“La col·laboració entre tots completa el resultat”
None
Sovint es produeix una separació rígida entre ciència i art. José Luis Larrañaga Odriozola, no obstant això, demostra l'estreta relació existent entre totes dues àrees. Prova d'això és la restauració realitzada en el Pont de María Cristina de Sant Sebastià.
En concret, Larrañaga és professor de la facultat de Belles arts en el grau de Conservació i Restauració de Béns Culturals, i se li va plantejar la possibilitat de participar en la restauració dels elements decoratius del pont que es va crear fa un parell d'anys.
Recorda que aquest pont és de formigó armat, inaugurat en 1905 i que en aquella època no era habitual l'ús del formigó. Per això diu Larrañaga que va ser "pioner". "El formigó de la seva època no era molt adequat i l'aspecte del pont no agradava molt. Llavors, en 1908, van decidir pintar, sobretot les quatre torres que hi ha en les vores del pont ".
Des de llavors, el pont ha tingut moltes intervencions. Larrañaga destaca la de 1985: "El pont va ser derrocat i refet tan bé com sigui possible. Però les torres es van mantenir i són originals. Com s'ha dit, en 1908 es van pintar de blanc les torres i algunes parts de color daurat, però en cada intervenció es feia més daurat i canviava el blanc. Va arribar a la nostra època amb moltes parts daurades i, en comptes de blanc, ocre. En la nostra intervenció intentem aconseguir no l'aparença de 1905 sinó la de 1908".
Això sí, els restauradors són conscients que amb el temps les pintures usades s'haurien envellit a causa de factors mediambientals. Per això, Larrañaga va tractar de conèixer l'evolució futura de les pintures a utilitzar. "Adquirim les pintures de les cases comercials i les vam envellir experimentalment per a veure quant duraven i com s'envellien". No basta, no obstant això, amb ser duradors, també han de ser estètics perquè "tenen també una funció estètica". En això consisteix la seva tesi doctoral: prendre mostres, analitzar la seva evolució i veure quin pot ser la més adequada el dia de demà.
"És veritat que en el futur hi haurà millors pintures, més estables, més duradores, però estudiar les diferents pintures ens ajudarà a decidir quin serà millor per al dia de demà", ha precisat Larrañaga. Així mateix, ha destacat la participació d'experts en diverses àrees en la restauració del patrimoni: "A més de les Belles arts, treballem enginyers, arquitectes, historiadors, químics... i la col·laboració entre tots completa el resultat".
També parla de límits: diners i temps. "Com en altres àmbits de la vida, aquests són els que ens condicionen el treball, perquè moltes vegades no tenim diners ni temps per a dur a terme tota aquesta recerca". La universitat li ha permès fer-ho. I ha secundat fermament la funció universitària: "Les universitats són molt importants per a la societat. Han de crear i difondre saviesa, i crec que les empreses també han de posar-se en contacte amb la universitat, perquè aquesta col·laboració dona molt bons resultats, i no sols a la restauració, en tot".
En la universitat, Larrañaga no sols treballa com a investigadora, sinó també com a professora, labor que li resulta molt enriquidora: "Aprenc molt dels alumnes i no és un tòpic. En realitat, ser professor d'universitat és una bona oportunitat per a continuar aprenent".
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
