"El llenguatge és un tema de recerca molt complex"
Borja Ariztimuño López és un investigador de lingüística. Ha realitzat la seva tesi sobre el basc arcaic i en l'actualitat està investigant en la UPV/EHU amb un contracte de recerca postdoctoral. Per a alguns, no obstant això, la resta d'investigadors que no estan en la lingüística ni en les ciències “pures” són de segon nivell. Preguntat per la seva opinió sobre aquest tema, Ariztimuño ha afirmat que és habitual que es faci aquesta distinció. "Però no sé d'on ve, perquè va haver-hi un temps en què savis o entesos es dedicaven a investigar de tot, des de la filosofia fins a la física... tot al mateix temps. Després van començar a fer semblants distincions, tal vegada segons la manera en què el mètode científic es va aplicar en cada disciplina. De fet, és cert que alguns procediments poden semblar-se més a les ciències aplicades que a les disciplines de les lletres. Per exemple, en filologia no complim el criteri de repetibilidad, no tenim la possibilitat de repetir un experiment. És cert que la lingüística és un camp molt ampli, i hi ha branques en les quals es fan experiments d'aquest tipus, però en filologia tenim els textos que tenim i no podem fer experiments".
Assenyala que una altra raó podria ser l'ús dels números, però que això està canviant: "Avui dia, en la filologia també s'utilitzen les matemàtiques i es fan estudis quantitatius".
En qualsevol cas, no té cap dubte que ell és investigador: "Cada àmbit té els seus propis temes de recerca i les seves pròpies metodologies, i l'important és basar-se en les dades, utilitzar les dades d'una manera honesta i proposar explicacions de la realitat. En les ciències anomenades purs també hi ha hagut alguns canvis, no? Abans potser es creia que les coses eren d'una manera i després s'ha vist que no. Igual que amb les matemàtiques es cometen errors, sense les matemàtiques també es pot fer una anàlisi científica de la ciència o de la realitat. En el nostre cas, el de la llengua és un tema de recerca molt complex, perquè no és fàcil de mesurar i, com parlem del llenguatge d'antany, és impossible realitzar experiments. Però em considero investigador, i el meu camp és ciència.
I és precisament en els últims temps que la recerca sobre la llengua antiga ha despertat un gran interès social, sobretot, per les troballes de la mà d'Irulegi i de les escriptures d'èpoques passades. Aquest tipus de troballes són impressionants fins i tot per als investigadors, ja que en realitat són molt pocs: "Els qui analitzem com s'ha desenvolupat la llengua no podem per menys d'acudir als textos antics i, amb cada troballa, a més de ser un tema nou, significa que també hem de rellegir els textos anteriors", ha explicat Ariztimuño. De fet, les noves evidències poden permetre completar o modificar les interpretacions realitzades sobre els textos ja coneguts.
La veu de les inscripcions
En aquest sentit, ha esmentat la diferència entre alguns poemes escrits en Azkoitia entorn de l'any 1500 i la mà d'Irulegi i altres inscripcions escrites en aquesta època: "En el cas d'aquest poema d'Azkoitia, coneixem el basc de llavors i podem fer les nostres recerques i propostes. En el cas dels aquitans o vasconicos, o el que sigui, no sols hi ha molt pocs vestigis de la llengua o de les llengües d'aquella època, sinó que són tan llunyans, hi ha tanta distància fins als següents testimoniatges, que no ens ajuden directament perquè no els entenem".
Ha reconegut que el primer exercici sempre és filològic i molt especulatiu. "Normalment tenim una manera de llegir, és a dir, desxifrar els sons, encara que no amb un 100% de certesa. La veritat és que, encara que es llegeixi, no s'entén el seu significat." Per tant, les propostes que es fan són necessàriament especulatives, ja que la diferència entre la llengua de llavors i el basc d'avui és similar a la que existeix entre el llatí i el castellà d'avui, per exemple, o entre l'anglès i el germànic. "No hi ha manera d'establir una connexió segura, ni en les formes, ni en el significat d'aquestes. L'única esperança és trobar més textos. I si un dia aparegués una inscripció bilingüe, o una pedra de Rosetta...", va llançar com a anhel.
Reconeix que va entrar en la filologia pel seu interès general en el basc: dialectes, evolució... però que no tenia intenció de dedicar-se a la recerca. El primer estudi ho va fer amb Henrike Knörr, en la lliçó que ell ensenyava, sobre el manuscrit de Lazarraga que s'acabava de trobar. "Casualment era sobre el verb, o no, i després he fet la tesi sobre el verb". Llavors li va interessar com "friki", se li va convertir en una oportunitat de subsistència i ha optat per això.
De cara al futur, el seu camí natural és investigar i ensenyar en la universitat. Viu amb passió la recerca i creu que és important transmetre no sols el que sap, sinó també aquesta passió: "Si aconseguim atreure a algú, amb això ja ho hem fet".
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
