhuyar: Què són els programes 5b i Leader II?
Xabier Arruti: La Unió Europea, en funció dels problemes i necessitats de cada territori, realitza una zonificació. En aquesta zonificació, les zones 5b es defineixen com a zones que requereixen desenvolupament agrícola. En aquestes comarques s'aplica l'objectiu 5b i el programa Leader II. Aquests dos programes s'han posat en marxa dues vegades en la CAPV. En la seva primera etapa, va estar vigent en dues comarques alabeses, però ara ha entrat en vigor en diverses comarques dels tres territoris de la CAPV i durarà entre 1994 i 1999. Per tant, els projectes subvencionats durant aquests anys seran subvencionats tant des d'Europa com des de l'Administració Basca (la meitat des d'Europa i l'altra meitat des de les Administracions Basques). Les particularitats del Programa Leader II en relació a l'objectiu 5b són principalment dos: d'una banda, per a projectes innovadors i, per un altre, els impulsors del programa Leader, Mendikoi, l'Institut de Desenvolupament Agrari i les Associacions de Muntanya.
ZETIAZ-Elhuyar: On es duen a terme aquests programes a Euskal Herria?
Xabier Arruti: En la CAPV existeixen 7 zones: Valls Alabeses, Muntanya Alabesa, Rioja Alabesa, Arratia-Nervión, Contraforts del Gorbea, Encartaciones i Tolosaldea-Urola. A Navarra, per part seva, el funcionament de l'objectiu 5b és una mica més particular i el programa Leader II abasta diferents comarques, sobretot en el nord. Quant al País Basc Nord, cal esmentar que Aquitània està integrada a la regió i que aquí existeixen diferents projectes del programa Leader II. Un d'ells és el denominat “País Basc interior”.
ZETIAZ-Elhuyar: Quins criteris s'utilitzen per a seleccionar els camps 5b?
Xabier Arruti: Sobretot, el descens de la població i la importància del pes relatiu de l'agricultura respecte a altres sectors. Es tracta que el Producte Interior Brut per habitant sigui inferior a la mitjana europea, les manques en termes de servei, etc.
ZETIAZ-Elhuyar: Quins són els objectius d'aquests programes?
Xabier Arruti: Foment i millora de les activitats agràries, creació d'ocupació, especialment en la indústria i serveis. D'altra banda, hem de garantir les infraestructures econòmiques i socials. De fet, aquestes subvencions no es limiten a les activitats agràries i es fomenta la millora de les condicions de vida de les comarques agràries en totes les seves formes. La clau està en el manteniment de la població de les comarques agràries. En el cas que la gent viva, es treballaran les terres agrícoles i els serveis vindran pel seu compte. Per això, un dels nostres principals objectius és posar els mitjans perquè els joves es quedin a viure als pobles. La reducció de població es pot considerar com el problema més greu d'aquestes comarques.
ZETIAZ-Elhuyar: Com veu tots aquests canvis en l'agricultura de muntanya? Per exemple, el turisme ha cobrat gran importància en pocs anys.
Xabier Arruti: Els canvis que s'estan produint en l'agricultura tradicional són necessaris. És perillós que tot el poble visqui només de l'agricultura, i en aquests llocs cal introduir altres elements. Els serveis relacionats amb el turisme arriben i són beneficiosos en qualsevol lloc. A vegades els agricultors solen ser molt escèptics davant qualsevol canvi i en certa manera és normal, però els canvis són necessaris per al desenvolupament de l'agricultura. En una època en la qual el blat va abandonar la sembra per a formar extenses pastures per al blat de moro i el bestiar, es va produir una gran transformació que possiblement va ser criticada pels qui el van impulsar.
ZETIAZ-Elhuyar: De cara al futur, com veu el desenvolupament de l'agricultura de muntanya?
Xabier Arruti: L'objectiu 5b i els programes Leader II es van aprovar des de 1994 fins a 1999. A partir d'aquí, es desconeix si aquests programes seguiran en vigor, però sembla que es preveuen canvis significatius en la Política Agrària Europea, sobretot perquè s'està estudiant la possibilitat que els Estats de l'Est s'incorporin a la Unió Europea. Això sembla haver suposat una reducció de les subvencions i una selecció més selectiva. En qualsevol cas, crec que les zones més desfavorides i les zones més perilloses de l'agricultura continuaran tenint subvencions, però això sí, sempre impulsant models agraris respectuosos amb el medi ambient.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
