Emma López d'Armentia es va endinsar gairebé per atzar en el món de la recerca. Diu que des de nen li agradava la biologia, el cos humà... Per tant, semblava que la medicina anava dirigida a estudiar. Però com de jove es va dedicar menys de prou als estudis, al final va estudiar Nutrició Humana i Dietètica, i en finalitzar els estudis em vaig posar una consulta.
“Aviat em vaig adonar que no volia dedicar-me a això. M'agradava molt el tema, però no el treball. A més, llavors no estava tan bé vist com avui”, ha confessat. Així, va decidir crear Ciència i Tecnologia dels Aliments. Ho va fer i va començar a practicar en Leioa (actualment dins de Tecnalia) en el laboratori de Nous Aliments. “Llavors vaig començar a acostar-se a la recerca, fins llavors era llunyà i allí em va començar a ficar el cuc”.
Després del període de pràctiques va realitzar el Màster en Qualitat i Seguretat Alimentària. “En Seginda, vaig començar a treballar en Neiker-Tecnalia amb el Dr. Enrique Ritter i vaig començar a descobrir el món de la genòmica. Em va atrapar totalment, em vaig quedar fascinat”, ha recordat. “Mai vaig pensar a fer una tesi doctoral, però em van oferir un contracte predoctoral i així vaig començar”.
López d'Armentia afirma que va arribar al món de la recerca per sorpresa i una mica tard, però estava encantat amb el tema. L'objectiu de la tesi era desenvolupar un sistema de selecció assistit per marcadors d'olives. I encara que la fase experimental va ser dura, va anar molt més dura l'època en la qual va escriure la tesi.
“El període d'experimentació no és fàcil i requereix molt temps, però l'equip era molt bo i vaig estar molt content perquè em van ajudar molt. No es pot comparar amb un altre treball; quan investigues, aprens a afrontar problemes, a treballar en equip i a ser autònom… Demana molt, però em va donar molt. Em van prorrogar el contracte durant 3 mesos per a acabar amb els experiments i tot va ser bé”, ha explicat.
No obstant això, durant any i mig va treballar en la redacció de la tesi sense cap mena de contracte i se li va fer molt dur: “Exigeix molta disciplina, i no sols un mateix, sinó també els altres. Si no, no és possible, però em resultava molt dur veure que també afectava els locals. Al final, descurar tota la resta, en això dediques un any i mig al màxim”.
Preguntat per l'opinió que s'ha generalitzat en contra de l'oli de palma, López d'Armentia considera que no s'ha donat tota la informació. “Solen ser ratxes. Antigament el llard de porc es considerava dolenta; després es va conèixer que conté principalment àcid oleic, és a dir, que és beneficiosa per a la salut. I sí, sabem que l'oli de palma té greix saturat i que l'excés de greix saturat és dolent, però crec que el rebuig total de l'oli de palma no és correcte”.
Explica que l'oli de plama té unes característiques organolèptiques i tecnològiques molt adequades, per la qual cosa s'utilitza tant en la indústria alimentària. “En tot cas, els processaments d'aliments han de prendre's amb cura. Avui dia són moltes les persones que basen la seva alimentació i això és dolent per a la salut, no sols per l'oli de palma, sinó també pels carbohidrats, sals, sucres, additius i altres ingredients que aporta”.
Al seu torn, aclareix que els substituts de l'oli de palma poden ser encara pitjors: “Des del punt de vista industrial, una solució pot ser l'ús de trans-àcids, que són encara més perjudicials”. I recorda que en els llocs d'origen de la palma d'oli, és la principal font de greix. Per a ells és un aliment imprescindible.
D'altra banda, es mostra totalment partidari de la recerca amb la palma d'oli: “Amb la palma d'oli es realitzen un munt de recerques i són molt bones: des del punt de vista mediambiental, sanitari, tecnològic... La gent hauria de saber-ho tot abans de jutjar l'oli de palma”.
En el futur somia amb dedicar-se a la recerca de la palma d'oli o altres oleaginoses... “Sé que és molt difícil. A més, jo no vull anar anés a investigar, tinc família i no puc demanar-ho. Però per mi, això és el que m'encantaria”.
Emma López d'Armentia va néixer en Adán a Vitòria en 1980. En 2005 es va diplomar en Nutrició Humana i Dietètica en la UPV/EHU i en la mateixa universitat va realitzar la llicenciatura en Ciència i Tecnologia dels Aliments (2010) i el Màster en Qualitat i Seguretat Alimentària (2011). En 2017 va obtenir el doctorat en Biologia Molecular i Biomedicina. Mentrestant, des de 2011 fins a 2015 ha estat investigant en Neiker-Tecnalia en l'àrea de Producció Vegetal, un equip liderat pel doctor Enrique Ritter.